Obre el menú principal

Ferdinando Ughelli (Florència, 21 de març de 1595 - Roma, 19 de maig de 1670) va ser un monjo cistercenc i historiador de l'Església florentí.[1]

Infotaula de personaFerdinando Ughelli
Ferdinando Ughelli.jpg
Retrat de Ferdinando Ughelli de l'Escola Llombarda (1600-1649)
Biografia
Naixement 21 de març de 1595
Florència
Mort 19 de maig de 1670(1670-05-19) (als 75 anys)
Roma
  Abat de Tre Fontane
En el càrrec des de 1638
Dades personals
Religió Catolicisme
Formació Universitat Gregoriana
Activitat
Ocupació Monjo cistercenc, historiador
Orde religiós Orde del Cister
Modifica les dades a Wikidata

Va entrar a l'Orde del Cister de la seva ciutat natal, i després va ser enviat a la Universitat Gregoriana de Roma, on va estudiar amb els jesuïtes Francesco Piccolomini i Juan de Lugo. Va ocupar molts càrrecs importants a l'orde, va ser l'abat de Settimo, i des de 1638 de Tre Fontane. Expert en història de l'Església, va ser animat en aquest aspecte i va sufragar les seves despeses de viatge el papa Alexandre VII, amb una pensió anual de 500 escuts. Ughelli va ser consultor de l'Index i teòleg del cardenal Carlo de Mèdici, i amb freqüència va rebre ofertes d'ocupar bisbats, però va refusar-les. A la seva mort va ser enterrat a l'església de la seva abadia.[1]

ObresModifica

La seva obra principal és Italia sacra sive de Episcopis Italae (9 volums, Roma, 1643-1662), que va ser abreviat posteriorment i reeditat amb correccions i addicions, així com un desè volum per part de Nicola Coleti, entre 1717 i 1722. Per fer aquest treball, Ughelli va treballar amb documents inèdits i tractà qüestions abans no tractades prèviament pels historiadors, i per aquesta raó i les imperfeccions de la ciència històrica en aquella època, especialment en el camp de la crítica, aquesta obra conté erros greus, car l'autor estava més interessat a recollir documents que en el seu estudi. No obstant això, la seva obra va facilitar el treball dels historiadors posteriorment.[1]

Altres obres són:[1]

  • Cardinalium Elogia ex sacro ordine cisterciensi (Florència, 1624), sobre escriptors i sants de la seva orde i els privilegis papals atorgats a aquesta.
  • Columnensis imagina cardinalium familiae (Roma, 1650), a més d'altres obres de caràcter genealògiques sobre els comtes de Marsciano i els Capizucchi, el 1667 i 1653, respectivament.
  • Aggiunte a la pontificum Vitae de Ciacconius

ReferènciesModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ferdinando Ughelli  
  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 Benigni, Umberto. «Ferdinando Ughelli». A: Wikisource. Catholic Encyclopedia (en anglès), 1913.