Fermí Vélez Bisbe

pilot d'automobilisme català
(S'ha redirigit des de: Fermí Vélez)

Fermí Vélez Bisbe (Barcelona, 3 d'abril de 1959 - Barcelona, 31 de març de 2003)[1][2] va ser un pilot d'automobilisme català. Va començar a competir de ben jove i la seva carrera es desenvolupà, sobretot, als Estats Units d'Amèrica. Va morir de càncer als 43 anys.

Infotaula de personaFermí Vélez
Biografia
Naixement(ca) Fermí Vélez Bisbe Modifica el valor a Wikidata
3 abril 1959 Modifica el valor a Wikidata
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Mort31 març 2003 Modifica el valor a Wikidata (43 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortCauses naturals Modifica el valor a Wikidata (Càncer Modifica el valor a Wikidata)
Dades personals
NacionalitatCatalunya
Activitat
Ocupaciópilot d'automobilisme Modifica el valor a Wikidata
Esportautomobilisme Modifica el valor a Wikidata
Trajectòria
  Equip Vehicle utilitzat
-Escuderia Montjuïc
-Chamberlain Engineering
-Spice Engineering
-John Fitzpatrick Racing
-Team Scandia Modifica el valor a Wikidata
Participà en
1987, 1989Campionat del Món de Sport ProrotipsGrup C (1r)
1985Campionat d'Espanya de muntanya (1r)
1985Campionat de Catalunya de muntanya (1r)
1982Campionat d'Espanya de muntanyaGrup B (1r)
1976Campionat d'Espanya de kàrting (1r)
1975Campionat de Catalunya de kàrting (1r) Modifica el valor a Wikidata

Facebook: ferminvelezbisbe Find a Grave: 7333304 Modifica el valor a Wikidata

Escuderies modifica

Competicions modifica

Palmarès modifica

Dins del seu palmarès apareixen dues victòries a les 12 Hores de Sebring, dos campionats del Món de Resistència Categoria C2, un campionat de la IMSA, una victòria a les 24 hores de Le Mans dins al categoria C2 i una altra dins la categoria de Prototips.

  • 1975. Campió de Catalunya de Kàrting
  • 1976. Campió d'Espanya de Karts.[3]
  • 1977. Participació en la Fórmula Seat 1430 finalitzant en quarta posició.
  • 1978. Seleccionat per a formar part de l'equip espanyol de Fórmula 3.
  • 1982. Campió d'Espanya de Muntanya dins al categoria del Grup B. Primera posició en la pujada a Urkiola en el seu debut conduint un Lola-BMW.
  • 1984. Tercera posició absoluta en el campionat d'Espanya de Muntanya conduint un Lola-BMW. Victòria a la pujada a Sant Feliu de Codines.[4]
  • 1985. Campió d'Espanya i de Catalunya de muntanya amb un Lola-BMW.
  • 1986. Participa en el Campionat del Món de Resistència dins la categoria C2 al volant d'un Porsche 962C propietat de John Fitzpatrick. El seu company d'equip va ser Emilio de Villota. Van tenir el suport de Porsche-España. Participació i finalització en quarta posició a les 24 hores de Le Mans.
  • 1987. Campió del Món de Resistència dins al categoria C2 dins l'equip oficial Spice-Cosworth. Primera posició a les 24 hores de Le Mans dins al categoria C2. Dins la classificació absoluta va finalitzar en sisena posició.
  • 1988. Competeix a la categoria F3000 de monoplaces al volant d'un Lola T88. Un cotxe poc competitiu li impedeix tenir bons resultats i no finalitza la temporada.
  • 1989. Retorn i victòria al Campionat del Món dins la categoria C2 amb l'equip Chamberlain Engineering.
  • 1990. Salt a la categoria C1 finalitzant en quinzena posició absoluta i aconseguint, com a millors resultats, una tercera i una quarta posició. Fa el salt a la competició als Estats Units d'Amèrica, al campionat IMSA Camel Lights. Aconsegueix tres victòries.
  • 1992. Tercera posició al campionat IMSA Camel Lights amb l'equip Kuzdu-Buick. Aconsegueix dues victòries.
  • 1994. Participa en el Campionat IMSA WSC dins l'equip "Team Scandia". Pilota per primera vegada el Ferrari 333SP obtenint una victòria (Laguna Seca) i una segona posició.
  • 1995. Primera posició, i per tant campió, del IMSA WSC amb l'equip "Team Scandia" i el Ferrari 333SP. Primera posició a les 12 hores de Sebring.
  • 1996. Abandona el campionat IMSA i participa en les Indy Racing League (IRL). Participa per primera vegada a les 500 milles d'Indianapolis al volant d'un Lola Ford-Cosworth del Team Scandia i a les 24 hores de Le Mans.
  • 1997. Participació i victòria a les 24 hores de Le Mans al volant d'un Ferrari 333SP de l'equip "Team Doyle-Risi-Racing". Els altres dos pilots de l'equip, i amb els quals va compartir cotxe, van ser Wayne Taylor i Eric Van de Poele. Segona participació a les 500 milles d'Indianapolis pilotant un Dallara-Oldsmobile del Team Scandia, on aconsegueix la 10a posició.
  • 2000. Retorn a la competició a Europa. Participa, i venç, al Campionat Espanyol de Resistència-GT, dins la categoria GTB al volant d'un Ferrari 360 Modena.

Victòries internacionals modifica

Notes i referències modifica

  1. Blancafot, Raymond. «Inscripción de lujo en las 24 Horas» (en castellà). mundodeportivo.com. El Mundo Deportivo, 02-09-2015. [Consulta: 22 setembre 2016].
  2. Notícia de la defunció
  3. Del Arco, Javier; Arderiu, Miquel; Montero, Xavier; Camp, Jordi. «Seat Internacional». A: Història de l'automobilisme a Catalunya. Barcelona: Planeta, 1990, p. 183. ISBN 84-320-6249-9. 
  4. Vilanova, Oriol; Cassart, Josep. «Victoria por la mínima de Vélez». A: La Pujada. 59/89. 30 años de la carrera en cuesta de Sant Feliu de Codines (en castellà). Caldes de Montbui: GT Cult, setembre 2014, p. 187. ISBN 9788461716227. 

Enllaços externs modifica