Obre el menú principal

Fernand Charles Félix Gregh' (París, 14 d'octubre de 1873 - 4 de gener de 1960) fou un poeta i escriptor francès, fill del compositor musical Louis Gregh.

Infotaula de personaFernand Gregh
Fernand Gregh 1922.jpg
Fernand Gregh l'any 1922
Biografia
Naixement 14 d'octubre de 1873
París (Illa de França)
Mort 14 d'octubre de 1960(1960-10-14) (als 87 anys)
Praga (Txèquia)
  President Société des gens de lettres Tradueix

1949 – 1950
← Maurice BedelPierre Descaves →
Dades personals
Nacionalitat França
Educació Liceu Condorcet
Liceu Louis-le-Grand
Activitat
Ocupació Escriptor i Poeta
Període d'activitat Segle XIX i XX
Influències
Família
Cònjuge Harlette Hayem
Fills François-Didier Gregh
Pare Louis Gregh
Premis

Musicbrainz: 141f065d-c114-4496-a126-1b13568bec52
Modifica les dades a Wikidata

Va fer els seus estudis en els Liceus Condorcet i Michelet i a penes llicenciat en filosofia (1892) fundà amb altres amics la revista Le Banquet, en la que es donaren a conèixer el mateix Barbusse, Daniel Halévy, de Flers, Proust, Bizet i altres literats cèlebres al segle XX. El 1894 entrà com a secretari de redacció en la Revue de París, en el que hi va romandre fins al 1897 encarregat de la crítica bibliogràfica. Ensems es donà conèixer com a poeta, i sobre tot el poema Menuet li'n donà gran notorietat per la seva semblança amb les obres de Verlaine, del que Gregh fou dels millors deixebles. De la Revue de Paris passà a Lettres, i d'aquí a Comoedia (1919), encarregant-se de la direcció d'aquesta important revista el 1922. També fou crític dramàtic de les Nouvelles Litteraires.

La seva poesia, entroncada amb la literatura finisecular, verlainiana, encara avui dia té una qualitat lírica i serena perfectament estimable, Gregh, fou tendre i delicat, i els seus versos resten impregnats d'una melangia acaronadora. Cal citar d'ell:

  • La maison de l'enfance, obra premiada per l'Acadèmia Francesa 5.ª ed., París, 1908);
  • La beauté de vivre (3.ª ed., 1900);
  • La fenétre ouverte, crítica (París, 1901);
  • Les clartés humaines, premiada per l'Académia Francesa (5.ª ed., 1904);
  • Etude sur Victor Hugo (París, 1904);
  • L'or des minutes (París, 1905);
  • Prélude féerique, comèdia en un acte i envers (1908);
  • La chaine éternelle (París, 1910);
  • La couronne doulouruse (París, 1917);
  • Couleur de la vie.

També va escriure pel teatre diverses obres, d'eminent caràcter poètic, i importants estudis crítics, així com llibres de memòries carregats de dolça enyorança. El 1953 fou elegit membre de l'Acadèmia Francesa. Els llibres se memòries L'age d'or, L'age d'airain, L'age de fer, etc...

Anàlisi de l'obra de GreghModifica

Malgrat que en els últims anys la seva obra literària s'arribà agostar, la seva gran vivacitat i intel·ligència de crític el feren estar present en les últimes files de la literatura francesa. Per això, malgrat se l'hagi qualificat d'últim simbolista, la veritat és que la seva obra literària tenia un sentit de permanència, aliè per sencer a canvis i transicions. Els seus articles de crítica en la Revue de Paris i Comoedie restaven plens d'agudesa i totalment al dia.

BibliografiaModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Fernand Gregh