Fernando Afán de Ribera y Enríquez
Fernando Afán de Ribera y Enríquez, duc d'Alcalá de los Gazules, comte de los Molares i marquès de Tarifa, (Sevilla, 1584 - Villach, 1637) fou un noble i militar espanyol, al servei de Felip III i Felip IV de Castella.
Biografia | |
---|---|
Naixement | (es) Fernando Afán de Ribera y Téllez-Girón 10 maig 1583 Sevilla (Espanya) |
Mort | 28 març 1637 (53 anys) Villach (Àustria) |
Ambaixador d'Espanya a la Santa Seu | |
1625 – 1626 | |
Virrei de Nàpols | |
Activitat | |
Ocupació | polític, diplomàtic, oficial |
Carrera militar | |
Rang militar | general |
Altres | |
Títol | Marcgravi Governador del Ducat de Milà |
Fills | Payo Enríquez de Rivera |
Germans | Fernando Enríquez de Ribera el jove |
Fill de Fernando Enríquez de Ribera i Beatriz de Moura, es va casar el 1626 amb Ana de Mendoza Sandoval,[1] amb qui no va tenir descendència. Fou cunyat de Pedro Fajardo de Zúñiga y Requesens.
Fou ambaixador a Roma i Virrei de Catalunya del 1619 al 1622, però a la mort de Felip III de Castella el 1621, Francesc d'Erill i Sentmenat dirigí una campanya en contra seu per continuar com a virrei durant el regnat de Felip IV de Castella.[2] Fou nomenat Virrei de Nàpols el 1629, càrrec en el qual estigué fins al 1631, i governador del Milanesat el 1636.
Referències
modifica- ↑ (castellà) Grandes de España «Alcalá de los Gazules». Arxivat de l'original el 2010-02-10. [Consulta: 25 agost 2008].
- ↑ John Huxtable Elliott, La revolta catalana 1598-1640: un estudi sobre la decadència d'Espanya, p.166
Càrrecs públics | ||
---|---|---|
Precedit per: Francisco Fernández de la Cueva |
Virrei de Catalunya 1619 - 1622 |
Succeït per: Joan Sentís i Sunyer |
Precedit per: Antonio Álvarez de Toledo i Beaumont de Navarra |
Virrei de Nàpols 1629 - 1631 |
Succeït per: Manuel de Acevedo y Zúñiga |
Precedit per: Diego Mesía Felípez de Guzmán |
Governador del Milanesat 1636 |
Succeït per: Diego Mesía Felípez de Guzmán (2a vegada) |