Fernando Chueca Goitia

Fernando Chueca Goitia (Madrid, 29 de maig de 1911 - Ibídem, 30 d'octubre de 2004), va ser un arquitecte i assagista espanyol, a més d'acadèmic, historiador i erudit, que fa d'ell una referència ineludible en l'arquitectura espanyola del segle xx.

Infotaula de personaFernando Chueca Goitia
Biografia
Naixement29 maig 1911 Modifica el valor a Wikidata
Madrid Modifica el valor a Wikidata
Mort30 octubre 2004 Modifica el valor a Wikidata (93 anys)
Madrid Modifica el valor a Wikidata
Substitut de l'Assemblea Parlamentària del Consell d'Europa
Representa: Espanya

23 gener 1978 – 2 febrer 1979
Cronista de la Vila de Madrid
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
NacionalitatESP espanyol
FormacióUniversitat Politècnica de Madrid Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballHistoria moderna (en) Tradueix, història de l'arquitectura, arquitectura i literatura Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióarquitecte, historiador de l'art, assagista, polític, historiador, escriptor, professor d'universitat Modifica el valor a Wikidata
PartitUnió de Centre Democràtic Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Interessat enMadrid i arquitectura d'Espanya Modifica el valor a Wikidata
Participà en
1933Creuer universitari pel Mediterrani de 1933 Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Projectes principalsCatedral de l'Almudena de Madrid
Família
FillsFernando Chueca Aguinaga Modifica el valor a Wikidata
PareÁngel Chueca Sainz Modifica el valor a Wikidata
Premis

Biografia modifica

Titulat en l'ETSAM el 1936,[1] la seva activitat en la guerra civil, en què va participar en el salvament dels arxius del Palau de Llíria, i la depuració professional de 1942 en la qual se li va prohibir l'exercici professional durant quatre anys, van decantar la seva vida professional cap a la història de l'arquitectura.

Entre els càrrecs que va ostentar cal destacar que va ser catedràtic d'Història de l'Art de l'Escola Superior d'Arquitectura de Madrid, membre de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Fernando i de la Història, president de l'Institut d'Espanya entre 1978 i 1986 i degà del Col·legi Oficial d'Arquitectes de Madrid entre 1999 i 2002.[1] També va desenvolupar activitat política des de la seva ideologia liberal, en la USDE, el PDP i la UCD per la qual va ser elegit senador el 1979.[2]

A la seva tasca com arquitecte s'uneix una prolífica obra escrita entre la qual destaquen Breve historia del urbanismo, Invariantes castizos de la arquitectura española (1947), Arquitectura española del siglo XVI (1953), Ensayos críticos sobre la arquitectura (1967) i sobretot la monumental Historia de la arquitectura española. Edad antigua y media (1964), que va completar el 2001 amb el tom Edad moderna y contemporánea. El 2002 va rebre el Premi Nacional d'Història d'Espanya.[1][2]

Va desenvolupar tasques docents des de 1954 com a auxiliar de Torres Balbás a l'ETSAM, on posteriorment va guanyar les oposicions a catedràtic d'Història de l'Arquitectura i l'Urbanisme, que va exercir fins a la seva jubilació.[1]

Va ser l'encarregat de redactar l'anomenat «Manifest de l'Alhambra» el 1953.[3]

Li fou concedida la Medalla d'Or de l'Arquitectura atorgada pel Consell Superior del Col·legis d'Arquitectes d'Espanya l'any 1998.[4]

Hi ha un carrer en el seu honor al barri Ensanche de Vallecas de Madrid.

Principals obres arquitectòniques de nova planta modifica

Referències modifica

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 «Fernando Chueca Goitia» (en castellà). soloarquitectura.com. [Consulta: 27 agost 2011].
  2. 2,0 2,1 «Fernando Chueca Goitia» (en castellà). elcultural.es, 05-11-2004. [Consulta: 27 agost 2011].
  3. Enrique Solana Suarez. «Granada, 1953. El Manifiesto de la Alhambra» (pdf) (en castellà). Revista de Edificación, maig 1994. [Consulta: 27 agost 2011].[Enllaç no actiu]
  4. «Medalla de Oro de la Arquitectura» (en castellà). Consejo Superior de los Colegios de Arquitectos de España. [Consulta: 7 desembre 2016].

Enllaços externs modifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Fernando Chueca Goitia


Premis i fites
Precedit per:
Modesto López Otero
 
Acadèmic de la Reial Acadèmia de la Història
Medalla 30

1963 - 2004
Succeït per:
Carmen Sanz Ayán
Precedit per:
Manuel Lora-Tamayo Martín
 
President de l'Instituto de España

1978-1986
Succeït per:
Miguel Artola Gallego
Precedit per:
Luis Suárez Fernández
Isabel I, reina
Premio Nacional de Historia de España
2002
Succeït per:
Luis Antonio Ribot García
La Monarquía de España y la guerra
de Mesina (1674-1678)