Fernando Cotoner y Chacón Manrique de Lara y Despuig

polític liberal mallorquí, militar destacat en les guerres carlistes, governador colonial de Puerto Rico, ministre de guerra i director de la Guàrdia Civil

Fernando Cotoner y Chacón Manrique de Lara y Despuig (castellà: Fernando Cotoner y Chacón) (Palma, 17 de gener de 1817 - Barcelona, 16 de juny de 1888), home il·lustre de la Casa de Cotoner. I marquès de la Sénia i V d'Ariany, fou un polític liberal mallorquí, militar destacat en les guerres carlistes, governador colonial de Puerto Rico, ministre de guerra i director de la Guàrdia Civil.

Infotaula de personaFernando Cotoner y Chacón Manrique de Lara y Despuig

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(es) Fernando Cotoner y Chacón Modifica el valor a Wikidata
17 gener 1817 Modifica el valor a Wikidata
Palma (Mallorca) Modifica el valor a Wikidata
Mort16 juny 1888 Modifica el valor a Wikidata (71 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Senador del Regne
2 febrer 1876 – 10 abril 1877
Circumscripció electoral: Illes Balears
Director general de la Guàrdia Civil
28 setembre 1874 – 21 gener 1882
← José Turón y PratsTomás García Cervino y López de Sigüenza →
Ministre de Guerra
juny 1874 – setembre 1874
← Juan Zavala de la PuenteFrancisco Serrano Bedoya →
Alt càrrec
1874 – 1882
Capità general de Catalunya
octubre 1865 – juliol 1866
← Rafael Echagüe y BerminghamManuel Gasset y Mercader →
Capità general de Catalunya
15 febrer 1863 – 13 octubre 1864
← Luis García y Miguel de la CalleRafael Mayalde y Villarroya →
Capità general d'Aragó
15 agost 1862 – 17 febrer 1863
← Luis García y Miguel de la CalleJoaquín del Manzano y Manzano →
Governador de Puerto Rico
gener 1857 – juliol 1860
← José LémerySabí Gamir i Maladeny →
Capità general de Mallorca
6 juny 1847 – juliol 1854
← Miguel Tacón y RosiqueFacundo Infante Chávez →
Diputat al Congrés dels Diputats
6 desembre 1843 – 25 novembre 1847
Circumscripció electoral: Illes Balears
Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballViticultura Modifica el valor a Wikidata
Lloc de treball Madrid Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciópolític, militar Modifica el valor a Wikidata
PartitPartit Constitucional Modifica el valor a Wikidata
Carrera militar
Rang militargeneral Modifica el valor a Wikidata
Família
FamíliaCasa de Cotoner Modifica el valor a Wikidata
FillsJosep Cotoner Allendesalazar Modifica el valor a Wikidata
PareJosé Cotoner y Despuig (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Premis

Modifica el valor a Wikidata

Biografia modifica

Va ingressar com a cadet en el col·legi militar en 1825. Era capità d'infanteria quan va esclatar la primera guerra carlista en 1833, i amb aquest rang va participar en nombroses accions militars al País Basc, on fou ferit diverses vegades; en 1840, amb el rang de brigadier, va actuar a València i Catalunya; al final de la guerra, va tornar a Mallorca per dirigir la caserna de Puigpunyent.[1][2] En els disturbis de 1843 participà en la defensa de Madrid i fou nomenat comandant de Galícia; la seva actuació allí li va valer ser ascendit a mariscal de camp.[1]

Fou elegit diputat per Balears a les eleccions de 1843, 1844 i 1846.[3] L'abril de 1847 fou nomenat capità general de Burgos i en juny de Balears. Fou senador per la província de Balears en 1857, 1863 i 1876, i vitalici des de 1877.[4] Fou Capità General de Catalunya el 1863-1864 i el 1855-1866.

També va detenir els càrrecs de governador de Puerto Rico entre 1857 i 1860 i Ministre de Guerra i Ultramar interí entre el 29 de juny i el 3 de setembre de 1874.[5] Entre 1874 i 1882 fou director general de la Guàrdia Civil espanyola.

Va destacar també com viticultor, elaborant a la seva terra natal una malvasia que resultaria premiada en diverses exposicions vinícoles internacionals.[6]

Per les seves nombroses accions de guerra va ser condecorat amb la Creu Llorejada de Sant Ferran i va ser cavaller de l'Orde d'Isabel la Catòlica, cavaller de l'Orde de Sant Hermenegild,[7] i cavaller gran crer de l'Orde de Carles III.[8] Al títol de marquès d'Ariany, heretat dels seus antecessors, va afegir el de marquès de la Cenia, concedit pel rei Amadeu I en 1871 i augmentat amb grandesa d'Espanya per Alfons XII en 1882.

Família modifica

Es va casar en 1837 amb Francisca de Allendesalazar y Loizaga (1818-1890), dama de l'Orde de les Dames Nobles de la Reina Maria Lluïsa i pertanyent a la noblesa basca, amb qui va tenir tres fills:[9][10] Nicolás (n. 1847), el seu successor en els títols de noblesa; José (n. 1848) i Manuel (n. 1851).

Referències modifica

  1. 1,0 1,1 Lucas Alamán, Manuel Orozco y Berra: Diccionario universal de historia y de geografía, págs. 606-607 (1853).
  2. Joaquín María Bover de Rosselló, Ramón Medel: Varones ilustres de Mallorca, págs. 361-374 (1847).
  3. Congrés dels Diputats: Històric de diputats.
  4. Senat d'Espanya: Expedient personal del senador Marquès de la Sénia, D. Fernando Cotoner y Chacón, per la província de les Illes Balears i vitalici.
  5. «Institut d'Història del CSIC». Arxivat de l'original el 2009-10-05. [Consulta: 27 setembre 2015].
  6. Manuel Ardit: Història agrària dels Països Catalans, pàg. 437 (2008).
  7. Joaquín María Bover de Rosselló: Biblioteca de escritores baleares, pàg. 214 (1868).
  8. Caballeros grandes cruces españoles (1868).
  9. Grandes de España.
  10. Geneall.net.


Càrrecs públics
Precedit per:
José Lemery e Ibarrola
Governador de Puerto Rico
 

1857-1860
Succeït per:
Sabino Gamir Maladen
Precedit per:
Luis García y Miguel
Rafael Echagüe y Bermingham
 
Capità General de Catalunya

1863-1864
1865-1866
Succeït per:
Rafael Mayalde y Villaroya
Manuel Gasset y Mercader
Precedit per:
Juan Zavala de la Puente
Ministre de Guerra
 

(juny-setembre) 1874
Succeït per:
Francisco Serrano Bedoya
Precedit per:
José Turón y Prats
Director General de la Guàrdia Civil
 

1874-1882
Succeït per:
Tomás García Cervillo y López de Sigüenza