Obre el menú principal

Fernando Cotoner y Chacón Manrique de Lara y Despuig

polític liberal mallorquí, militar destacat en les guerres carlistes, governador colonial de Puerto Rico, ministre de guerra i director de la Guàrdia Civil

Fernando Cotoner y Chacón Manrique de Lara y Despuig (Palma, Mallorca, 17 de gener de 1817 - Barcelona, 16 de juny de 1888), home il·lustre de la Casa de Cotoner. I marquès de la Sénia i V d'Ariany, fou un polític liberal mallorquí, militar destacat en les guerres carlistes, governador colonial de Puerto Rico, ministre de guerra i director de la Guàrdia Civil.

Infotaula de personaFernando Cotoner y Chacón Manrique de Lara y Despuig
Fernando Cotoner.jpg
Biografia
Naixement (es) Fernando Cotoner y Chacón
17 de gener de 1817
Palma
Mort 16 de juny de 1888(1888-06-16) (als 71 anys)
Barcelona
Escudo de España 1874-1931.svg  Governador de Puerto Rico
1857 – 1860
Coat of Arms of the Former 4th Spanish Military Region (Until 1984).svg  Capità General de Catalunya
1863 – 1864

1865 – 1866
Escudo de España 1874-1931.svg  Ministre de Guerra
29 de juny de 1874 – 3 de setembre de 1874
President Práxedes Mateo Sagasta
Monogram of the Spanish Civil Guard.svg  Director General de la Guàrdia Civil
28 de setembre de 1874 – 21 de gener de 1882
Royal Greater Coat of Arms of Spain (1761-1868 and 1874-1931) Version with Golden Fleece and Order of Charles III Collars.svg  Capità general de les Illes Balears
1847 – 1854
Activitat
Ocupació Militar
Partit Partit Liberal
Rang militar general
Família
Família Casa de Cotoner
Modifica les dades a Wikidata

BiografiaModifica

Va ingressar com a cadet en el col·legimilitar en 1825. Era capità d'infanteria quan va esclatar la primera guerra carlista en 1833, i amb aquest rang va participar en nombroses accions militars al País Basc, on fou ferit diverses vegades; en 1840, amb el rang de brigadier, va actuar a València i Catalunya; al final de la guerra, va tornar a Mallorca per dirigir la caserna de Puigpunyent.[1][2] En els disturbis de 1843 participà en la defensa de Madrid i fou nomenat comandant de Galícia; la seva actuació allí li va valer ser ascendit a mariscal de camp.[1]

Fou elegit diputat per Balears a les eleccions de 1843, 1844 i 1846.[3] L'abril de 1847 fou nomenat capità general de Burgos i en juny de Balears. Fou senador per la província de Balears en 1857, 1863 i 1876, i vitalici des de 1877.[4] Fou Capità General de Catalunya el 1863-1864 i el 1855-1866.

També va detenir els càrrecs de governador de Puerto Rico entre 1857 i 1860 i Ministre de Guerra i Ultramar interí entre el 29 de juny i el 3 de setembre de 1874.[5] Entre 1874 i 1882 fou director general de la Guàrdia Civil espanyola.

Va destacar també com viticultor, elaborant a la seva terra natal una malvasia que resultaria premiada en diverses exposicions vinícoles internacionals.[6]

Per les seves nombroses accions de guerra va ser condecorat amb la Creu Llorejada de Sant Ferran i va ser cavaller de l'Orde d'Isabel la Catòlica, cavaller de l'Orde de Sant Hermenegild,[7] i cavaller gran crer de l'Orde de Carles III.[8] Al títol de marquès d'Ariany, heretat dels seus antecessors, va afegir el de marquès de la Cenia, concedit pel rei Amadeu I en 1871 i augmentat amb grandesa d'Espanya per Alfons XII en 1882.

FamíliaModifica

Es va casar en 1837 amb Francisca de Allendesalazar y Loizaga (1818-1890), dama de l'Orde de les Dames Nobles de la Reina Maria Lluïsa i pertanyent a la noblesa basca, amb qui va tenir tres fills:[9][10] Nicolás (n. 1847), el seu successor en els títols de noblesa; José (n. 1848) i Manuel (n. 1851).

ReferènciesModifica