Fernando Fernández de Córdova Valcárcel

polític argentí

Fernando Fernández de Córdova y Valcárcel (Buenos Aires, 2 de setembre de 1809Madrid, 30 d'octubre de 1883), II marquès de Mendigorría, fou un militar espanyol, fill del capità de fragata de la Reial Armada José María Fernández de Córdova y Rojas i de María de la Paz Rodríguez de Valcárcel y O'Conrry, I marquesa de Mendigorría. Juntament amb el seu germà Luis va combatre en la Primera Guerra Carlista. Pertanyia al Partit Moderat i més tard al Partit Demòcrata-Radical.

Infotaula de personaFernando Fernández de Córdova Valcárcel
Fernando Fernández de Córdova y Valcárcel.jpg
modifica
Nom original(es) Fernando Fernández de Córdova modifica
Biografia
Naixement2 setembre 1809 modifica
Buenos Aires (Argentina) modifica
Mort30 octubre 1883 modifica (74 anys)
Madrid modifica
Escudo Felipe VI de España.svg Rei d'Espanya
17 juliol 1854 – 18 juliol 1854
← Luis José Sartorius y TapiaÁngel de Saavedra →
Royal Coat of Arms of Spain (1700-1761)-Common Version.svg Capità general de Catalunya
1848 – 1848
← Manuel Pavía y LacyManuel Gutiérrez de la Concha e Irigoyen →
Escudo del Senado de España.svg Senador al Senat espanyol
modifica
Activitat
OcupacióMilitar
PartitPartit Moderat
Partit Radical modifica
Carrera militar
Rang militartinent general modifica
Premis

CaràcterModifica

 
Fernándo Fernández de Córdova, 2n Marquès de Mendigorría

Amb 21 anys va obtenir el grau de tinent coronel i el comandament d'un batalló en incorporar-se a l'abril de 1834 a la tropa isabelina de Gerónimo Valdés. Mancava de tota experiència militar, ignorant l'esforç físic que havia de realitzar el soldat del carrer, mentre que ell només es movia muntat a cavall. Bé aviat, igual que el seu germà Luis, va ser detestat per la tropa que tenia al seu comandament pel mal tracte que dispensava als seus soldats. Ell mateix explica en les seves memòries que res més rebre el comandament a Vitòria, en veure que un dels seus soldats no saludava com devia a un tinent, «...vaig manar en l'acte al batalló posar armes a l'espatlla i fent sortir al granader vint passos al capdavant, el vaig fer despullar de les seves armes i equip i aplicar seixanta pals per quatre caps de la companyia al toc de fagina. Executat amb rigor el càstig i gairebé exánime el granader, el vaig manar conduir a l'hospital».

Carrera política i militarModifica

Va ascendir a tinent general en 1847 i va ser destinat a Itàlia per restaurar el poder temporal de Papa Pius IX i enderrocar a la República Romana, democràticament triada. Va ocupar el Ministeri de la Guerra i del 17 al 19 de juliol de 1854 va ser President del Consell de Ministres en plena crisi revolucionària. Malgrat haver estat partidari d'Isabel II, es va unir al moviment revolucionari de 1868 que va encerrocar la Corona. Novament va ser Ministre de la Guerra amb Amadeu de Savoia i amb la Primera República Espanyola, però en 1873 es va retirar per complet de la vida política.

BibliografiaModifica

  • Fernando Fernández de Córdova. Mis memorias íntimas. Madrid, 1886.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Fernando Fernández de Córdova Valcárcel


Càrrecs públics
Precedit per:
Manuel Pavía y Lacy
Capità General de Catalunya
 

1848
Succeït per:
Manuel Gutiérrez de la Concha e Irigoyen
Precedit per:
Luis José Sartorius y Tapia
President del Consell de Ministres
 

1854
Succeït per:
Ángel de Saavedra
Precedit per:
Manuel de Mazarredo y Mazarredo
Anselmo Blaser San Martín
José María Marchessi y Oleaga
Francisco Serrano Domínguez
Francisco Serrano Domínguez
Ministre de la Guerra
 

1847
1854
1864 - 1865
1871
1872 - 1873
Succeït per:
Ramón María Narváez
Leopoldo O'Donnell
Felipe Rivero y Lemoine
Joaquim de Bassols i de Maranyosa
Domingo Moriones Murillo
Precedit per:
Cristino Martos Balbi
Ministre d'Estat
 

1871
Succeït per:
José Malcampo y Monge