Fernando Henrique Cardoso
Fernando Henrique Cardoso (Rio de Janeiro, 18 de juny de 1931) és un polític i sociòleg brasiler, president de la república en dos períodes constitucionals: de 1995 a 1999, i des d'aquest any fins al 2003.[1]
_(cropped).jpg) (2018) | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 18 juny 1931  (92 anys)Rio de Janeiro (Brasil) |
 President del Brasil | |
| 1r gener 1995 – 1r gener 2003 ← Itamar Franco – Luiz Inácio Lula da Silva → | |
| Ministre d'Hisenda del Brasil | |
| 19 maig 1993 – 30 març 1994 – Rubens Ricupero → | |
| Senador del Brasil | |
| 15 març 1983 – 5 octubre 1992 ← André Franco Montoro Circumscripció electoral: São Paulo (en)  | |
| Dades personals | |
| Formació | Universitat de São Paulo (–1952) |
| Activitat | |
| Lloc de treball | Brasília |
| Ocupació | polític, escriptor, sociòleg, diplomàtic, sociòleg |
| Ocupador | Universitat Brown Universitat de Califòrnia a Berkeley Universitat de París École des hautes études en sciences sociales Universitat de São Paulo Collège de France |
| Partit | Partit de la Social Democràcia Brasilera |
| Membre de | |
| Família | |
| Cònjuge | Ruth Cardoso (1953–2008) Patrícia Kundrát (en) (2014–) |
Premis
| |
Signatura  | |
.svg) | |
| Lloc web | ifhc.org.br |
    | |
Biografia modifica
Nascut el 18 de juny a la ciutat de Rio de Janeiro, residí des de ben petit a la ciutat de Sao Paulo. Graduat per la Universitat de São Paulo, d'on va esdevenir professor de ciències polítiques i sociologia.[2]
Va ser autor juntament amb Enzo Faletto d'un text molt important dintre de les ciències socials llatinoamericanes "Dependencia y desarrollo en America Latina Ensayo de interpretación sociológica" publicat l'any 1969.[3]
Vida política modifica
És cofundador i president honorífic del Partit de la Social Democràcia Brasilera o PSDB (en portuguès: Partido da Social Democracia Brasileira).[4] Mentre Brasil va estar sota un govern militar, Cardoso, que en aquell temps era professor de sociologia a la universitat, fou expulsat del país.[5] Quan va tornar va esdevenir un dels més importants membres de les campanyes que demanaven el retorn de la democràcia i del respecte dels drets humans.[6]
L'any 1982, el senador Franco Montoro va guanyar les eleccions legislatives paulistes. Cardoso va ocupar l'escó vacant al Senat del Brasil, tenint el privilegi de formar part de l'Assemblea Nacional Constituent de 1987.[4] Abans, el 1985, va pretendre l'alcaldia de São Paulo, però fou derrotat en les urnes per l'expresident Jánio Quadros.[7]
Va ser Ministre de Relacions Exteriors i després Ministre d'Hisenda en el govern del president Itamar Franco, sent un dels creadors de l'anomenat Plano Real,[8] que era un programa econòmic ideat per a substituir la moneda per a contenir l'enorme inflació que assotava el país.[9] Aquest èxit amb el temps li va valer obtenir la presidència i en les eleccions de 1994 va tenir el suport del President Franco per esdevenir candidat.[10]
En el seu govern va iniciar una política neoliberal com succeïa en la dècada del 1990 als països de gairebé tota Amèrica Llatina, continuant en gran part amb l'obertura econòmica que havia començat uns anys abans.[11] Amb l'èxit del pla econòmic, Cardoso va tenir el suport suficient per a canviar la Constitució per tal de poder-se presentar novament a la Presidència de la República.[12][13] El 1998 Cardoso va enfrontar-se a Luiz Inácio Lula da Silva, com havia passat el 1994, i el va derrotar novament.[14]
En el seu segon mandat hagué d'enfrontar-se a diverses crisis econòmiques mundials, que van afectar l'economia del país i la d'altres països d'Amèrica del Sud (conegut com efecte Caipirinha) i van col·locar en risc el triomf del real, també hi va haver una crisi energètica que va fer disminuir la popularitat del President.[15][16][17]
L'any 2000 fou guardonat amb el Premi Príncep d'Astúries de Cooperació Internacional «per la seva tasca, dins i fora del Brasil, en favor de l'enfortiment dels valors democràtics, el perfeccionament de les institucions i la cerca del progrés i el benestar de la població».[18]
En les eleccions de 2002, José Serra —el candidat del seu partit— va ser derrotat, i el 2003 va assumir la presidència el petista Luiz Inácio Lula da Silva, màxim representant de l'esquerra brasilera.[19] Des de llavors, Cardoso ha estat columnista de les principals capçaleres del Brasil, s'ha dedicat a impartir seminaris i a dirigir una fundació que duu el seu nom.[20][21]
El 27 de juny de 2013, va ser escollit membre de l'Academia Brasileira de Letras, convertint-se en el tercer expresident del país en assolir-ne la fita.[22]
-
Dècada del 1970 -
1987: dempeus al costat d'Ulysses Guimarães, al Congrés Nacional del Brasil -
2003: Cedint la faixa presidencial a Lula da Silva -
2013: Presa de possessió com a membre de l'ABL
Obra publicada modifica
L'expresident brasiler ha publicat una vintena llarga de llibres, entre els quals destaquen:[22]
- Cardoso, Fernando Henrique. Capitalismo e escravidão no Brasil Meridional: o negro na sociedade escravocrata do Rio Grande do Sul (
PDF) (en portuguès). São Paulo: Difusão Européia do Livro, 1962 (Corpo e alma do Brasil). - Cardoso, Fernando Henrique. A arte da política: a história que vivi (en portuguès brasiler). Civilização Brasileira, 2006. ISBN 978-85-200-0735-8.
- Cardoso, Fernando Henrique; Winter, Brian. O improvável presidente do Brasil: recordações (en portuguès). Civilização Brasileira, 2013. ISBN 978-85-200-1209-3.
- Cardoso, Fernando Henrique. Charting a New Course: The Politics of Globalization and Social Transformation (en anglès). Rowman & Littlefield, 2001. ISBN 978-0-7425-0893-4.
- Cardoso, Fernando Henrique. Cartas a Um Jovem Político Para construir um país melhor (en portuguès brasiler). Leya, 2012-02-28. ISBN 978-972-20-4550-6.
- Cardoso, Fernando Henrique; Foxley, Alejandro. América Latina: Governabilidade, globalização e políticas econômicas para além da crise (en portuguès). Elsevier, 2009. ISBN 978-85-352-3526-5.
Condecoracions internacionals modifica
Referències modifica
- ↑ «Fernando Henrique Cardoso». GEC. [Consulta: 8 febrer 2024].
- ↑ «Especial NM: Presidentes da República - Fernando Henrique Cardoso» (en portuguès brasiler). Novo Milênio, 07-08-2011. [Consulta: 8 febrer 2024].
- ↑ Cardoso, Fernando Henrique; Faletto, Enzo. Dependencia y desarrollo en América Latina: ensayo de interpretación sociológica (en castellà). Siglo XXI, 1996. ISBN 978-968-23-1638-8.
- ↑ 4,0 4,1 «Fernando Henrique Cardoso — Informações Presidenciais» (en portuguès brasiler). Govern del Brasil. Arxivat de l'original el 2012-09-07. [Consulta: 8 febrer 2024].
- ↑ «FHC viveu no exílio após o Movimento de 64» (en portuguès brasiler). Folha de S. Paulo. UOL, 02-06-2001. [Consulta: 8 febrer 2024].
- ↑ «FHC em 1978 – um político em gestação» (en portuguès brasiler). Brasil 247, 17-06-2011. [Consulta: 8 febrer 2024].
- ↑ «Candidato em 1985, FH sentou na cadeira do prefeito de SP e perdeu a eleição» (en portuguès brasiler). O Globo. Globo, 12-04-2016. [Consulta: 8 febrer 2024].
- ↑ «Fernando Henrique Cardoso» (en portuguès brasiler). Roda Viva, 21-07-1994. Arxivat de l'original el 2019-07-08. [Consulta: 8 febrer 2024].
- ↑ Castro, Jose Roberto. «O que foi o Plano Real e como ele controlou a hiperinflação» (en portuguès brasiler). Nexo, 30-06-2019. [Consulta: 8 febrer 2024].
- ↑ «"Um líder político não se omite"» (en portuguès brasiler). Folha de S.Paulo. UOL, 07-10-1994. [Consulta: 8 febrer 2024].
- ↑ Sader, Emir. «Brasil, el eslabón más débil del neoliberalismo» (en castellà). Página/12. [Consulta: 8 febrer 2024].
- ↑ «Congresso promulga emenda da reeleição» (en portuguès brasiler). Folha de S.Paulo. UOL, 05-06-1997. [Consulta: 8 febrer 2024].
- ↑ «Especial Reeleição - Cronologia» (en portuguès brasiler). Folha de S.Paulo. UOL, 1997. [Consulta: 8 febrer 2024].
- ↑ Nery, André. «Brasil tem eleição para presidente mais apertada desde 1989 | Eleições 2014» (en portuguès brasiler). G1. Globo, 26-10-2014. [Consulta: 8 febrer 2024].
- ↑ Filgueiras, Luiz «O neoliberalismo no Brasil: estrutura, dinâmica e ajuste do modelo economico» (en castellà). Neoliberalismo y sectores dominantes. Tendencia globales y experiencias nacionales.. Consejo Latinoamericano de ciencias Sociales [Buenos Aires], 2006. Arxivat de l'original el 2011-10-27. ISBN 987-1183-56-9 [Consulta: 8 febrer 2024].
- ↑ «Crises financeiras» (en portuguès brasiler). Veja, 2009. Arxivat de l'original el 2011-10-27 [Consulta: 8 febrer 2024].
- ↑ Andrade, Renato «Crise energética afeta popularidade de FHC» (en portuguès brasiler). O Estado de S. Paulo, 30-05-2001. Arxivat de l'original el 2015-02-04 [Consulta: 8 febrer 2024].
- ↑ «Fernando Henrique Cardoso - Premiados» (en castellà). Premios Príncipe de Asturias, 2000. [Consulta: 8 febrer 2024].
- ↑ «A lógica das eleições presidenciais» (en portuguès brasiler). Congresso em Foco. UOL, 16-08-2010. [Consulta: 8 febrer 2024].
- ↑ «Personalidades cobram até R$ 250 mil por palestra de uma hora. Veja cachês» (en portuguès brasiler). R7, 19-02-2013. Arxivat de l'original el 2015-02-09. [Consulta: 8 febrer 2024].
- ↑ Costa, Octávio; Villaméa, Luiza. «Portas fechadas» (en portuguès brasiler). IstoÉ. Terra. Arxivat de l'original el 2015-02-13. [Consulta: 8 febrer 2024].
- ↑ 22,0 22,1 «Fernando Henrique Cardoso é eleito ‘imortal’ da ABL» (en portuguès brasiler). Veja. Abril, 27-06-2013. [Consulta: 8 febrer 2024].
- ↑ «Modtagere af danske dekorationer» (en danès). Kongehuset, 12-12-2017. Arxivat de l'original el 12 maig 2019. [Consulta: 6 setembre 2019].
- ↑ Slovak republic website, State honours Arxivat 13 April 2016 a Wayback Machine.: 1st Class in 2001 (click on "Holders of the Order of the 1st Class White Double Cross" to see the holders' table)
- ↑ Rohter, Larry «Brazil's Ex-Leader Honored as Scholar». , 13-05-2012 [Consulta: 11 novembre 2014].
- ↑ «Library of Congress to Award President Fernando Henrique Cardoso Kluge Prize for Study of Humanity». [Consulta: 15 febrer 2017].
- ↑ «Listing». boe.es, 18-04-1998. [Consulta: 30 març 2020].
- ↑ «Le onorificenze della Repubblica Italiana». quirinale.it. [Consulta: 6 setembre 2019].
- ↑ «Bahagian Istiadat dan Urusetia Persidangan Antarabangsa». istiadat.gov.my. Arxivat de l'original el 19 juliol 2019. [Consulta: 15 juny 2016].
- ↑ «ENTIDADES ESTRANGEIRAS AGRACIADAS COM ORDENS PORTUGUESAS – Página Oficial das Ordens Honoríficas Portuguesas». ordens.presidencia.pt. [Consulta: 6 setembre 2019].
- ↑ «Postanowienie Prezydenta Rzeczypospolitej Polskiej z dnia 21 lutego 2002 r. o nadaniu orderu.». prawo.sejm.gov.pl. Arxivat de l'original el 26 juliol 2020. [Consulta: 6 setembre 2019].
- ↑ «Postanowienie Prezydenta Rzeczypospolitej Polskiej z dnia 16 lutego 1995 r. o nadaniu orderu.». prawo.sejm.gov.pl. Arxivat de l'original el 26 juliol 2020. [Consulta: 6 setembre 2019].
- ↑ «British Honours». leighrayment.com. Arxivat de l'original el 7 abril 2017. [Consulta: 6 setembre 2019].
- ↑ «Resolución N° 758/995». www.impo.com.uy. [Consulta: 26 novembre 2020].
Bibliografia modifica
- Bastos, Elide Rugai. Conversas com sociólogos brasileiros (en portuguès brasiler). Editora 34, 2006. ISBN 978-85-7326-361-9.
- Lamounier, Bolivar; Júnior, José Rubens de Lima Figueiredo. A era FHC: um balanço (en portuguès brasiler). Cultura Editores Associados, 2002. ISBN 978-85-293-0076-4.
- Brandão, Ignácio de Loyola. Ruth Cardoso: fragmentos de uma vida (en portuguès). Editora Globo, 2010. ISBN 978-85-250-4916-2.
- Kingstone, Peter R. Crafting Coalitions for Reform: Business Preferences, Political Institutions, and Neoliberal Reform in Brazil (en anglès). Penn State Press, 2010-11-01. ISBN 978-0-271-04377-7.
- Baer, Werner. A economia brasileira (en portuguès brasiler). NBL Editora, 2003. ISBN 978-85-213-1197-3.
- Villa, Marco Antonio. Um país partido: 2014 a eleição mais suja da história (en portuguès). Leya, 2014. ISBN 978-85-441-0122-3.
- Lopez, Adriana; Mota, Carlos Guilherme. História do Brasil: uma interpretação (en portuguès). Editora Senac São Paulo, 2008. ISBN 978-85-7359-789-9.
Enllaços externs modifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Fernando Henrique Cardoso |
- (castellà) Fundació Príncep d'Astúries, Príncep d'Astúries de Cooperació Internacional 2000 Arxivat 2010-03-23 a Wayback Machine.