Obre el menú principal

Fernando Lopes-Graça

compositor portuguès

Fernando Lopes-Graça (Tomar, (Santarém), 17 de desembre de 1906Pared, Cascais, 27 de novembre de 1994) considerat un dels majors mestres i compositors portuguesos del segle XX que entre d'altres distincions, aconseguí les condecoracions de l'Orde Militar de Santiago de la Espada i de l'Orde del'Infante Don Enrique.

Infotaula de personaFernando Lopes-Graça
Biografia
Naixement 17 de desembre de 1906
Tomar (Santarém)
Mort 27 de novembre de 1994(1994-11-27) (als 87 anys)
Pared, Cascais
Nacionalitat Portugal
Activitat
Ocupació Director d'orquestra, compositor i musicòleg
Professors José Viana da Motta
Premis

IMDB: nm0519844 Musicbrainz: 49f12981-cdbe-490a-87a7-1bcb20fbb9fc Discogs: 1702487 Allmusic: mn0002184723
Modifica les dades a Wikidata

Es formà en el Conservatori Nacional de Lisboa, i freqüentà els ambients intel·lectuals d'aquesta ciutat i de Coïmbra, formant part del grup anomenat de Coïmbra, que reunia als poetes del període d'entreguerres, com Fernando Pessoa, Casais Montero, José Régio i Alfonso Duarte. Participà en l'oposició contra la dictadura d'Oliveira Salazar, militant en el Partit Comunista Portuguès des de 1948, encara que polemitzà en contra del realisme socialista, que era la doctrina oficial defensada pels comunistes estalinistes, reclamant llibertat per l'art, pel que fou acusat d'“esteticisme burgès”.

Com a compositor, cal destacar obres seves com les Cuatro canciones de Federico García Lorca (1954), per a cambra i baríton; un Concert per a cambra i violoncel obligat (1965), i la seva composició més famosa, Rèquiem per a les víctimes del feixisme a Portugal, estrenada el 1978 amb l'assistència dels nous dirigents polítics democràtics, presentada com una epopeia musical nacional. La seva última obra important fou String Quartet (1982). Fou un gran divulgador de la música, amb els seus treballs sobre La cançó popular portuguesa (1954), Igor Stravinski i Béla Bartók (1959) i Escrits musicològics (1977), encara que el seu millor assaig potser és el polèmic Música i Músics moderns (1943).

Cal ressenyar que López-Graça fou expulsat el 1931 de la Universitat de Lisboa, on era professor, per raons polítiques, sent empresonat dues vegades durant la seva vida, i per això degué estar diversos anys a l'exili, a París, on se sustentà donant classes particulars de música.

BibliografiaModifica