Ferran Ardèvol Miralles

Ferran Ardèvol Miralles (Barcelona, 5 d'octubre de 1887 - 29 d'octubre de 1972) fou un musicògraf, director d'orquestra, pianista i compositor català, pare del també músic Josep Ardèvol i Gimbernat.

Infotaula de personaFerran Ardèvol Miralles
Biografia
Naixement5 octubre 1887 Modifica el valor a Wikidata
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Mort29 octubre 1972 Modifica el valor a Wikidata (85 anys)
Activitat
OcupacióEmpresari, compositor, director d'orquestra i pianista Modifica el valor a Wikidata
GènereÒpera Modifica el valor a Wikidata

Començà els estudis musicals quan només contava quatre anys, a l'Escola Municipal de Música de la ciutat comtal on fou deixeble de Nicolau i de Lamote de Grignon, guanyant el primer premi i, abans d'efectuar els seus estudis de piano (perfeccionament) amb Vidiella, havia rebut les primeres nocions de piano de Cecília Rodoreda.

La seva formació musical superior va ésser autodidacte. Durant els anys 1910-12 fou director de l'Orfeó Canigó, i l'any 1930 dirigia el Trio Ardèvol i a l'Institut Musical Acadèmica Ardèvol, fundat el 1917 i de la capella del Col·legi Sant Josep de Calassanç. Com a director oferí, per primera vegada en el Palau de la Música Catalana, l'audició integral dels Concerts de Brandenburg, de Bach.

Després de compondre un Trio per a violí, violoncel i piano en els primers anys de formació i acomodament musical, en 1925 va aconseguir el primer premi del Concurs Nacional de Composició de Madrid amb Líriques, dos anys després d'haver obtingut l'esment especial en el mateix concurs amb Quartet en sol menor. Amb motiu de l'Exposició Internacional de Barcelona de 1929 va escriure la Simfonia Exposició alhora que va publicar diversos articles sobre història de la música i estètica musical en Iuventus i Música, avançant-se als seus contemporanis en la concepció històrica i teòrica de la música.

El 1938 va ser nomenat professor de Piano del Conservatori del Liceu, però en finalitzar la Guerra Civil va haver de deixar la seva ciutat i va ser director de l'Escola de Música de Gijón. El 1953 va obtenir el Premi Ciutat de Barcelona pel Trio per a violí, viola i violoncel "Ars devotissimus" i quatre anys més tard va repetir premi amb la Suite simfònica, interpretada per l'Orquestra Municipal dirigida per Eduard Toldrà.

ObresModifica

Entre les seves obres teòriques s'han de citar, Estudis rítmics, polí-rítmics i politonals; Tractat de Tècnica Musical (Barcelona); Tractat d'Harmonia, Contrapunt i Fuga; Composició, Instrumentació, Història, etc. i Diccionari de terminologia.

Coma compositor va publicar les obres següents:

Ja d'edat avançada (el 1958) va merèixer el premi Ciutat de Barcelona per una nova Suite per a orquestra, obra que va sorprendre per l'avançat de la seva concepció estètica, no del tot il·lògica en un artista que sempre es distingí per les seves idees innovadores i pel seu poder de comprensió i assimilació de les noves tècniques.

BibliografiaModifica