Ferran García Sevilla
Ferran García Sevilla (Palma, 1949) és un artista mallorquí. Vinculat inicialment a la teoria i la crítica d'art, ha estat professor de Belles Arts a diverses universitats. Exposà per primer cop el 1972. Iniciat en l'art conceptual (instal·lació Patrius, Patria, Patrium, 1976), arrelà en la pintura i el grafisme, emmarcat en el que hom anomena art postmodern. Acostuma a disposar figures ben definides -sovint antropomorfes- sobre fons neutres o amb motius repetits de manera insistent. Utilitza gammes cromàtiques riques, vives i contrastades, amb un llenguatge simple de vegades pròxim a l'art primitiu.[1]
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 22 octubre 1949  (74 anys)Palma (Mallorca) |
| Activitat | |
| Camp de treball | Pintura, art del dibuix, gràfics, teoria de l'art i crítica de l'art |
| Lloc de treball | Barcelona |
| Ocupació | pintor, teòric de l'art, artista gràfic, videoartista, professor d'universitat |
| Participà en | |
| 12 juny 1987 | documenta 8 |
 | |
Biografia modifica
Es va formar amb Alexandre Cirici i en els departaments d'Història, Història de l'Art i Filosofia a la Universitat de Barcelona i a Palma. Des de finals dels anys seixanta va fer textos, cinema, fotografia, body art i performances que van situar-lo en un lloc significatiu en l'art conceptual del país amb obres experimentals i de crítica política. Des dels setanta, partint dels textos de teòrics de la ciència i de filòsofs clàssics i moderns, la seva obra se centra en l'àmbit lingüístic i en els límits de la imatge i la seva representació. Des de finals dels setanta, incorpora també els grans formats pictòrics.
L'exposició Muermos del 1977 a la Galería G de Barcelona va suposar el seu pas cap a la pintura. Garcia Sevilla es considera també un col·leccionista d'imatges de diverses procedències. Així, el seu llenguatge pictòric mostra una gran diversitat que integra conceptes de física, cosmologia, natura, ciutat, religió i història del coneixement. Actualment té obra a les col·leccions del Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía de Madrid, el Museo Patio Herreriano de Valladolid, el Museu de la Fundació de Serralves, a Porto, Les Abbatoirs FRAC Midi-Pyrénées de Tolosa, el Centre Pompidou de París i el MACBA.[2]
Referències modifica
- ↑ Segade, Manuel. Haver fet un lloc on els artistes tinguin dret a equivocar-se. Històries de l'Espai 10 i l'Espai 13 de la Fundació Joan Miró. 1a edició. Barcelona: Fundació Joan Miró, 2014. ISBN 978-84-941239-8-6 [Consulta: 25 abril 2014]. Permís de reutilització CC-BY-SA 3.0 via OTRS
- ↑ «Ferran García Sevilla». web. MACBA. [Consulta: 23 abril 2015].[Enllaç no actiu]