Ferran I d'Àustria
| Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
Ferran I d'Àustria, Ferran V de Bohèmia o Ferran V d'Hongria (19 d'abril de 1793, Viena, Sacre Imperi Romanogermànic - 29 de juny de 1875, Praga, Imperi austríac) fou emperador d'Àustria (1835 - 1848), any en què hagué d'abdicar en favor del seu nebot, l'emperador Francesc Josep I d'Àustria. Així mateix també fou rei d'Hongria i rei de Bohèmia, a més de duc de Milà, títol associat a la corona d'Àustria.
.svg)
Orígens familiarsModifica
Nascut a la capital imperial, Viena, fou fill de l'emperador Francesc I d'Àustria i de la princesa Maria Teresa de Borbó-Dues Sicílies. Per via paterna era net de l'emperador Leopold II del Sacre Imperi Romanogermànic i de la infanta Maria Lluïsa d'Espanya i per via materna del rei Ferran I de les Dues Sicílies i de l'arxiduquessa Maria Carolina d'Àustria.
Ferran era germà, entre d'altres, de l'arxiduc Francesc Carles d'Àustria, de l'arxiduquessa Maria Lluïsa d'Àustria, esposa de Napoleó I de França, i de l'arxiduquessa Maria Leopoldina d'Àustria, esposa de l'emperador Pere I del Brasil.
Núpcies i descendentsModifica
El dia 27 de febrer de 1831 contragué matrimoni a la ciutat de Viena amb la princesa Maria Anna de Savoia, filla del rei Víctor Manuel I de Sardenya i de l'arxiduquessa Maria Teresa d'Àustria-Este. El matrimoni mai no fou consumat, per la qual cosa no tingueren descendents, però la princesa Maria Anna, dòcil de caràcter, acompanyà al llarg de tota la vida el seu espòs.
Joventut i regnatModifica
De naturalesa malaltissa, malalt d'epilèpsia i amb cert retard mental, La Dieta hongaresa de 1830 el va coronar com a rei d'Hongria amb poca dissidència,[1] però la seva presència al tron d'Àustria fou merament simbòlica, essent governat el país pel príncep de Metternich. El govern, encarregat a Metternich, era suportat per un consell de regència en què hom hi podia trobar l'alta aristocràcia vienesa i altres membres de la família Habsburg.
Les revolucions que afectaren pràcticament la totalitat d'Europa l'any 1848 tingueren una forta repercussió a l'Imperi Austríac, i molt principalment a les ciutats de Viena, Praga, Budapest i Milà. Iniciada la revolució, el príncep de Metternich fugí del país i s'instal·la a Londres,[2] i el príncep Felix zu Schwarsenberg, aconsellà a l'emperador que abdiqués en favor del seu nebot, l'arxiduc Francesc Josep d'Àustria.[3]
Mentre el problema revolucionari era controlat per l'exèrcit imperial amb l'ajuda de l'exèrcit rus, la família imperial s'instal·là a la fidel Innsbruck. Acabada la revolució l'any 1849, Ferran i la seva muller es traslladaren a Praga on visqueren la resta de la seva vida al Castell de la ciutat.
Ferran morí a Praga, deixant hereu de tots els seus béns al seu nebot, l'emperador Francesc Josep I d'Àustria. Ferran fou enterrat a la tomba número 62 de la Cripta Imperial de Viena.
ReferènciesModifica
- ↑ Palmer, Alan. Metternich: Councillor of Europe (en anglès). 1997 reprint. Londres: Orion, 1972, p. 243-253. ISBN 978-1-85799-868-9.
- ↑ Palmer, Alan. Metternich: Councillor of Europe (en anglès). 1997 reprint. Londres: Orion, 1972, p. 312-319. ISBN 978-1-85799-868-9.
- ↑ Rapport, Michael. Nineteenth-Century Europe (en anglès). Bloomsbury Publishing, 2018, p. 153. ISBN 9780230204768.
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ferran I d'Àustria |