Ferran I d'Àustria

Ferran I d'Àustria, Ferran V de Bohèmia o Ferran V d'Hongria (19 d'abril de 1793, Viena, Sacre Imperi Romanogermànic - 29 de juny de 1875, Praga, Imperi austríac) fou emperador d'Àustria (1835 - 1848), any en què hagué d'abdicar en favor del seu nebot, l'emperador Francesc Josep I d'Àustria. Així mateix també fou rei d'Hongria i rei de Bohèmia, a més de duc de Milà, títol associat a la corona d'Àustria.

Infotaula de personaFerran I d'Àustria

(1843) Modifica el valor a Wikidata
Nom original(de) Ferdinand I. Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement19 abril 1793 Modifica el valor a Wikidata
Viena (Sacre Imperi Romanogermànic) Modifica el valor a Wikidata
Mort29 juny 1875 Modifica el valor a Wikidata (82 anys)
Praga (Imperi austrohongarès) Modifica el valor a Wikidata
SepulturaCripta Imperial de Viena Modifica el valor a Wikidata
Emperador d'Àustria
2 març 1835 – 2 desembre 1848
← Francesc I d'ÀustriaFrancesc Josep I d'Àustria →
Rei d'Hongria
2 març 1835 – 2 desembre 1848
← Francesc I d'ÀustriaFrancesc Josep I d'Àustria →
Rei de Bohèmia
1835 – 1848
← Francesc I d'ÀustriaFrancesc Josep I d'Àustria → Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióEsglésia Catòlica Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballPolítica Modifica el valor a Wikidata
Lloc de treball Ploskovice
Zákupy Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciópolític Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolDuc Modifica el valor a Wikidata
FamíliaHabsburg-Lorena Modifica el valor a Wikidata
CònjugeMaria Anna de Savoia (1831, 1831–1875) Modifica el valor a Wikidata
Fillscap valor Modifica el valor a Wikidata
ParesFrancesc I d'Àustria Modifica el valor a Wikidata  i Maria Teresa de Borbó-Dues Sicílies Modifica el valor a Wikidata
GermansMaria Leopoldina d'Àustria, Maria Clementina d'Àustria, Maria Lluïsa d'Àustria, Maria Carolina d'Àustria, Maria Anna d'Àustria, Francesc Carles d'Àustria, Joan Nepomucè d'Àustria, Josep Francesc d'Àustria, Carolina Lluïsa d'Àustria, Amàlia Teresa d'Àustria, Maria Carolina d'Àustria i Lluïsa Elisabet d'Àustria Modifica el valor a Wikidata
Cronologia
6 setembre 1838Coronation of Ferdinand I of Austria as King of Lombardy-Venetia (en) Tradueix
7 setembre 1836coronation of Ferdinand I of Austria as King of Bohemia (en) Tradueix
28 setembre 1830coronation of Crown Prince Ferdinand of Austria as king of Hungary (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata

Find a Grave: 22121 Modifica el valor a Wikidata

Orígens familiars modifica

Nascut a la capital imperial, Viena, fou fill de l'emperador Francesc I d'Àustria i de la princesa Maria Teresa de Borbó-Dues Sicílies. Per via paterna era net de l'emperador Leopold II del Sacre Imperi Romanogermànic i de la infanta Maria Lluïsa d'Espanya i per via materna del rei Ferran I de les Dues Sicílies i de l'arxiduquessa Maria Carolina d'Àustria.

Ferran era germà, entre d'altres, de l'arxiduc Francesc Carles d'Àustria, de l'arxiduquessa Maria Lluïsa d'Àustria, esposa de Napoleó I de França, i de l'arxiduquessa Maria Leopoldina d'Àustria, esposa de l'emperador Pere I del Brasil.

Núpcies i descendents modifica

El dia 27 de febrer de 1831 contragué matrimoni a la ciutat de Viena amb la princesa Maria Anna de Savoia, filla del rei Víctor Manuel I de Sardenya i de l'arxiduquessa Maria Teresa d'Àustria-Este. El matrimoni mai no fou consumat, per la qual cosa no tingueren descendents, però la princesa Maria Anna, dòcil de caràcter, acompanyà al llarg de tota la vida el seu espòs.

Joventut i regnat modifica

De naturalesa malaltissa, malalt d'epilèpsia i amb cert retard mental, La Dieta hongaresa de 1830 el va coronar com a rei d'Hongria amb poca dissidència,[1] però la seva presència al tron d'Àustria fou merament simbòlica, essent governat el país pel príncep de Metternich. El govern, encarregat a Metternich, era suportat per un consell de regència en què hom hi podia trobar l'alta aristocràcia vienesa i altres membres de la família Habsburg.

En la societat, la revolució industrial estava creant noves formes de vida per a les classes obreres; a part, una premsa popular estenia consciència política, i els valors nous i les idees de democràcia, radicalisme, liberalisme, el nacionalisme i el socialisme començaven a aparèixer.[2] Malgrat els esforços contundents i sovint violents de les potències establertes i reaccionàries per contenir-les, les idees disruptives van guanyar popularitat exigint una constitució, el sufragi universal masculí, la llibertat de premsa, la llibertat d'expressió i altres drets democràtics, l'establiment de milícies civils, l'alliberament dels camperols, la liberalització de l'economia, l'abolició de les barreres aranzelàries i l'abolició de les estructures de poder monàrquiques a favor de l'establiment d'estats republicans, o almenys la restricció del poder príncep en forma de monarquies constitucionals. Les revolucions que afectaren pràcticament la totalitat d'Europa l'any 1848 tingueren una forta repercussió a l'Imperi Austríac, i molt principalment a les ciutats de Viena, Praga, Budapest i Milà. Iniciada la revolució, el príncep de Metternich fugí del país i s'instal·la a Londres,[3] i el príncep Felix zu Schwarsenberg, aconsellà a l'emperador que abdiqués en favor del seu nebot, l'arxiduc Francesc Josep d'Àustria.[4] i Ferran abdicà el 2 de desembre.

Mentre el problema revolucionari era controlat per l'exèrcit imperial amb l'ajuda de l'exèrcit rus, la família imperial s'instal·là a la fidel Innsbruck. Acabada la revolució l'any 1849, Ferran i la seva muller es traslladaren a Praga on visqueren la resta de la seva vida al Castell de la ciutat.

Ferran morí a Praga, deixant hereu de tots els seus béns al seu nebot, l'emperador Francesc Josep I d'Àustria. Ferran fou enterrat a la tomba número 62 de la Cripta Imperial de Viena.

Referències modifica

  1. Palmer, Alan. Metternich: Councillor of Europe (en anglès). 1997 reprint. Londres: Orion, 1972, p. 243-253. ISBN 978-1-85799-868-9. 
  2. Breunig, Charles. The Age of Revolution and Reaction, 1789–1850 (en anglès). 2a ed.. Norton, 1977. ISBN 978-0393056129. 
  3. Palmer, Alan. Metternich: Councillor of Europe (en anglès). 1997 reprint. Londres: Orion, 1972, p. 312-319. ISBN 978-1-85799-868-9. 
  4. Rapport, Michael. Nineteenth-Century Europe (en anglès). Bloomsbury Publishing, 2018, p. 153. ISBN 9780230204768. 
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ferran I d'Àustria