Ferran d'Àustria (príncep d'Astúries)

príncep d'Astúries

Ferran d'Àustria (Madrid, 4 de desembre de 1571 - 18 d'octubre de 1578) va ser un infant d'Espanya, fill primogènit del matrimoni entre el rei Felip II de Castella i d'Anna d'Àustria, la seva quarta esposa, jurat com a príncep d'Astúries el 1573, que va morir de forma prematura el 1578, amb només sis anys.

Infotaula de personaFerran d'Àustria

L'infant Ferran, príncep d'Astúries (ca. 1575) de Alonso Sánchez Coello, Walters Art Museum (Baltimore). Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(es) Fernando de Austria y Austria Modifica el valor a Wikidata
4 desembre 1571 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata
Madrid Modifica el valor a Wikidata
Mort18 octubre 1578 Modifica el valor a Wikidata (6 anys)
Madrid Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortCauses naturals Modifica el valor a Wikidata (Disenteria Modifica el valor a Wikidata)
SepulturaPanteó d'Infants Modifica el valor a Wikidata
Príncep d'Astúries
31 maig 1573 (Gregorià) – 18 octubre 1578 (Gregorià)
← Carles d'ÀustriaDídac d'Àustria → Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióEsglésia Catòlica Modifica el valor a Wikidata
Activitat
ProfessorsFrancisco Lucas Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolDucat de Montblanc
Príncep d'Astúries Modifica el valor a Wikidata
FamíliaDinastia dels Habsburg Modifica el valor a Wikidata
ParesFelip II de Castella Modifica el valor a Wikidata  i Anna d'Àustria Modifica el valor a Wikidata
GermansIsabel Clara Eugènia d'Àustria, Caterina Miquela d'Àustria, Carles d'Àustria, Felip III de Castella, Dídac d'Àustria, Maria d'Àustria i Carles Llorenç d'Àustria Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata

Biografia modifica

L'infant Ferran va néixer el 4 de desembre de 1571, durant el primer any de casada d'Anna d'Àustria amb Felip II. Els monarques van rebre la notícia d'un fill mascle, en definitiva d'un hereu, amb gran goig.[1] Immediatament, el dia 16 de desembre, va ser batejat amb el nom de Ferran amb gran solemnitat pel cardenal Diego de Espinosa, bisbe de Sigüenza i president del Consell de Castella. Van ser els seus padrins el príncep Wenceslau i la princesa Joana d'Àustria. L'alegria dels reis es va traduir en la publicació d'un perdó general a Espanya i les Índies per a tots aquells presos sense perjudici de part. A més, alhora va arribar la notícia de la victòria de Joan d'Àustria a la batalla de Lepant en contra dels otomans el 7 d'octubre d'aquell mateix any. L'arribada de la notícia del naixement de l'hereu hispànic va ser igualment celebrada pel papa Pius V, que va enviar a la reina l'enhorabona acompanyada de la Rosa d'Or i la seva benedicció.[2]

Jurament i mort modifica

Ben aviat, el 31 de maig de 1573, havent complert tan sols un any, Ferran va ser jurat príncep d'Astúries al San Jerónimo el Real, a Madrid.[1] No obstant això, cinc anys després va morir prematurament el 18 d'octubre de 1578, amb la consegüent pèrdua de l'hereu de la monarquia, tot i que la reina havia donat a llum ja als infants Carles Llorenç (1573) Dídac (1575) i Felip (1578).[2] L'endemà de la seva mort, el cos de Ferran va ser dut al monestir d'El Escorial, on va ser enterrat.[1]

Referències modifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ferran d'Àustria

Bibliografia modifica