Ferran de Cardona-Anglesola i de Requesens

Ferran Folc de Cardona-Anglesola i de Requesens (Nàpols, 20 de novembre de 1521 - monestir de Sant Cugat, 13 de setembre de 1571).[1] Tretzè baró de Bellpuig, segon duc de Somma i gran almirall de Nàpols.

Infotaula de personaFerran de Cardona-Anglesola i de Requesens
Biografia
Naixement20 de novembre de 1521
Nàpols (Itàlia)
Mort13 setembre 1571 Modifica el valor a Wikidata (48 anys)
monestir de Sant Cugat Modifica el valor a Wikidata
COA Duke of Soma.svg  2n Duc de Somma
   Comte de Palamós
1532 – 1571
Escut de Bellpuig.svg  Baró de Bellpuig
1532 – 1571
  Gran Almirall de Nàpols
Dades personals
NacionalitatRoyal arms of Aragon (Crowned).svg Corona d'Aragó
Activitat
OcupacióNoble
Carrera militar
LleialtatCatalunya Corona d'Aragó
Rang militarAlmirall
Altres
TítolDuc Modifica el valor a Wikidata
CònjugeBeatriu de Figueroa
FillsLluis Folc de Cardona i Fernández de CòrdovaAntonio Fernández de Còrdova i Cardona Modifica el valor a Wikidata
ParesRamon Folc i Isabel de Requesens
GermansCaterina de Cardona Modifica el valor a Wikidata

COA Duke of Soma.svg Modifica el valor a Wikidata

Antecedents familiarsModifica

Fill del virrei de Nàpols, Ramon Folc de Cardona i Requesens i de la comtessa de Palamós Elisabet de Requesens i Enríquez.

Núpcies i descendentsModifica

Es va casar a Baena el 1539 amb Beatriu Fernández de Córdoba i Figueroa (coneguda per Beatriz de Figueroa), neta de Gonzalo Fernández de Córdoba i germana del duc de Sessa, residí habitualment a Barcelona.[2]

El matrimoni va tenir 5 fills:

  • Anna.
  • Ramon, mort als 9 dies de nascut.
  • Lluís, l'hereu.
  • Antoni.
  • Jeroni, mort als 5 anys.

MortModifica

Segons el consell de la vila de Bellpuig, Ferran morí el 13 de setembre de l'any 1571. Data confirmada pels dietaris de la Generalitat de Catalunya, que ens faciliten el lloc: el monestir de Sant Cugat, fet que explicaria la memòria sepulcral que es conserva a la població vallesana. Segons l'epigrafia de la tomba de Bellpuig, el dia de la seva mort tenia l'edat de 49 anys 9 mesos i 24 dies. Diputats i oïdors del General assistiren al seu dol, que fou presidit pels seus filis, Lluís i Antoni.

Línia Successòria FamiliarModifica

Segons el testament de Beatriu, instituí hereu a don Luis. En la línia successòria, continuaven Antoni, Jeroni i finalment, Anna. Lluís, que heretà els títols nobiliaris, hauria mort intestat el 1574 i fou succeït pel seu germà Antoni, el qual seria conegut com a Antonio II Fernández de Córdoba. El 23 de maig del 1577 Antonio II es va casar amb Juana de Córdoba i Aragón, filla dels marquesos de Comares.

ObraModifica

Admirador d'Ausiàs March i afeccionat a la literatura i la filosofia, va compilar els manuscrits d'aquest poeta, copiats el 1541 i el 1542.

BibliografiaModifica

  • Pere MOLAS RIBALTA, "Els comtes de Palamós a l'edat moderna", a Estudis del Baix Emporda, 16, Sant Feliu de Guíxols, 1997.

ReferènciesModifica

  1. Yeguas i Gassó, Joan «Testament de Ferran de Cardona-Anglesola i Requesens (1543)». Quaderns de El Pregoner d'Urgell, 30, 2017, pàg. 75–98. ISSN: 2014-4822.
  2. Yeguas i Gassó, Joan «Sobre Beatriu Fernández de Córdoba (1523-1553)». Quaderns de El Pregoner d'Urgell, 2001, pàg. 69–102. ISSN: 2014-4822.