Ferran II de Portugal

rei consort de Portugal
(S'ha redirigit des de: Ferran de Saxònia-Coburg Gotha)

Ferran II de Portugal (Viena, 29 d'octubre de 1816-Lisboa, 15 de desembre de 1885), nascut com Ferran August Francesc Antoni de Saxònia-Coburg-Gotha-Kóhary, va ser príncep de Saxònia-Coburg-Gotha i va esdevenir rei consort de Portugal el 1837 arran del naixement del seu primer fill, el futur Pere V, amb la reina Maria II.[1]

Infotaula de personaFerran II de Portugal

Modifica el valor a Wikidata
Nom original(pt) Fernando II de Portugal Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(de) Prinz Ferdinand zu Sachsen-Coburg-Saalfeld Modifica el valor a Wikidata
29 octubre 1816 Modifica el valor a Wikidata
Viena (Imperi Austríac) Modifica el valor a Wikidata
Mort15 desembre 1885 Modifica el valor a Wikidata (69 anys)
Lisboa (Regne de Portugal) Modifica el valor a Wikidata
SepulturaConvent de Sant Vicenç de Fora
Panteó Reial de la Casa de Bragança Modifica el valor a Wikidata
Regent de Portugal
1853 – 1855
Comonarca de Portugal
1837 – 1853
Consort de Portugal
1836 – 1853
← Maria Leopoldina d'ÀustriaEstefania de Hohenzollern-Sigmaringen → Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
Altres nomsO Rei-Artista Modifica el valor a Wikidata
ReligióEsglésia Catòlica Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópintor Modifica el valor a Wikidata
Activitat1836 Modifica el valor a Wikidata –  1885 Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolPrince of Saxe-Coburg-Saalfeld (en) Tradueix
Príncep consort de Portugal
Rei
Rei de Portugal (iure uxoris)
Príncep hereu
Príncep de Saxònia
Duc de Saxònia
Duke in Saxony (en) Tradueix
King Regent (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
FamíliaCasa de Saxònia-Coburg i Gotha-Koháry Modifica el valor a Wikidata
CònjugeMaria II de Portugal (1836–1853)
Elise Hensler (1869–1885) Modifica el valor a Wikidata
FillsPere V de Portugal
 ( Maria II de Portugal)
Maria de Bragança i de Saxònia-Coburg i Gotha
 ( Maria II de Portugal)
Ferran de Bragança i de Saxònia-Coburg i Gotha
 ( Maria II de Portugal)
Leopold de Bragança i de Saxònia-Coburg i Gotha
 ( Maria II de Portugal)
Maria de Glòria de Bragança
 ( Maria II de Portugal)
August de Bragança
 ( Maria II de Portugal)
Maria Anna de Portugal
 ( Maria II de Portugal)
Antònia de Portugal
 ( Maria II de Portugal)
Lluís I de Portugal
 ( Maria II de Portugal)
Joan de Bragança i de Saxònia-Coburg i Gotha
 ( Maria II de Portugal)
Eugeni de Bragança i Saxònia-Coburg i Gotha
 ( Maria II de Portugal) Modifica el valor a Wikidata
ParesFerran de de Saxònia-Coburg Gotha Modifica el valor a Wikidata  i Maria Antonia Kohary Modifica el valor a Wikidata
GermansVictòria de Saxònia-Coburg i Gotha, August de Saxònia-Coburg i Gotha i Leopold de Saxònia-Coburg i Gotha Modifica el valor a Wikidata
Signatura
Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata

Find a Grave: 9687765 Modifica el valor a Wikidata

Orígens familiars

modifica

Va néixer el 29 d'octubre de l'any 1816 a Viena,[1][2] si bé altres fonts indiquen Coburg com el seu lloc de naixement.[3] Era fill del príncep Ferran de Saxònia-Coburg-Saalfeld-Kóhary i de l'aristòcrata hongaresa Maria Antònia de Koháry,[1] filla del príncep de Koharv i senyor de Casabrag i altres terres a Hongria.[3] Era net del duc Francesc de Saxònia-Coburg Gotha i de la princesa Augusta de Reuss-Ebersdorf i Lowenstein.

La seva família havia perdut els seus drets sobre el petit ducat saxó. A la vegada renunciaren a la fe protestant i abraçaren l'església catòlica enllaçant amb la millor reialesa europea a través de cases com la portuguesa o la dels Orleans.

Va rebre una educació, destacant la formació en música i arts.[1]

Rei de Portugal

modifica

Després de negociacions entre diplomàtics portuguesos i lord Palmerston per elegir un espòs adequat per a la reina Maria II, va sortir el nom de Ferran.[4] L'any 1836 pel seu casament amb Maria II de Portugal obtingué el títol de príncep de Portugal, i tal com marca la tradició portuguesa.

El 1836 va ser nomenat mariscal de camp, però va haver de dimitir el mateix any a instàncies del Partit Liberal, que el volia allunyar-lo de la política. Des de 1837 va ostentar el títol de rei, però la constitució limitava els seus drets reials, i Anglaterra va haver d'intervenir sovint en nom de la parella reial contra els liberals del país. El poble inicialment li va ser hostil, però aviat va saber guanyar-se la seva estimació pels seus esforços en trobar un equilibri entre les parts en els conflictes interns, per la seva reserva en els afers públics i la voluntat d'assumir tasques importants en situacions difícils.[2]

A la guerra civil de 1846-147 va tornar a ser comandant de l'exèrcit, i després de la mort prematura de la reina, va govern per l'hereu menor d'edat durant dos anys. Amb la seva actitud respectuosa i de tacte, la seva comprensió davant els problemes social i els interessos del país, va pacificar el país va aplanar el terreny per al desenvolupament posterior durant el regnat dels seus fills.[2]

Va promoure les arts i va intentar donar una educació àmplia i rigorosa als seus fills.[1] Va dedicar-se a la promoció de les arts i va ser un diletant format en tots els àmbits de belles arts. Va contribuir al coneixement i a la protecció del patrimoni històric portuguès i va pensionar artistes a l'estranger.[2] És conegut també per haver estat qui va manar construir el Palau de Pena, a partir d'un antic monestir.[5]

A la mort de la seva esposa el 1853 va actuar com a regent durant dos anys fins a la majoria d'edat del seu fill.[1] Va renunciar als seus drets en favor Pere, primer rei de la dinastia Bragança-Wettin.

Darrers anys

modifica

Passada la seva etapa com a regent, va rebutjar la corona grega, que se li va oferir el 1862 i l'espanyola el 1869, perquè la unió dinàstica amb Espanya va ser rebutjada pels portuguesos.[2]

El 10 de juny de 1869 va casar-se amb l'actriu Elisa Hensler,[4] a la que va deixar tota la seva fortuna a la seva mort, el 15 de desembre de 1885.[6]

Matrimonis

modifica

El 9 d'abril de 1836 es casà a Lisboa amb la reina Maria II de Portugal filla del rei Pere IV de Portugal i l'arxiduquessa Maria Leopoldina d'Àustria, la parella tingué onze fills:[6]

Va contraure segones núpcies, morganàticament, el 10 de juny de 1869 a la capella del Palau de Santo Domingos de Benfica (Lisboa) amb l'actriu suïssa Elisa Hensler, comtessa d'Edla.[3][4] D'aquest matrimoni no van tenir fills, però la comtessa havia tingut una filla de soltera anys abans de conèixer Ferran, Alícia Hensler (1855-1941).

Referències

modifica
  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 «Ferdinand II, king consort of Portugal» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 30 gener 2023].
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 «Ferdinand II., Prinz von Sachsen-Coburg und Gotha» (en alemany). Neue Deutsche Biographie. deutsche-biographie.de. [Consulta: 30 gener 2023].
  3. 3,0 3,1 3,2 «Fernando II (D).» (en portuguès). Diccionario histórico, corográfico, heráldico, biográfico, bibliográfico, numismático y artístico. João Romano Torres - Manuel Amaral, 1904-1915/2000-2015. [Consulta: 30 gener 2023].
  4. 4,0 4,1 4,2 Sousa, José Baptista de. Holland House and Portugal. English Whiggery and the Constitutional Cause in Iberia (en anglès). Londres: Anthem Press, 2018, p. 8. 
  5. «Parque da Pena» (en anglès, castellà i francès). European Route of Historic Gardens. [Consulta: 30 gener 2023].
  6. 6,0 6,1 Enciclopedia universal ilustrada europeo-americana (en castellà). Barcelona: Hijos de J. Espasa, 1924, p. 869-870. 
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ferran II de Portugal


Precedit per:
Maria II
Rei de Portugal
amb Maria II

1837-1853
Succeït per:
Pere V
Precedit per:
Regent de Portugal
1853-1855
Succeït per:
Pere V
com a rei