Ferrocarrils de Catalunya

Empresa ferroviària privada catalana

Ferrocarrils de Catalunya (FCC) (Ferrocarriles de Cataluña en castellà) fou una companyia privada que uní Barcelona amb el Vallès, en ferrocarril, a través de la Serra de Collserola. El 1977 la companyia entrà en fallida i les seves línies foren transferides provisionalment a FEVE i posteriorment a Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya el 1979.

Infotaula d'organitzacióFerrocarrils de Catalunya
Placa Ferrocarrils de Catalunya FCC.jpg
Dades
TipusSocietat Anònima
Camp de treballFerrocarril
Història
Creació1 d'abril de 1912
Dissolució18 de febrer de 1999
Reemplaçat perFerrocarrils de la Generalitat de Catalunya
Activitat
ÀmbitCatalunya Catalunya
ServeisTransport de viatgers i mercaderies.
Governança corporativa
Seu 
Propietat deGeneralitat de Catalunya (anys 80 i 90)


AntecedentsModifica

La idea d'unir Barcelona i el Vallès a través de la Serra de Collserola, cuejà durant la segona meitat del segle xix amb diversos projectes, tot i així mai es va portar a la pràctica cap projecte fins que Carles Emili Montañès, antic enginyer en cap de Tramvies de Barcelona va demostrar la viabilitat d'aquest projecte obrint el 1908 un petit ferrocarril anomenat Mina Grott. Després de diversos problemes legals, els quals l'obligaven a tancar el petit ferrocarril, va obtenir una concessió d'un ferrocarril de Sarrià a Les Planes.

Com que Montañès no aconseguia finançament nacional per tirar endavant la concessió, va recórrer al Dr. Fred Stark Pearson (un conegut enginyer nord-americà), el qual accedí a donar impuls al projecte.

Com a base del nou ferrocarril la Barcelona Traction adquirí la Companyia del Ferrocarril de Sarrià a Barcelona (FSB) el 1911, la línia del qual era d'ample internacional i electrificada.

ConstitucióModifica

 
Brill 18 un dels primers que circulà a FCC

La societat es constituí l’1 d’abril de 1912 amb un capital de 12 milions de pessetes, articulades en 24.000 accions de 500 pessetes cadascuna. La companyia formava part de la Barcelona Traction, i s'articularen com a socis dues empreses del grup:

Cal fer notar que encara que les accions eren alliberades, els socis no van fer cap desemborsament.

HistorialModifica

 
Unitat 400(Granotes) construïdes per FCC

El maig del mateix any començaren les obres per a la construcció de la nova línia ferroviària des de Sarrià (Barcelona) a Les Planes de Vallvidrera. La construcció implicava perforar la serra de Collserola amb cinc túnels per permetre l'estesa de les vies.[2] La Barcelona Traction prestà els diners per poder fer les obres. A desembre de 1913 el deute arribava a 13.121.009 pessetes.[3] L'esclat de la Primera Guerra Mundial precipità la suspensió de pagaments de l'empresa matriu, la Barcelona Traction, fet que aturà tant les seves obres hidroelèctriques com les de construcció de la línia Sarrià-Les Planes, amb el túnel més llarg a mig perforar i havent gastat unes 411.000 lliures esterlines.[3] (aproximadament uns 10 milions 275 mil pessetes de l'època i uns 32 milions i mig d'euros del 2020).

Dintre del pla de reestructuració financera de la Barcelona Traction que s'acordà el 1915, Ferrocarrils de Catalunya emeté obligacions per valor de 20 milions de pessetes, al 5% d'interès, per obtenir finançament que li permetés continuar amb les obres.

El 1915 morí el Dr. Pearson a bord del RMS Lusitania torpedinat pel submarí alemany U-20. Això comportà, més tard, que mai es realitzessin els projectes de prolongació del ferrocarril cap a Berga i França. Com definia el projecte original.

El 28 de novembre de 1916 s'inaugurà el tram Sarrià (Barcelona) - Les Planes.

El 26 d'octubre de 1917 s'inaugurà el tram Les Planes - Sant Cugat.

El 13 de setembre de 1918 s'inaugurà el tram Sant Cugat - Rubí.

El 28 de desembre de 1919 s'inaugurà el tram Rubí - Terrassa.

L'1 de juny de 1922 s'inaugurà el tram Sant Cugat - Sabadell.

Venda de la companyiaModifica

El dictador espanyol Primo de Rivera va impulsar la compra de les companyies de serveis públics propietat d'inversors internacionals per part d’inversionistes locals a través del Decret de Nacionalització (Decreto de Nacionalización) de desembre de 1923. El 1925 la Barcelona Traction va vendre la companyia a un grup financer articulat al voltant del Banco Central i el Banc de Santander.[4]

Ampliació de la xarxaModifica

El 21 de setembre de 1925 s'inaugurà el baixador de Sabadell-Rambla. Subterrani gràcies a les pressions municipals.

El 1927 s'inicien projectes de prolongació del ferrocarril cap a Castellar i Caldes de Montbui

El juliol de 1936 es confisca la companyia i les línies foren explotades per un comitè d'obrers.

El 1967 es compren noves unitats de material mòbil que permeten renovar el material mòbil.

Traspàs de la propietatModifica

El 23 de maig de 1977 a causa de l'alt dèficit s'anuncia la clausura de la xarxa el 20 de juny de 1977.

El 17 de juny de 1977 es transfereixen provisionalment les línies a FEVE.

El 7 de novembre de 1979 es transfereixen les línies a Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya.

ReferènciesModifica

  1. «Transferència de concessió de ferrocarril» (pdf) (en castellà). Iseta de Madrid, Número 43, 12-02-1913, pàgines 371 i 372 [Consulta: 1r juny 2020].
  2. Armengol Ferrer, Angel «L’experiència de l’electrificació del transport a Barcelona» (pdf) (en català). Barcelona quaderns d’història, [en línia], Vol. 2013, Núm. 19, 2013, pàgina 192 [Consulta: 30 maig 2020].
  3. 3,0 3,1 «Barcelona Traction, Light and Power Company, Limited». A: The Canadian Annual Financial Review 1917 (HTML) (en anglès). Volum XVII, 1917, pàgina 584 [Consulta: 2 juliol 2020]. 
  4. Martínez López, Alberto. Los intereses belgas en la red ferroviaria catalana, 1890 - 1936 (pdf) (en castellà). Fundació de les Caixes d'Estalvi, 2006, pàgina 140. ISBN 84-89116-07-5 [Consulta: 15 juny 2020]. 

BibliografiaModifica

Salmerón Bosch, Carles. «El tren del Vallès: Història dels ferrocarrils de Barcelona a Sabadell i Terrassa». Barcelona, Ed. Tèrminus 1988 ISBN 84-404-3560-6