Fes-me un petó, ximplet

pel·lícula de 1964 dirigida per Billy Wilder

Fes-me un petó, ximplet (original: Kiss Me, Stupid) és una pel·lícula estatunidenca de Billy Wilder estrenada el 1964. Ha estat doblada al català.[1]

Infotaula de pel·lículaFes-me un petó, ximplet
Kiss Me, Stupid
KissMeStupidPoster.jpg
Fitxa
DireccióBilly Wilder
Protagonistes
Director artísticAlexandre Trauner
ProduccióBilly Wilder
Dissenyador de produccióSándor Trauner Modifica el valor a Wikidata
GuióI. A. L. Diamond, Billy Wilder
MúsicaAndré Previn, Ira Gershwin
FotografiaJoseph LaShelle
MuntatgeDaniel Mandell
VestuariIrene Caine, Wesley Jeffries, Bill Thomas (no surt als crèdits)
ProductoraMirisch Company Modifica el valor a Wikidata
DistribuïdorIlya Lopert i Netflix Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenEstats Units
Estrena1964
Durada126 minuts
Idioma originalanglès Modifica el valor a Wikidata
Versió en catalàSí 
Coloren color i en blanc i negre Modifica el valor a Wikidata
Format2.35:1 Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Basat enThe Fantasy Hour (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Gènerecomèdia
Temaprostitució Modifica el valor a Wikidata
Lloc de la narracióNevada Modifica el valor a Wikidata

IMDB: tt0058265 Filmaffinity: 915585 Allocine: 41097 Rottentomatoes: m/kiss_me_stupid Allmovie: v27528 TCM: 17189 Metacritic: movie/kiss-me-stupid TV.com: movies/kiss-me-stupid Modifica el valor a Wikidata

ArgumentModifica

Orville Spooner i Barney Milsap viuen a Climax, Nevada. Un dona lliçons de piano, l'altre és mecànic. Tots dos componen cançons. Un dia Dino, un cantant ja de tornada, s'atura a Climax. Barney saboteja el seu cotxe per tal de fer-li passar la nit a Orville, on podrà escoltar les seves composicions. Però Orville està extremadament gelós de la seva dona, Zelda, i Dino és un gran seductor. Barney té llavors la idea de fer interpretar el paper de Zelda a Polly, una prostituta local.[2]

RepartimentModifica

Al voltant de la pel·lículaModifica

  • El rodatge havia començat amb Peter Sellers al paper d'Orville Spooner. Però, algunes setmanes més tard, l'actor britànic va tenir un infart miocardíac i va haver de ser reemplaçat per Ray Walston.
« Kiss me, stupid ! »

és l'última frase de la pel·lícula. Zelda li diu a Orville.

  • El 1985, el grup francès Bill Baxter va dirigir una adaptació en comèdia musical, posada en escena per Patrick Timsit.
  • La història constitueix d'alguna manera una continuació d'una comèdia del mateix director sobre la gelosia: Set anys de reflexió. Els noms del metge i del dentista (Dr. Sheldrake), per exemple, es confonen. En un principi d'altra banda, el paper de Zelda havia estat especialment escrit per a Marilyn Monroe.

ReferènciesModifica

  1. «Fes-me un petó, ximplet». esadir.cat.
  2. «Kiss Me Stupid !». The New York Times.

Enllaços externsModifica