Festa Major de Granollers

Ffesta popular

La Festa Major de Granollers és una de les festes més populars de Catalunya. Es divideix en dos colors, els "Blancs" i els "Blaus". Se celebra sempre en l'última setmana d'agost a partir del darrer dijous.

Infotaula d'esdevenimentFesta Major de Granollers
Tipusfesta major Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióGranollers Modifica el valor a Wikidata
EstatEspanya Modifica el valor a Wikidata
Celebració de la Festa Major de Granollers o del sant de barri de la carretera entre 1900 i 1912.

L'origenModifica

Com és habitual a la majoria de poblacions, la Festa Major de Granollers coincideix amb la festivitat del Sant Patró de la vila. En aquest cas es tracta de Sant Esteve (patró de l'Església parroquial de la ciutat) que se celebra el 26 de desembre. Davant dels diversos inconvenients que representava celebrar aquesta festa en dates hivernals i nadalenques, l'ajuntament va demanar el 1858 el permís papal per a celebrar l'onomàstica de Sant Esteve a l'estiu, concretament la primera setmana de setembre, segons consta en les actes municipals conservades a l'Arxiu de la ciutat.[1]

Tal com explica Cruz [2] La festa no era gaire diferent del que es feia a altres llocs. Els primers anys sembla que alguns sectors de la vila no recolzaven el canvi de data però a través dels anys es troben notícies a la premsa sobre cercaviles de gegants i cap-grossos, balls d'envelat, processons i altres activitats festives tradicionals.

A partir de 1930[2] la festa es trasllada a l'últim dijous d'agost, data en què encara se celebra actualment. Durant el període 1936-1939 la festa va deixar-se de celebrar a causa del conflicte bèl·lic. En instaurar-se el govern franquista es reprèn la celebració de la festa tot i que les moltes activitats que abans de la guerra s'organitzaven des de les diverses entitats de la ciutat com La Unió Liberal, el Centre Catòlic, la Societat Coral Amics de la Unió, el Casino, o l'Alhambra, van perdre pes ja fos per la desaparició d'algunes d'aquestes organitzacions com per les dificultats econòmiques del moment. Tot i això, l'ajuntament organitzava actes de pirotècnia, espectacles infantils, cercaviles, actuacions teatrals i competicions esportives.[3]

 
Concurs de rajolers al Parc Torras Villà, 1994.

A partir de 1979, amb el nou ajuntament democràtic, sorgeixen iniciatives de participació popular en el disseny de la festa com les propostes dels grups La Murga i La Farinera però que no van acabar de quallar fins que el 1983 un grup de joves van recuperar una anècdota relatada per Amador Garrell Alsina al seu llibre Granollers vila oberta, que recull una notícia de la premsa local de 1897 segons la qual es va celebrar a la ciutat una juguesca entre dos rajolers a veure qui era capaç de fabricar més rajoles en un temps determinat. Un es deia Rayo i l'altre Maynou i sembla que en el moment la competició va generar molta expectativa creant-se dos bàndols entre els granollerins segons el rajoler al qual donaven suport (i per qui havien apostat diners) identificant-se els seguidors d'en Rayo amb el color blanc i els d'en Maynou amb el color blau.[4]

Aquesta anècdota es va recuperar doncs el 1983 com a punt de partida per a crear dues colles: els blancs i els blaus. Els impulsors de la idea, vinculats a l'Associació de Veïns de sota el Camí Ral, van formar doncs la colla dels Blaus, i van trobar el suport del Casal del Jove de la ciutat per a trobar persones que formessin la colla dels Blancs. Un cop formades les dues colles la proposta es va presentar a l'ajuntament que la va rebre de forma totalment positiva originant-se així la Festa Major de Blancs i Blaus que representa un model innovador que s'ha imitat a altres poblacions de Catalunya.[2]

OrganitzacióModifica

 
Repte de Festa Major, a la plaça de la Porxada, 2004.

La festa major se celebra l'última setmana d'agost i dura nou dies. Comença diumenge amb una cercavila de les dues colles i en acabar es realitza el repte, un acte en el qual el guanyador de l'edició anterior repta el perdedor a vèncer-lo. Cada any la Festa Major té un fil conductor o centre d'interès i cada acte que organitza un grup de cada colla ha de tenir a veure amb aquest fil. A partir del diumenge de després del repte es comencen a realitzar diferents actes i activitats i les diverses competicions.

El dijous es fa el pregó acompanyat per una cercavila amb altres entitats de Granollers que també participen en la Festa Major, com ara els diables de Granollers, els Gegants o els Xics de Granollers. Tant una colla com l'altra està formada per molts grups. Per exemple, a la colla dels Blancs hi ha, entre altres, els grups de Les dames de foc, Fimac, Les guapes, Els gegantons, Takachombo, etc. I en la colla dels Blaus podem trobar els grups Blaus Street Music Band, La Guita de Blaus, Fòssils Blaus i molts altres.

CompeticióModifica

Des de 1983, la Festa Major de Granollers consisteix en una competició entre dos grups i per decidir l'últim diumenge qui ha guanyat se celebren una sèrie de competicions per anar puntuant com ara:

  • L'estirada de corda entre els dos equips, amb dues categories, la infantil i la d'adults.
  • La passada de rajoles és una altra competició on també hi ha les dues categories per a poder participar-hi tothom.
  • El campionat de futbolins, dominó i d'escacs.
  • El llançament de rajola.
  • La rajolada, on aquesta hi participen el rajoler i el seu respectiu ajudant de cada colla. El rajoler de la colla dels Blancs es diu David Galí i el dels Blaus Locubiche.

La festa s'acaba el diumenge, amb un veredicte final que pronuncia l'speaker de la festa, Pep Callau, des del balcó de l'Ajuntament. La decisió del guanyador de cada any de la Festa Major depèn d'un jurat anònim, són ciutadans de Granollers que van puntuant les diferents activitats i actes de cada colla. Amb l'anunci del veredicte a més són presentats els membres anònims del jurat.

ParticipacióModifica

Participar en la Festa Major és tan fàcil com comprar-se una samarreta blanca o blava i un mocador del mateix color que la samarreta. Hi ha moltes activitats on es pot participar tant per grans com petits i d'aquesta manera ja es forma part de la Festa Major. També si es coneix a algú que ja forma part d'algun grup que està en una colla hom s'hi pot afegir i formar part d'aquell grup i realitzar totes les activitats i actes que realitzin.

ReferènciesModifica

  1. «Arxiu Municipal de Granollers».
  2. 2,0 2,1 2,2 «La Festa Major. Granollers 1857-1993».
  3. «Historia de Festa Major».
  4. Garrell i Alsina, Amador. Granollers: vila oberta. DL 1981. Granollers, Gràfiques Garrell.

Enllaços externsModifica