Festa Major de Sant Joan Baptista de Valls

La Festa Major de Sant Joan Baptista de Valls dona el tret de sortida al calendari de les celebracions patronals de l'estiu al Camp de Tarragona i és una de les grans festes majors de Catalunya. Ubicada en el tempo festiu coincident amb el solstici d'estiu, quan els dies són més llargs i les nits més curtes, Valls manté elements patrimonials de llarga trajectòria, instants cerimonials únics com les Completes, i el so més atàvic dels sonadors ben afinats. Alhora té els Xiquets de Valls, amb la festa major que obre la temporada tradicional, amb la rivalitat dual en un entorn urbà excepcional –el quilòmetre zero del món casteller–, que han esdevingut universals. Una festa de fogueres de la Nit de Sant Joan. Una festa d'aromes d'anissos propis de Valls, reinventats en el ‘boladís', hereu de la beguda de principis del segle xx que combinava un raig d'anís i l'aigua fresca amb el ‘bolado’, mostra de la pastisseria més artesanal amb notícies des del 1745 al diccionari del basc Manuel Larramendi. L'escriptor francès Alexandre Dumas, autor de Els tres mosqueters o de El comte de Montecristo, elogiava els bolados el 1846 en el seu viatge per la península, per la capacitat de transformar l'aigua en ‘dolça, fresca, perfumada i excel·lent’. De la mateixa manera, la Festa Major inunda, amb més força, el centre històric de Valls, en l'entorn de l'església arxiprestal de Sant Joan, i ens fa reviure els aromes i els sabors més nostrats.

Infotaula d'esdevenimentFesta Major de Sant Joan Baptista de Valls
Tipusfesta major Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióValls Modifica el valor a Wikidata
EstatEspanya Modifica el valor a Wikidata

La seqüència ritual de la Festa MajorModifica

L'anunci de la festa [1]Modifica

Dies abans de l'inici oficial de la Festa Major té lloc el sorteig d'inici de la temporada castellera tradicional en què les dues colles dels Xiquets de Valls sortegen l'ordre d'actuació de la diada de Sant Joan. A més, l'acte serveix per proclamar l'ambaixador dels Xiquets de Valls per a aquella temporada.

El primer dia de la festa [1]Modifica

La plaça del Blat i el Pati es converteixen en els centres neuràlgics de la festa durant les primeres hores. Ja des de primera hora de la tarda, a la plaça del Blat els més petits poden entregar el seu xumet a l'Ós, una figura pròpia i diferenciadora del bestiari de Valls dins el panorama català. Al saló de plens de l'Ajuntament de Valls es lliura el reconeixement a la trajectòria festiva, anomenat des de fa uns anys Santjoaner, cada any a una persona diferent per la seva aportació a la festa. També és el moment en què l'ajuntament entrega les sabates als portadors de l'àliga perquè les utilitzin durant aquesta festa major. Seguidament, pels volts de 2/4 de 8, té lloc un dels actes més característics de la festa vallenca, la sortida de l'àliga al balcó. Es tracta d'un acte absolutament singular en el panorama festiu català, amb l'acompanyament musical dels ministrers, que interpreten una peça especial per aquest moment tant singular. L'àliga romandrà cada dia al balcó de l'Ajuntament fins en la nit del dia 23, en què participarà a la primera sortida al complet del Seguici Cerimonial.

Seguidament es llegeix el conte de la festa major, que cada any és dedicat a un element del bestiari diferent i també es llegeix el pregó. Aquest pregó consisteix en una enumeració en forma de vers dels diferents actes de la Festa Major, i és recitat pel personatge del pregoner, que entra a la plaça a cavall. Després del pregó es produeix la petada de globus, moment en què globus de colors blancs i vermells inunden la plaça del Blat en el primer inici sorollós de la festa. Des de la plaça del Blat i fins al Pati, passant pel carrer de la Cort el personatge del pregoner a cavall i els ministrers acompanyen a la corporació municipal i la bandera de la ciutat (que és duta pel Santjoaner de l'any) fins al Pati on té lloc la tronada inaugural. A la mateixa hora, i des del campanar de l'arxiprestal de Sant Joan, ritual tritlleig de campanes que anuncia l'inici de la festa a tota la vila. El 1395 ja sabem que el Consell municipal de Valls es preocupava per les campanes de la ciutat. Actualment la Maria Magdalena, coneguda antigament com la "pinc penc", de 1766; la campana major, de 1886; la Victòria, de 1943; la dedicada a "Sti. Aloysivs. Joseph / Maria. A. Columba", també de 1943; i la Candela, de 2011; voltegen i repiquen per anunciar els diversos moments de la festa. Després de la Tronada la corporació, la senyera de la Ciutat en mans del Santjoaner i els ministrers tornen a la plaça del Blat.

L'avantvigília [1]Modifica

El 22 de juny, és a dir, l'avantvigília, tenen lloc diversos actes destacats. La Moixiganga juga un paper important, ja que obre, al vespre, la capelleta popular dedicada al gloriós sant patró amb l'enramada i l'encesa de la llàntia amb motiu de la festa. En els dies propers a Sant Joan, des de temps immemorials, la devoció popular obria les portes de la capelleta i deixava al descobert el magnífic relleu barroc del baptisme del Senyor amb Sant Joan, esculpit pel notable escultor Lluís Bonifàs que durant tot l'any romania ocult. L'any 2017 es reprèn aquest antic costum després de molts anys de no fer-se. Per a l'ocasió s'interpreta un fragment de la tonada de l'antic ball parlat de Sant Joan versionada per aquest acte i mesclada amb la melodia pròpia de la moixiganga. La capella es manté oberta durant les quatre jornades centrals de la festa. Després de l'obertura de la capelleta, i als peus de l'església arxiprestal de Sant Joan, la moixiganga realitza la representació completa en què es poden gaudir de tots els quadres d'aquest ball en un únic escenari.

A la tarda, a la plaça de l'Oli, tenen lloc les representacions dels balls parlats de la festa: ball de vells, ball de gitanes, ball de pastorets i ball de diables. És l'ocasió per poder veure i escoltar els versots carregats de sàtira i humor d'aquestes danses. A la nit també té lloc el correfoc infantil, que amb inici al Pati i final a la plaça del Blat treu al carrer el ball de diables infantil i el drac petit de Valls així com algunes colles convidades.

La vigília de Sant Joan [1]Modifica

El 23 de juny, vigília del dia gran, és un dels dies més destacats de la festa vallenca. Des de primera hora del matí en diverses places i carrers de la ciutat les entitats i associacions de veïns construeixen les respectives fogueres i foguerons. Al llarg del matí a l'església de Sant Joan hi ha l'enramada amb flor vermella de la creu de la imatge de Sant Joan Baptista que presideix el retaule de l'altar major. Segons la tradició, la creu roman engalanada fins a la vigília de Nadal, quan el poble pren les flors i els hi atribueix propietats remeieres i místiques.

A les 12 del migdia el repic de campanes des de l'Arxiprestal de Sant Joan anuncia la vígilia de la festivitat de Sant Joan, mentre que els gegants de la ciutat surten pels carrers del centre històric a anunciar la festa. A algunes festes majors encara mantenen la sortida de tot el seguici al migdia, mentre que a Valls, des de l'any 2017, ho fan els gegants. La tarda comença amb la recollida de la Flama del Canigó, que entra a la ciutat pel passeig Tarradellas i es portada en relleus en diferents trams per esportistes voluntaris. La flama arriba a la plaça del Carme i és acompanyada fins a la plaça del Blat per diversos elements festius, com el Llucifer i la Diablessa, la mulassa i la mulassa petita, les colles geganteres el Calçot i la Pessigolla així com les entitats i barris que preparen fogueres i foguerons. Arribats a la plaça del Blat s'encén la graella, que es manté encesa durant les actuacions de Completes. També es fa la lectura de la proclama de la diada, es coneix el veredicte del concurs de fogueres i es reparteix el foc entre els diversos barris i entitats.[2]

A la nit és el torn de l'anada a Completes, les Completes i la sortida de Completes. Són els actes nocturns per excel·lència al voltant d'aquest cant que té lloc a l'interior de l'església arxiprestal de Sant Joan Baptista. El Seguici Cerimonial, en la seva primera sortida al complet, acompanya la bandera de la ciutat i la corporació municipal fins a les Completes. Al llindar de l'església l'arxiprest rep la senyera de la ciutat i la corporació, que entren precedides de l'àliga i els ministrers Bufalodre. Durant les Completes la bèstia coronada roman vora l'altar major, als peus del dosser que guarda la relíquia de Sant Joan Baptista i al costat de la bandera de la Ciutat. Des de la sagristia entra la relíquia del patró fins a l'altar major, acompanyada del toc d'ofertori dels grallers. El reliquiari barroc passa enmig de la dificultosa i espectacular figura de la moixiganga coneguda com a "Quan el baixen de la creu", executada al creuer de l'església. Acabat el cant de Completes, a l'interior del temple s'interpreta el Toc de castells amb l'orgue, d'acord amb la partitura rescatada pel vallenc Joan Dasca a l'obra "Els castells dels Xiquets de Valls", de Francesc Blasi i Vallespinosa. L'any 2013, per donar més solemnitat al moment, es va recuperar el ball de l'àliga a l'interior de l'església.[3] Acabat el ball, l'àliga acompanya l'arxiprest, la senyera i la corporació fins a la porta de l'arxiprestal, i s'inicia la Sortida de Completes. La Sortida de Completes és un dels moments més màgics de la festa vallenca amb la ballada conjunta de tots els elements en una plaça del Blat que es queda petita. Es tanquen les llums i la ballada conjunta del seguici cerimonial sencer, els pilars de les colles dels Xiquets de Valls, l'harmonia caòtica d'instruments heterodoxos, el volteig i repic de totes les campanes, la cascada de llum i els intensos focs d'artifici deixen una plaça vessant sentiments a flor de pell. Després, la ballada de la imatgeria festiva permet veure moments tant especials com la Jota dels Gegants de Valls, ball que només es realitza aquesta nit de Completes. L'actuació nocturna dels Xiquets de Valls seguint el costum antic d'aixecar els seus castells de manera simultània arrodoneixen la jornada.

La diada de Sant Joan apòstol [1]Modifica

El 24 de juny és el dia central de les festes vallenques. El 1926 l'arquitecte vallenc Cèsar Martinell, enamorat del patrimoni immaterial, descrivia el matí del Sant Joan vallenc d'aquesta manera: «Quan els darrers calius dels focs de Sant Joan s'han esvaït i surt el sol rogenc que apaga tots els focs de la nit, el primer que fa és entrar a l'església per la O de la façana i retre homenatge al Sant que hi ha a l'altar major. La creu que tot l'any porta, aquell dia se li ha tornat de roses i clavells i els que s'alcen de matí per anar a missa primera, poden veure l'espectacle magnífic del sol pintat pels colors de l'antiga vidriera, abocar els seus raigs damunt la riquesa cromàtica de les flors i la fastuositat dels daurats i de les amorosides pàtines del retaule. Així que va aixecant-se el dia i el sol s'enlaira dominador pel firmament, dins del temple s'humilia; rellisca amb suavitat, s'acomiada del Sant amb una besada als peus; joguineja breus moments per fullatges i motllures i no triga a perdre el seu encís apoteòsic de les cantades i fogueres d'aquella nit única. Es diu que aquesta comunió del sol amb sant Joan és exclusiva d'uns moments matinals del seu dia i ja no es pot tornar a veure en cap altre matí de l'any.»

A les 8 del matí les matinades dels grallers i timbalers desperten la ciutat. Els grups de grallers de les colles castelleres realitzen la indispensable visita al monument als Xiquets de Valls, mentre que la majoria de formacions acaben a la plaça del Blat.

A dos quarts d'onze el drac, l'ós, el basilisc, els nans, els quatre gegants, el ball dels cercolets, el bou tradicional, la mulassa, el lleó, l'àliga de la ciutat amb els aligons, i els músics, davant la bandera de la ciutat i la corporació municipal, escortades per la policia local de gala acompanyen la bandera de la ciutat i la corporació a Ofici. La tranquil·litat i la serenor presideixen aquests moments de la festa gran. En arribar a la porta de l'església de Sant Joan, entrada de la bandera de la ciutat saludada pels elements del Seguici i els morterets, i toc de campanes d'entrada a Ofici. L'Ofici és l'acte litúrgic principal de la festa i té lloc dins l'església arxiprestal. Durant la cerimònia litúrgica les relíquies del Sant són exposades a l'altar major.

L'anada a Ofici es va recuperar l'any 2012, i des de llavors diversos elements del Seguici Cerimonial s'hi han anat incorporant, com el drac (que s'incorpora l'any 2015 a aquest moment de la festa),[4] l'ós, el bou tradicional i el ball de cercolets (s'hi incorporen l'any 2017),[5] el basilisc (s'hi incorpora el 2018), els nans (que s'hi incorporen el 2019),[6] els gegants, els gegantons (l'any 2012), la mulassa (que s'hi incorpora l'any 2014 ),[7] el lleó (que s'hi incorpora l'any 2016)[8] i l'àliga de la Ciutat amb els seus aligons.

Acabat l'Ofici, cap a les 12 del migdia, el drac, l'ós, el basilisc, els nans, els gegantons, els gegants, el ball de cercolets, el bou tradicional, la mulassa, el lleó, l'Àliga de la ciutat, la corporació municipal i la bandera de la ciutat surten acompanyats pels ministrers fins a la Casa de la Vila. Arribats a la plaça del Blat, les colles dels Xiquets de Valls entren al bressol casteller i tot seguit tenen lloc les balladetes del migdia, amb els elements de bestiari del Seguici Cerimonial. L'Àliga de la ciutat serà la darrera a ballar abans de la interpretació d'Els Segadors, l'himne nacional de Catalunya. A la una del migdia s'inicia a la Diada Castellera de Sant Joan, considerada com el tret de sortida a la temporada castellera tradicional.[1]

A les set de la tarda i des de la plaça del Blat es produeix la segona i darrera sortida del Seguici Cerimonial al complet, el Tomb del poble, en què actua el Seguici Cerimonial i els Xiquets de Valls. Aquest acte itinerant és hereu de l'antiga processó en què sortien les relíquies de Sant Joan Baptista, que es custodien a l'arxiprestal. A la sortida de la bandera des de l'Ajuntament s'avien vint-i-una salves pirotècniques. A l'església de Sant Antoni es produeixen els tocs manuals de campana mentre que al carrer Sant Pere s'hi realitzen enramades de plantes aromàtiques. Durant el pas del Tomb pel Pati, balladeta de l'àliga de la ciutat i dels aligons al so de Bufalodre, cobla de ministrers. Com escrivia Raimon Casas Pedrerol el 1902, ‘ballo en memòria de la reina de Xipre, que un temps va viure en lo castell d'aquí al frenta’. L'any 2017 el Tomb del Poble va incorporar al final del seguici la bandera de la ciutat, que és portada pel santjoaner de cada any i acompanyada per una banda de música. El seguici va arribant a la plaça del Blat, i es realitzen les seves balladetes i els pilars de les colles. Aproximadament a les 9 de la nit arriba el moment final, l'entrada de l'àliga i la bandera de la ciutat. De cop esclaten les músiques, els balls ballen tots alhora, els gegants i les bèsties bramen, s'alcen dos pilars de cinc, els focs i trons omplen el cel.  És el triomf de l'àliga i de la festa.[4] A més, des de l'any 2018 que les relíquies de Sant Joan es situen a la porta de l'església per culminar aquest final del Tomb del Poble.[2]

El dia del vot del poble a la Mare de Déu del Lledó [1]Modifica

El 25 de juny és l'últim dia de festa major. Des de primera hora del matí i fins l'inici del Tomet del Poble, l'àliga petita de la Ciutat llueix des del balcó de l'Ajuntament. Des de l'any 2012, a partir de les 11 del matí els gegants i gegantons de la ciutat van des de la Casa de la Vila fins a l'església del Lledó amb motiu de l'ofici del vot del poble de la Mare de Déu del Lledó. Surten al carrer acompanyats per les gralles del Museu de Valls, datades del segle xix i XX, que interpreten un repertori de balladetes que els gegants i gegantons no acostumen a realitzar en altres sortides i que formen part del repertori històric i tradicional que conserven els gegants de la Ciutat.[9] L'Ofici del Vot del poble a la Mare de Déu del Lledó té lloc a les 12 del migdia, on es renova el vot del poble per part de l'Ajuntament en nom de la ciutat de Valls que consuetudinàriament hi portava l'oli per a la llàntia i ara ho fa amb l'encesa simbòlica de la llum. Les gralles del Museu acompanyen la renovació del Vot amb un toc d'ofertori. Acabat l'Ofici i la renovació del Vot, davant l'església els gegants i gegantons fan les seves ballades i retornen cap a la casa de la Vila en la darrera aparició que hauran fet per la Festa Major.

A la tarda el Tomet del Poble permet veure des de l'any 2006 la versió infantil del seguici de la ciutat, format pel drac petit, el Ball de Diables petit, l'Ós petit, els gegantons petits, el bou petit, el ball de Gitanes petit, el ball de Pastorets, el ball de Bastons petit, la Mulasseta, el ball de la Primera, la canalla de les colles castelleres dels Xiquets de Valls i l'àliga petita.[10] Amb inici i final a la plaça del Blat, quan s'acaba el Tomet hi ha les balladetes dels diferents elements del seguici petit. Pels volts de quarts de nou la Moixiganga realitza el tancament de la capelleta votiva de Sant Joan baptista.

El foc és l'encarregat de cloure la Festa Major, i el protagonista de les darreres hores de la festa. Amb un recorregut de 2 quilòmetres, el correfoc de Sant Joan inicia el seu camí des de la Casa de la Vila pels volts de les 9 del vespre i acaba, a les 11, al Passeig Tarradellas. Amb la presència del drac, el ball de diables i el bou tradicional, el foc inunda gairebé tota la ciutat. Al barri del Fornàs, i després de les darreres ballades del drac i el bou i de les carretillades dels diables, s'hi dispara el Piromusical. Des de l'any 2017, la combinació de pirotècnia i música és l'encarregada de cloure la Festa Major de Valls, amb pirotècnies de reconegut prestigi.[11]

Els santjoanersModifica

L'any 2006, i dins la reestructuració festiva que estava tenint la festa major, es va crear el Reconeixement a la Trajectòria Festiva. Així, el primer dia festiu la ciutat homenatja una persona o col·lectiu que ha tingut un paper destacat en el manteniment de la festa. Inicialment el títol rebia el nom de Reconeixement a la Trajectòria Festiva, mentre que amb els anys s'ha convertir en el títol de Santjoaner. A més de ser obsequiat amb una figura petita de l'Àliga, el Santjoaner té l'honor de dur la bandera de la Ciutat a l'anada i tornada de la Tronada i també al Tomb del Poble.[1]

2020 - A conseqüència de la pandèmia de la Covid-19 la Festa Major es va celebrar de forma molt reduïda. Aquest any no hi va haver reconeixement als Santjoaners.

2019 - Calçats Alentorn. El reconeixement a la trajectòria festiva es fixa en un detall que sovint passa desapercebut però que dona caràcter al Seguici Cerimonial: les espardenyes que llueixen gran part dels balladors. A Valls un obrador històric, Calçats Alentorn, obert des de 1937, en proveeix no sols per al Sant Joan vallenc sinó per a altres indrets.[6]

2018 - Les entitats i associacions que realitzen fogueres la nit de Sant Joan: els veïns de les associacions Alt Camp, Barri Antic, Barri La Candela, El Fornàs, Fonts del Lledoner-Fontscaldes, Fonts de Santa Magdalena, Francesc Clols, Grup Albada, Habitatges Colla Vella, La Fraternal, La Xamora, Les Comarques, Mas Clariana, Miramar, Sant Josep Obrer, Santa Gemma, Santa Úrsula i Vallvera, així com les entitats AMPA Escola RocabrunaPicamoixons, CP La Turba i La Central Cultural. El reconeixement posa en valor la feina desinteressada i anònima de les mans i l'enginy que cada Nit de Sant Joan fan possible que fustes, mobles vells i ninots esdevinguin màgiques fogueres.[12]

2017 - Mossèn Josep Bofarull. Se li atorga el darrer any que exerceix com a mossèn de la parròquia de Sant Joan Baptista. Va cooperar en tots els aspectes en què el seguici cerimonial i el ritual de la Festa Major es donen la mà amb el vessant religiós. L'impuls de les Completes, els ajustaments horaris dels oficis per facilitar les balladetes i els castells, o la ritualitat dels tocs de campanes no haurien estat possibles sense la seva implicació enorme, com també ho féu en les darreres Festes Decennals i altres moments del calendari festiu anual.[13]

2016 - Obradors artesans de les coques de Sant Joan en actiu i amb cinquanta o més anys de treball: Fabra, Forn del Carme, La Barcelonesa, Manel, Pié, Santacana i Ca les Taronges. Entre tots han permès que arribin fins avui dites com “Per coques i balls no hi ha com a Valls” o “A Valls professons, coques i aufersons”. Són tan consubstancials a la festa vallenca que sovint se n'oblida la importància. Les coques són un dels grans anuncis del Sant Joan vallenc. Els colors de la fruita confitada i el sucre explosionen sobre la pasta de brioix. Aromes de la infància que es retroben any rere any.[14]

2015 - Manel Escoda, Pep Martínez i Xavier Vivancos. Es reconeix a tres vallencs que durant 25 festes majors han actuat amb la moixiganga, antecedent dels castells recuperat per les Festes Decennals de la Mare de Déu de la Candela de 1991.[15]

2014 - Aurora Batet Riello. Pionera de les dones castelleres actuals. Nascuda el 23 de desembre de 1936, va pujar en castells importants de l'època, els de set pisos i el pilar de cinc, i hi va ocupar diverses posicions de compromís. Va actuar entre 1947 i 1951 amb les agrupacions Colla dels Xiquets de Valls, Colla de la Muixerra dels Xiquets de Valls, Colla dels Xiquets de l'Eramprunyà de Gavà i Colla Vella dels Xiquets de Valls, en els llocs d'aixecadora, dosos i quarts.[16]

2013 - Ramon Abellà Gibert. Músic que amb l'Orquestra Marabú - formació vallenca que existí entre 1939 i 1996 - va acompanyar els gegantons, gegants, nans i àliga durant una bona pila d'anys, en especial a partir de la dècada dels seixanta del segle passat.[17]

2012 - Domingo Simon Fontanillas i Simón Cruz Solé. Geganters durant dècades.[18]

2011 - Francesc Bofarull Figuerola. La seva implicació a la festa augmenta amb la recuperació del Drac i els Diables de Valls l'any 1985. Bofarull va treballar amb Lluís Musté i Roser Plana en la realització del Drac, gràcies als ensenyament de l'Anton Gurí, aleshores director de l'Escola d'Art. A més, serà l'encarrefat de compondre la música del drac vallenc, primera melodia del seguici festiu que porta el segell de Bofarull. L'any 1985 hi haurà més aportacions en les quals hi participarà el Francesc Bofarull: la recuperació del Ball de Gitanes i la creació del grup d'animació All i Oli. Després de l'èxit de la recuperació del Drac, l'entitat va posar-se com a objectiu tornar a fer ballar la Mulassa. Novament Lluís Musté i Francesc Bofarull, ajudats per altres membres de la UAF, construiran la bèstia, que serà presentada per la Festa Major de l'any 1987. Francesc Bofarull serà requerit també perquè compongui la melodia del nou ball. L'equip Musté Bofarull encara ens va aportar noves figures, la Quaresma, l'any 1988, i el Gegant del Calçot, l'any 1989. Finalment, van treballar conjuntament en la construcció del Drac petit, l'any 1990. Tot i que Francesc Bofarull a partir d'aquell any va deixar l'entitat, seguirà col·laborant-hi en l'aspecte musical. Així, doncs, serà l'autor de tres músiques més del bestiari popular, la de l'Ós, l'any 1999, la del Lleó l'any 2011 i la del bou tradicional l'any 2012.[19]

2010 - Ramon Canela. En Ramon va ser la persona que l'any 1983 va plantejar-se fer arribar la flama del Canigó a la ciutat, i personalment amb el seu Land Rover, col·locant-hi un peveter a dalt al sostre, anava a buscar la flama a Reus i, un cop a Valls, era repartida a totes les barriades per encendre les fogueres de la nit de Sant Joan. Tret d'alguna ocasió, sempre ha estat la persona que ha llegit la proclama de la flama del Canigó de reivindicació nacional, en el moment de repartir el foc.[20]

2009 - Ignasi Farré. Se li atorga per la seva estreta relació amb l'Àliga de Valls, ja que, durant molts anys, va ensinistrar i cedir el colom blanc que aquest element del seguici festiu porta en el seu bec durant les festes.[21]

2008 - Lluís Musté. Musté va iniciar-se a la Fundació Unió Anelles de la Flama de Valls construint bestiari. L'any 1996 va ser nomenat president de l'Agrupació de Bestiari Festiu i Popular de Catalunya entrant en contacte amb molts grups que volien construir les seves bèsties. Entre moltes construccions, Musté és autor del Drac de Valls, la Mulassa de Valls, la Geganta de la Quaresma i el Gegant del Calçot, el Cavall de Llívia, l'Indiot de Nulles, Lo Peix de Bellmunt o el Lleó de Valls.[22]

2007 - Joan Tondo. Reconeixement a quatre generacions de portadors de l'àliga. La nissaga vallenca Tondo va tenir el privilegi de fer ballar l'Àliga de la Ciutat, fins a la mort de l'últim ballador.[23]

2006 - Joan Serra. El Joan Serra i Plana, conegut entre els grallers per “El Serra”, va néixer el 10 de novembre de 1916 a Valls. Els seus pares Joan Serra i Fàbregas i Maria Plana i Galofré també eren de Valls. L'any 1944 es va casar amb Maria Sarret i Castelló, filla de Sant Martí de Maldà. Va fer de sabater, però sempre que podia compaginava aquest treball amb la feina de músic, havia estudiat uns quants anys de solfeig, tocava el violí i el saxofon. La seva introducció en el món de la gralla s'esdevingué els anys de la postguerra, aleshores hi havia mancança de grallers i l'any 1950 des de l'ajuntament de Valls li van deixar una gralla seca per tal que sortís a tocar. Aquesta primera gralla que va tenir ja havia estat tocada pel Mutxelis, un personatge molt popular a la vila de Valls que va anar molts anys amb els gegants, en morir no quedava cap graller de Valls i el van engrescar a ell. El Joan pensava que no se’n sortiria, però li van dir que guanyaria 25 duros a cada sortida, i renoi si es va espavilar. El Joan va aprendre a tocar aquesta gralla tot sol, ningú n'hi va ensenyar, va haver d'aplicar els coneixements de música que tenia d'altres instruments a la gralla, el repertori també el va haver d'aprendre de forma autodidacta, de primer la música dels gegants, després la dels castells… En un principi sortia a tocar tot sol, amb el temps va començar a actuar a altres festes majors i aleshores va fer colla amb d'altres músics. De primer va tocar amb un timbaler de Valls anomenat Curto. Més endavant va fer colla amb el Jan de Puigpelat i de timbaler hi anava el Josep Vernet de Tarragona. De fet però, el Joan Serra no tenia una colla fixa i anava a on el cridessin, havia tocat amb la colla formada pel “Merenguet”, pel “Ton de la Gralla” i pel “Casalta” del Vendrell, també amb la colla de Sitges, amb el Musté de Vilanova, o amb el Peret del Pla. Ja se sap en anys en què no hi havia gaires grallers calia anar on fes falta i amb qui en sapigués. Una de les virtuds del Joan era la seva facilitat per adaptar-se a la colla, tant podia fer la primera veu com la segona.[24]

Les diades castelleresModifica

La Festa Major de Valls compta amb dues diades castelleres. La primera es realitza el dia 23 a la nit, pels volts de les 11 de la nit. Des de l'any 2011 aquesta actuació es realitza a l'antiga, és a dir, si bé cada colla completa, com és habitual, 3 castells, es suprimeixen els torns i les rondes com a tals, donant peu a la possibilitat que es puguin veure simultàniament castells de les dues colles al mateix temps.[25]

La diada castellera central és el dia de Sant Joan, 24 de juny, a la una del migdia. És el primer cara a cara de les dues colles vallenques, que juntament amb la diada de Completes serveix (o servia) per iniciar la temporada tradicional de castells.[1]

Els primers castells de 9 del segle xx de la festa major de Sant Joan van arribar el 1987, quan les dues colles vallenques van carregar el 3 de 9 amb folre. No obstant això, els castells de 9 no van tornar a la plaça del Blat per Sant Joan fins a l'any 1996. Des de llavors, cada any per la festa major s'han realitzat castells de 9 o superiors.[26]

Entre els castells de gamma extra destaquen el 5 de 9 amb folre carregat per la Colla Vella l'any 2000 i descarregat l'any 2016, el 2 de 9 amb folre i manilles carregat per la Colla Vella l'any 2014 i descarregat l'any 2015 pels rosats i el 2016 pels vermells i el 9 de 8 de la Colla Vella carregat l'any 2015. A la diada del dia 24 s'hi ha carregat el 4 de 9 sense folre i s'hi ha intentat el 3 de 10 amb folre i manilles i el 3 de 8 aixecat per baix.[26]

Les diades castelleres tenen lloc a la plaça del Blat, considerada kilòmetre zero dels castells i emplaçament on s'hi ubica l'accés principal al Museu Casteller de Catalunya.

Castells de 9 i superiors a la diada de Sant Joan[27]Modifica

Colla Vella dels Xiquets de Valls Colla Joves Xiquets de Valls
D C I ID D C I ID
2de8sf 0 0 0 0 0 1 0 0
4de9sf 0 0 1 0 0 1 0 0
3d10fm 0 0 1 0 0 0 0 0
4de9fp 2 0 0 0 0 0 0 0
5d9f 2 1 1 0 0 0 0 0
2de9fm 2 2 0 0 1 0 0 1
9de8 0 1 0 0 0 0 0 0
3de8pb 0 0 2 0 0 0 0 0
3de9f 13 8 3 0 17 2 2 1
4de9f 15 1 0 0 8 3 0 4

El seguici cerimonial de VallsModifica

El dracModifica

El Drac de Valls el trobem documentat per primera vegada el mes de maig del 1764, en uns textos que relaten fets religiosos i processons, on també s' anomenen l' Àliga, la Mulassa, els Gegants, el Bou i l' Ós. Al 1765, tornem a trobar un esment del drac per les mateixes festes. Ben aviat es devia perdre perquè no hi ha més documentació sobre aquest element de bestiari. La peça actual, bicèfala, és del 1985, i està confegida en cartró i vidre. El Drac de Valls té un pes de 61 quilos, i les seves dimensions són 1,90 metres d'alçada, 1,50 metres d'amplada i 2,80 metres de llargada. El portador de la bèstia és una única persona, tot i que compta amb un equip de persones que es va rellevant en la tasca de portar-lo. El drac vallenc disposa de disset punts de foc, repartits per la cua, les dues boques i les ales.[28]

La música és una peça de Francesc Bofarull Figuerola i la coreografia és de Lluís Musté. Quan es va estrenar, el 1985, la peça es tocava amb gralles i timbals però ara va acompanyat de xeremiers.[29]

El ball de diablesModifica

Aquest entremès de la lluita del bé i del mal té els seus orígens a l'Edat Mitjana. Així, el personatge de Sant Miquel, que era l'etern lluitador contra els diables ja és documentat des del 1400, mentre que el conjunt del ball es remunta si més no al 1803 amb motiu de les festes del tretzenari del Convent de Sant Francesc. Va ser recuperat el 1985. El grup de diables està format per una trentena de membres que es reparteixen els papers de l'auca. En aquest sentit, a banda dels diables pròpiament dits, cal parlar de Llucifer, de la Diablessa i de l'Abanderat. La indumentària dels diables és de color vermell, amb uns pantalons i una casaca amb caputxa i dues banyetes, amb decoracions de color negre. La Diablessa porta faldilles llargues i un barret de palla cobert de roba, amb picarols, i té la funció de repartir el foc entre els diables i donar-lo a Llucifer. Finalment, el cap dels diables, Llucifer, es distingeix de la resta pel seu vestuari totalment negre i per un gran barret de copa.[30]

La música del Ball de Diables és executada amb timbals. Amb la recuperació moderna també s'ha incorporat una peça innovadora, que s'executa en el moment que l'Arcàngel davalla de la façana del consistori, al final del correfoc que es realitza durant les fires de Santa Úrsula. Aquesta peça és tocada amb gralles i va ser composta per Francesc Sans.[31]

L'ósModifica

Les primeres referències documentals es troben el 1764. La recuperació d'aquesta peça és del 1999, i es féu amb cartró i fibra de vidre. És acompanyat per uns trabucaires amb armes d'avantcàrrega. És una figura zoomòrfica poc habitual a Catalunya. El ball de l'Ós, estrenat juntament amb la figura per Sant Joan de 1999, té coreografia de Lluís Musté i compta amb una música composta per Francesc Bofarull. El ball representa una escena de cacera a l'estil dels balls de l'ós pirinencs, que comença amb un toc de trompa solitari i en què, ben a poc a poc, els trabucaires van envoltant l'animal, i quan el tenen encerclat del tot, disparen alhora els seus trabucs per matar-lo, espetecs que coincideixen amb el final de la melodia.[32]

L'any 2010 l'Ós de Valls va presentar una nova imatge que, mantenint els trets característics i la seva estructura, en millorà aspectes tècnics i la imatge estètica.[29]

El basiliscModifica

El basilisc, sense antecedents històrics locals, s'incorpora al seguici l'any 2018, i va a càrrec de la colla Pessigolla. Segons la veu popular, el basilisc neix a partir d'un ou deforme posat per un gall, fecundat per una serp i incubat per un gripau. Per això, quan neix té totes les característiques dels seus progenitors: cap de gall, cua de serp i cos de gripau. El constructor de la figura és el vallenc Sergi Iglesias i balla al ritme de les peces que va compondre el jove músic local, Roger Borràs.[33]

El ball de gitanesModifica

Antigament es recorria a la contractació de balladors per als elements del Seguici, i precisament alguns eren d'ètnia gitana. Probablement d'aquí neix la denominació d'aquest ball documentat el 1894 per l'escriptor alcoverenc Cosme Vidal. Va ser recuperat el 1985.[29]

Els nansModifica

Existeix documentació que fixa l'existència dels nans, almenys, des del 1854. Els actuals daten de les Festes Decennals de la Mare de Déu de la Candela del 1951, construïts a El Ingenio, de Barcelona. Si bé no tenen noms, han estat batejats segons l'ofici que representen: els Armats, els Regidors, l'Alcalde, la Jaia, la Dona de l'Ullet, el Barret Verd, el Sabater, el Català, la Noia Maca i l'Arlequí. Van ser restaurats el 1981 i novament el 2007, aquesta darrera vegada pel terrassenc Jordi Grau. Durant la Festa Major de 2015, amb motiu del 65è aniversari de les figures, la ciutat regalà als Nans un nou ball, compost per Francesc Sans amb coreografia de Lluís Musté.[34]

Els gegantonsModifica

 
Els gegantons de Valls

Es tracta de la parella de gegantons negres formada pel Lladrefaves i la Gegantona. El Lladrefaves és un gegantó de mig cos per sota del qual es veuen les cames del portador. La morfologia de mig cos és un dels indicadors que vincula la peça amb els gegantons més primitius que realitzaven funcions d'obrir pas a imatgeria més complexa i de majors dimensions tant gegants com bestiari. Segons la tradició oral, el bust del Lladrefaves és el que esculpí el 1764 el reconegut escultor barroc Lluís Bonifàs i Massó (Valls, 1730-1786) per unes rogatives documentades per demanar a la Mare de Déu del Lledó l'ajut de la pluja. Aquest gegantó és dels pocs supervivents amb la primitiva estructura dels gegants sense faldilles. Les proves tècniques i científiques realitzades l'any 2014 per l'Escola d'Art i Disseny de la Diputació de Tarragona garanteixen que la figura es remunta almenys a l'any 1840. Fou construït en el bust amb cartró pedra sobre una base inferior de fusta i les seves mans són de fusta.[35]

El fet que el gegantó, de nom Lladrefaves, mantingui l'estructura de mig cos, amb les cames del portador ben visibles, és un dels trets patrimonials de major antiguitat en aquesta tipologia d'imatgeria popular, no sols a Catalunya sinó en el conjunt d'Europa. El gegantó Lladrefaves es casaria durant les Decennals del 1951 amb la gegantona negra.[35]

Els gegantsModifica

 
Els gegants de Valls

El 1725 Valls va construir gegants i van participar en l'acte de benedicció de la nova església dedicada a la Mare de Déu del Lledó. El 1764 serien renovats per Lluís Bonifàs, i novament el 1883. Durant cinc dècades (entre el 1869 i el 1921) el gegant perdria la porra característica per substituir-la per una pipa. El 1947 es construirien els gegants actuals. L'any 2014 van estrenar vestuari, obra d'Amadeu Ferré i Mas. Els disseny i ornamentació del vestuari estan inspirats en elements arquitectònics i decoratius de la ciutat de Valls. Els tons i colors també tenen un significat simbòlic. En el gegant de la porra, el vermell de la capa fa referència a l'escut de la ciutat, mentre que en el de la geganta el blau al·ludeix al color lluminós del cel i el daurat de la faldilla al de la llum de les Festes Decennals de la Mare de Déu de la Candela.[7]

L'any 2020, i dins de la Fira de Santa Úrsula, els gegants de la ciutat van estrenar perruques noves, creades per Albert Modol, de Louis Perruqueria.[36]

El bouModifica

Element del bestiari vallenc documentat el 1764, que no dispara foc i que va ser recuperat la Festa Major del 2012[9] per part de l'Associació el Calçot-AAEET i el Casal Popular La Turba. En altres localitats havia estat vinculat a l'entremès de Betlem en què tenia un rol positiu, ja que segons la veu popular donava escalfor al nen Jesús. La construcció del bou va anar a càrrec d'Eudald Ferré i Jordi Jubany i la música és una composició de Francesc Sans.[37]

El ball de cercoletsModifica

El Ball dels Cercolets de Valls és un ball que formava part del seguici cerimonial de la ciutat de Valls però des de les Festes de les Decennals de l'any 1881 no va tornar a sortir el carrer. Es va recuperar per la Festa Major de Sant Joan de l'any 2017, amb música composta per Francesc Sans i vestuari de Blanca Ferré. Gràcies a les notes de Mossèn Ribas, sabem que la última vegada que es va veure el Ball dels Cercolets de Valls va ser per les Festes Decennals de l'any 1881. L'any 1951, també amb motiu de les Festes Decennals, el Ball de Cercolets de Vilafranca, essent contractat per l'ocasió, va ballar per les places i carrers de la vila sent la última vegada que es va veure un ball de cercolets a Valls.[38]

El ball de vellsModifica

Documentat el 1635, era a càrrec del gremi dels sabaters local. Probablement és el ball parlat més característic del Camp de Tarragona que enfronta uns matrimonis desavinguts compostos per uns marits vells i garrepes, i unes joves esposes, representades per homes. També hi participen unes autoritats fingides (l'alcalde, el rector i el mosso d'esquadra) i els diables burlescos. El ball de vells de Valls el va recuperar l'any 2005 el Grup del Teatre Principal (GTP). L'any 2014 els dimonis burlescos d'aquest ball van estrenar nou vestuari basat en un antic vestit de diable, encara conservat, i que va ser utilitzat a les festes de carnaval de principis del segle xx pels diables que cremaven carretilles en grup amb les societats vallenques. El mateix 2014 el ball va incorporar alguns canvis en l'estructura d'acord amb la recerca històrica feta per apropar-lo el màxim als escrits i documents que narren com era anys enrere.[7]

El ball de bastonsModifica

Es té constància de la seva participació des del 1712, quan va sortir en una processó de pregàries, i és un dels elements amb més continuïtat en la festa. El seu vestuari va quedar documentat fotogràficament en els anys 30 del segle xx per Pere Català Pic. Va ser recuperat el 1992 per l'Associació Cultural Verge de la Candela. L'any 1992 es recupera amb l'acompanyament de gralla i timbal. Amb motiu del 25è aniversari de la seva recuperació, l'any 2017 el ball torna a sortir acompanyat de violí i de flabiol i tamborí, ja que aquest acompanyament és el que consta que era característic de la dansa fins a la seva desaparició a mitjan segle xx. També el mateix 2017 el ball realitza diverses modificacions en les melodies, incorporant repertori documentat a la ciutat i eliminant músiques que no eren pròpies de Valls.[39]

El bou tradicionalModifica

A Valls el bou és documentat des de l'any 1764. En aquest cas el bou tradicional va ser recuperat durant la Festa Major de 2012 per part de la Unió Anelles de la Flama.[9] El bou tradicional de Valls porta foc no pirotècnic els dies 23 i 24, i foc pirotècnic al correfoc del dia 25. El bou tradicional és obra del vallenc Lluís Musté i la música és de Francesc Bofarull.[40]

La mulassaModifica

 
La Mulassa de Valls ballant a la plaça del Blat.

Un dels elements del bestiari popular vallenc més estimat per la ciutadania. Està documentat des del XVI, quan va assistir a la rebuda del rei Felip II a Barcelona. La peça va ser recuperada per la Unió Anelles de la Flama l'any 1987.[29]

El ball de la primeraModifica

La primera referència documental és de les Decennals del 1881. Esdevé l'única dansa exclusiva de la ciutat malgrat que també hi ha notícies antigues de l'existència d'un ball de la primera a Bràfim. La melodia tradicional fou arranjada durant el 1981 que també va ser l'any de la seva recuperació.[29][41]

La moixigangaModifica

La Moixiganga representa diverses escenes de la Passió de Jesucrist, però també algunes de les onze figures que representen tenen referències als antics retaules de les esglésies vallenques. Hi ha documentació que descriu el ball al segle XVIII i es documenta la seva actuació durant la celebració de les festes de coronació d'Isabel II d'Espanya el 1833. Va ser recuperada el 1991,[29] mentre que des del 2008 és representada a l'altar major de l'església de Sant Joan coincidint amb la festivitat de la Mare de Déu de la Candela. Des de l'any 2017 que la Moxiganga obre, l'avantvigília de Sant Joan, la capella votiva dedicada al patró vallenc que es troba a la muralla del Castell núm 39, en concret a l'antiga casa pairal de l'il·lustre arquitecte Cèsar Martinell. El 22 de juny també es pot veure la representació completa del ball als Arcs del Celler del Paborde, al peu del campanar més alt de Catalunya. La moixiganga participa també a les sortides del seguici del 23 i 24 de juny.[42]

Un total de quinze persones formen part de l'estructura del ball, que està format per tres parts diferents: el cartró, que són els passos que es fan abans i després de cada figura; el coixinet, els passos que separen les figures; i el misteri, amb un total d'onze quadres plàstics que reben el nom de L'oració a l'hort, Quan l'assoten, Quan el coronen, La palma del martiri, El Gòlgota, La creu, Quan el baixen de la creu, La Dolorosa, L'enterrament, El sepulcre i La Mare de Déu d'Agost ajaguda a la llitera.[42]

El lleóModifica

El lleó és una peça del bestiari que no té documentació històrica a Valls i que es va incorporar al Seguici per les Festes Decennals de 2011.[43] Tradicionalment se li ha assignat al simbolisme evangèlic de Sant Marc, tot i que en certes poblacions presenta vinculació al santoral local. El cos, d'uns dos metres, està fet de llautó, pesa uns 70 quilos i està portat per dues persones. La peça de bestiari és obra del vallenc Lluís Musté i la música per Francesc Bofarull.[44]

L'àligaModifica

 
L'Àliga de Valls és de les poques que encara conserva la tradició de dur un colom viu a la boca.

L'Àliga de Valls és de les poques que encara conserva la tradició de dur un colom viu a la boca. És un element associat tant a la dimensió religiosa pel fet de ser emblema de l'evangelista Sant Joan com a la cívica en ser patrimoni exclusiu de les localitats que gaudien privilegis reials, per la qual cosa és una peça coronada. A Valls era l'única figura que se li permetia ballar a l'interior de l'església, i que actualment manté ballant dins l'arxiprestal de Sant Joan la nit de Completes davant la relíquia del patró. La primera referència documental data del 1700, tot i que existia amb anterioritat. La veu popular la vincula a una donació de la reina Elionor d'Aragó, senyora de Valls. Va ser destruïda a la Guerra Civil del 1936, recuperada el 1961 i regalada a Salvador Dalí, novament cisellada el 1971 i finalment canviada el 1991, obra de l'artista vallenc Anton Gurí.[45]

L'Àliga de la Ciutat té un paper molt destacat en les festes patrimonials de la ciutat. En la professó del Corpus, acompanya i precedeix el Santíssim Sagrament i ballava en honor seu al Pati; obre oficialment la Festa Major de Sant Joan amb la seva cerimonial sortida al balcó de la Casa de la Vila; i participen en les sortides del Seguici Cerimonial en la Festa Major de Sant Joan en les Completes, l'anada i la sortida d'ofici i el Tomb del Poble.[45]

Els Xiquets de VallsModifica

Amb més de dos segles d'història, ja que si més no són presents en la processó de la Mare de Déu de la Candela del 1801, els Xiquets de Valls formen part del teixit humà, social, cultural i fins i tot econòmic de la ciutat. Tenen el seu precedent en el ball de valencians, documentat a la mateixa ciutat de Valls amb colla pròpia des de 1712. Actualment existeixen la Colla Vella dels Xiquets de Valls i la Colla Joves Xiquets de Valls.

Dins la Festa Major les dues colles castelleres tenen una importància destacada. Així, són les encarregades d'escollir l'ambaixador dels Xiquets de Valls en un acte que es realitza els dies previs a la festa. També són les encarregades d'acompanyar a les autoritats i al pregoner en l'Anada i la Tornada de la Tronada, el primer dia de la festa. Sens dubte però, el moment més esperat són les dues diades castelleres a la plaça del Blat, bressol casteller. Després de l'Anada i la Sortida de Completes es realitza la primera diada castellera de la temporada a la plaça del Blat, la diada de Completes. Té lloc pels volts de quarts de 12 de la nit i des de l'any 2011 els castells es realitzen a l'antiga, és a dir, de forma simultània. L'endemà a la una del migdia la plaça del Blat es torna a convertir en el centre casteller de Catalunya. La Diada castellera de Sant Joan marcava tradicionalment l'inici de la temporada castellera i esdevé el primer enfrontament important de les dues colles de Valls. Totes dues també participen en el Tomb del Poble la tarda del dia 24 i en el Tomet del Poble la tarda del dia 25.[1]

El boladísModifica

El Boladís es va crear a partir d'un taller de recuperació del bolado que es va fer el 28 abril del 2006 al Casal Popular La Turba. Llavors el Casal havia fet campanya i al·legacions al Pla de Millora Urbana del Barri Antic per a la conservació dels elements arquitectònics patrimonials que quedaven sentenciats. Aquesta lluita va dur a reflexions més genèriques sobre el patrimoni local, com ara el patrimoni ambiental, cultural i immaterial. D'aquesta manera va sorgir la idea de recuperar el bolado en un taller, amb la intenció també d'actualitzar la forma tradicional de com es consumia originàriament, amb aigua i anís. El Boladís, inicialment com a “beguda d'estiu de Valls”, es va presentar el 21 juliol del 2006, juntament amb la presentació del bloc sobre patrimoni vallenc.[46]

Durant el Firagost del 2006 el Casal va fer una paradeta de promoció de la beguda d'estiu de Valls, en la qual la gent podia votar diverses propostes de noms per a aquest nou producte. Les votacions es van allargar durant dies a través d'un formulari a Internet i finalment va guanyar la proposta de nom “Boladís”. Al novembre del mateix any el Casal encara va presentar una tercera activitat amb l'objectiu de conscienciar, promoure i protegir el patrimoni vallenc: el 1r Concurs de Fotografia Patrimoni Vallenc, que se segueix celebrant anualment.[46]

Durant els primers anys, el Boladís es podia consumir per Sant Joan al Casal i als concerts a la carpa de l'Assemblea de Joves de Valls. Posteriorment es va estendre a bars com l'Antic Cafè i el Safareig, que el 2010 van organitzar un Correbars del Boladís. A partir del 2008 el Boladís es va fer més popular gràcies al vídeo promocional que cada any protagonitza el Dalí de Valls. Des de l'any 2012 el primer dia de les festes també s'organitza la Boladissada Popular. La versió actual del boladís es realitza amb el tradicional bolado, granissat de llimona i anís de Valls.[46]

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 1,7 1,8 1,9 «Seqüència Ritual Sant Joan Valls». [Consulta: 2 maig 2016].
  2. 2,0 2,1 «Programa Sant Joan 2018» (en català). [Consulta: 14 octubre 2018].
  3. «Programa de la Festa Major de Sant Joan de Valls 2013, Xarxa de Cultura de Valls, 2013» (en català). [Consulta: 7 juny 2015].
  4. 4,0 4,1 «Programa de la Festa Major de Sant Joan de Valls 2015, Xarxa de Cultura de Valls, 2015» (en català). [Consulta: 7 juny 2015].
  5. «Programa Festa Major Sant Joan 2017» (en català). [Consulta: 20 juny 2017].
  6. 6,0 6,1 «Programa de Sant Joan a Valls 2019» (en català). [Consulta: 1r juny 2019].
  7. 7,0 7,1 7,2 «Programa Festa Major 2014» (en català). [Consulta: 4 març 2018].
  8. «Programa Sant Joan 2016».
  9. 9,0 9,1 9,2 «Programa de la Festa Major de Sant Joan de Valls 2012, Xarxa de Cultura de Valls, 2012» (en català). [Consulta: 7 juny 2015].
  10. «Notícia sobre el dia 25 de juny de la Festa Major» (en català). [Consulta: 29 abril 2018].
  11. «Notícia: El Sant Joan vallenc es clourà amb un piromusical el 26 de juny» (en català). [Consulta: 14 octubre 2017].
  12. «Notícia: Es reconeix a les entitats que fan fogueres» (en català). [Consulta: 14 octubre 2018].
  13. «Notícia Reconeixement mossèn Bofarull» (en català). [Consulta: 17 abril 2018].
  14. «Notícia: Inici de la Festa Major i reconeixement a la trajectòria festiva» (en català). [Consulta: 14 octubre 2018].
  15. «Notícia: Reconeixement a la trajectòria festiva del 2015» (en català). [Consulta: 14 octubre 2018].
  16. «Notícia: Reconeixement de la trajectòria festiva del 2014» (en català). [Consulta: 14 octubre 2018].
  17. «Notícia: Reconeixement a la trajectòria festiva del 2013» (en català). [Consulta: 14 octubre 2018].
  18. «Notícia: Reconeixement a la trajectòria festiva del 2012» (en català). [Consulta: 14 octubre 2018].
  19. «Notícia: Reconeixement a la trajectòria festiva del 2011» (en català). [Consulta: 14 octubre 2018].
  20. «Notícia: Reconeixement a la trajectòria festiva del 2010» (en català). [Consulta: 14 octubre 2018].
  21. «Notícia: Reconeixement a la trajectòria festiva del 2009» (en català). [Consulta: 14 octubre 2018].
  22. «Entrevista a Lluís Musté» (en català). [Consulta: 14 octubre 2018].
  23. «Article sobre l'àliga de Valls i la família Tondo» (en català). [Consulta: 17 abril 2018].
  24. «Notícia sobre Joan Serra, el graller» (en català). [Consulta: 14 octubre 2018].
  25. «Notícia: Nova diada a l'antiga» (en català). [Consulta: 14 octubre 2018].
  26. 26,0 26,1 «Base de dades de la CCCC» (en català). [Consulta: 4 maig 2016].
  27. «Base de dades de la CCCC» (en català). [Consulta: 4 març 2018].
  28. «Fitxa informativa sobre el Drac de Valls» (en català). [Consulta: 29 abril 2018].
  29. 29,0 29,1 29,2 29,3 29,4 29,5 Diversos Autors. La festa és al carrer. Cultura popular i tradicional de Valls. Història de la Unió d'Anelles de la Flama (en català), 2009. 
  30. Bertran, Jordi. El foc festiu a les comarques del Camp de Tarragona i les Terres de l'Ebre (en català). Tarragona: Diputació de Tarragona, 2009. 
  31. «FItxa del ball de diables de Vallsº» (en català). [Consulta: 14 octubre 2018].
  32. «Fitxa sobre l'Ós de Valls» (en català). [Consulta: 29 abril 2018].
  33. «Fitxa del Basilisc de Valls» (en català). [Consulta: 14 octubre 2018].
  34. «Fitxa amb informació dels Nans de Valls» (en català). [Consulta: 29 abril 2018].
  35. 35,0 35,1 «Fitxa dels gegants de la ciutat de Valls» (en català). [Consulta: 14 octubre 2018].
  36. «Els gegants de Valls estrenen noves perruques» (en català). [Consulta: 15 novembre 2020].
  37. «Fitxa sobre el bou de Valls i la seva recuperació» (en català). [Consulta: 14 octubre 2018].
  38. «Notícia de la recuperació del ball de cercolets» (en català). [Consulta: 14 octubre 2018].
  39. «Article sobre el ball de bastons de Valls» (en català). [Consulta: 14 octubre 2018].
  40. «Fitxa del bou tradicional de Valls» (en català). [Consulta: 14 octubre 2018].
  41. Diversos Autors. Valls. Sons i músiques de festa, 1991. 
  42. 42,0 42,1 «Fitxa sobre la Moixiganga de Valls» (en català). [Consulta: 30 abril 2018].
  43. Casalé, Gemma. Les Decennals de Valls. La devoció vers la Candela: religió, castells i cultura (en català). Tarragona: Arola, 2012. 
  44. «Fitxa sobre el lleó de Valls» (en català). [Consulta: 30 abril 2018].
  45. 45,0 45,1 «Fitxa sobre l'àliga de Valls» (en català). [Consulta: 30 abril 2018].
  46. 46,0 46,1 46,2 «Notícia sobre la patent del Boladís» (en català). [Consulta: 7 juny 2015].

BibliografiaModifica

  • D.A.: El Seguici Cerimonial i els Xiquets de Valls a les escoles, Cossetània, Valls, 2010.

Enllaços externsModifica