Festival Internacional de Cinema Lèsbic i Feminista de París
El Festival Internacional de Cinema Lèsbic i Feminista de París (en francès Festival International du Film Lesbien et Féministe de Paris) és un festival de cinema només per a dones, fundat a París (França) el 1989. Està obert a qualsevol persona que s'identifiqui com a dona, i està organitzat per Cineffable, una associació dedicada a promoure el cinema lèsbic i encoratjar la creativitat lesbiana. A banda de les pel·lícules en competició, el festival inclou també inclou debats, una exhibició d'art, tallers i una gala o concert.[1][2] Ha crescut fermament des del seu origen,[3] i projecta més de 50 pel·lícules anualment.[4]
Tipus | festival de cinema ![]() |
---|---|
Vigència | 1989 ![]() |
Freqüència | 1 any ![]() |
Localització | París ![]() |
Estat | França ![]() |
Lloc web | cineffable.fr ![]() |
![]() ![]() |
CategoriesModifica
Tot i que en anys anteriors també hi havia premi al millor guió i al millor pòster de pel·lícula, en l'actualitat els premis del públic tenen les següents categories:[5]
- millor llargmetratge
- millor llargmetratge documental
- millor curtmetratge de ficció
- millor curtmetratge documental
- millor pel·lícula experimental
- animació
Premi al millor llargmetratgeModifica
Any | Pel·lícula | Director(a) | País |
---|---|---|---|
1992 | Anne Trister | Léa Pool | Canadà |
1993 | The Company of Strangers | Cynthia Scott | Canadà |
1994 | Go Fish | Rose Troche | Estats Units |
1995 | Life is a Woman | Shanna Serikbajewa | Kazakhstan |
1996 | Costa Brava (Family Album) | Marta Balletbò-Coll | Catalunya |
1997 | Fire | Deepa Mehta | Estats Units |
1998 | Alles Wird Gut | Angelina Maccarone | Alemanya |
1999 | Revoir Julie | Jeanne Crépeau | Canadà |
2000 | If These Walls Could Talk 2 | Jane Anderson, Martha Coolidge i Anne Heche | Estats Units |
2001 | Chutney Popcorn | Nisha Ganatra | Estats Units |
2002 | By Hook or by Crook | Harry Dodge (com Harriet Dodge) i Silas Howard | Estats Units |
2003 | Do I Love You? | Lisa Gornick | Regne Unit |
2004 | Goldfish Memory | Liz Gill | Irlanda |
2005 | Hu Die | Yan Yan Mak | Hong Kong |
2006
(ex aequo) |
Sévigné | Marta Balletbò-Coll | Catalunya |
Fremde Haut | Angelina Maccarone | Alemanya | |
2007 | Nina's Heavenly Delights | Pratibha Parmar | Regne Unit |
2008 | The World Unseen | Shamim Sarif | Regne Unit / Sud-àfrica |
2009 | Rain | Maria Govan | Regne Unit / Bahames |
2010 | (sense premi del públic) | ||
2011 | En secret | Maryam Keshavarz | Estats Units / Iran / Líban |
2012 | Lengua materna | Liliana Paolinelli | Argentina |
2013 | Facing Mirrors | Negar Azarbayjani | Iran / Alemanya |
2014 | Moonlight People | Ekaterina Polyanskaya | Rússia |
2015 | Girltrash: All Night Long | Alexandra Kondracke | Estats Units |
2016 | Io e lei | Maria Sole Tognazzi | Itàlia |
2017 | Signature Move | Jennifer Reeder | Estats Units |
2018 | Extra Terrestres | Carla Cavina | Puerto Rico / Veneçuela |
ReferènciesModifica
- ↑ «Paris International Lesbian and Feminist Film Festival». Arxivat de l'original el 5 de maig 2019. [Consulta: 5 maig 2019].
- ↑ «Concert». [Consulta: 5 maig 2019].
- ↑ Tarr, Carrie; Rollet, Brigitte. Cinema and the Second Sex: Women's Filmmaking in France in the 1980s and 1990s. Bloomsbury Publishing, 6 Oct 2016.
- ↑ «10 Feminist Film Festivals To Follow». Arxivat de l'original el 5 de maig 2019. [Consulta: 5 maig 2019].
- ↑ «CINEFFABLE (Paris) 2018: Submissions are now open» (en francès). [Consulta: 5 maig 2019].