Santa Susanna

municipi de Catalunya
(S'ha redirigit des de: Festival Shakespeare de Santa Susanna)
Aquest article tracta sobre el municipi de Santa Susanna. Vegeu-ne altres significats a «Santa Susanna (desambiguació)».

Santa Susanna és un municipi de la comarca del Maresme a la costa mediterrània, entre Malgrat de Mar i Pineda de Mar. L'any 2012 tenia 3.338 habitants. Travessat per la carretera N-II. Al nord, també limita amb els termes de Tordera i de Palafolls.

Plantilla:Infotaula geografia políticaSanta Susanna
Imatge

Localització
Modifica el valor a Wikidata Map
 41° 38′ 12″ N, 2° 42′ 29″ E / 41.636666666667°N,2.7080555555556°E / 41.636666666667; 2.7080555555556
EstatEspanya

Comunitat autònomaCatalunya

Provínciaprovíncia de Barcelona

Àmbit funcional territorialÀmbit Metropolità de Barcelona

ComarcaMaresme Modifica el valor a Wikidata
CapitalSanta Susanna Modifica el valor a Wikidata
Conté la subdivisió
Població humana
Població3.887 (2023) Modifica el valor a Wikidata (308,49 hab./km²)
Llars28 (1553) Modifica el valor a Wikidata
GentiliciSusannenc, susannenca Modifica el valor a Wikidata
Idioma oficialcatalà Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Part de
Superfície12,6 km² Modifica el valor a Wikidata
Altitud10 m Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
PatrociniSusanna de Roma Modifica el valor a Wikidata
Organització política
• Alcalde Modifica el valor a WikidataJoan Campolier Montsant Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Codi postal08398 Modifica el valor a Wikidata
Fus horari
Codi INE08261 Modifica el valor a Wikidata
Codi IDESCAT082613 Modifica el valor a Wikidata
Altres
Agermanament amb

Lloc webstasusanna.cat Modifica el valor a Wikidata
Facebook: 100068832595740 Twitter (X): stasusanna_cat Instagram: ajuntament_santasusanna LinkedIn: ajuntament-de-santa-susanna Flickr: 73652595@N06 Modifica el valor a Wikidata

Geografia

modifica
Tordera Palafolls
  Malgrat de Mar
Pineda de Mar mar

Barris i entitats de població

modifica
Entitat de població Habitants
Can Torrent-Alta Maresma i Can Gelat 966
Santa Susanna 627
Zona Hotelera 385
la Muntanya 256
el Pla 148
la Riera 78
la Vall-Can Ratés 857

Història

modifica

Es tenen dades de la vila des de l'any 1024. El poble va nàixer, pel que sabem, a les terres de la vall situada entre el turó de Gràcia i el turó de la Guàrdia, quan els pagesos de la zona van decidir poblar-les. Sembla que els antics habitants, pagesos, es van establir primerament a la zona superior de la riera, la part alta de Santa Susanna, per protegir-se dels perills del mar. Tanmateix, a poc a poc es van anar poblant les zones més properes a la costa. Va néixer Can Ratés, Can Jordà, Can Mestres, etc.

Durant la Guerra Civil, mentre la població era sota domini del bàndol republicà, va prendre la denominació de Montagut de Mar. Així es va decidir durant el ple del 17 de desembre de 1936. Els regidors van acordar per quatre vots a tres que la localitat prengués aquest nom i no l'alternativa Montagut del Maresme. Amb l'entrada a la vila de les tropes franquistes el 31 de gener de 1939, el nom de Santa Susanna va ser reinstaurat.[1]

Demografia

modifica
Evolució demogràfica
1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 1910
- - 28 - 497 528 474 456 408 420

1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 1992 1994
397 434 490 455 540 565 518 896 1.074 1.074

1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014
1.453 1.660 1.908 2.258 2.681 2.939 3.119 3.308 3.338
3.293

2016 2018 2020 2022 2024 2026 2028 2030 2032 2034
3.323
3.381
3.548
3.755 - - - - - -

1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info. 

Política

modifica
Eleccions municipals 2019
Partit polític Escons Regidors electes
Ais - Junts 6 Joan Campolier, Joan Solà, Silvia Vives, Josep Lluís Mulero, Victor Valverde, Anna Castañeda,
ERC 3 Meritxell Romero Pinet, Sergi Pozzi, Elena Buixeda,
CASS 1 Jordi Cusachs

Economia

modifica

Actualment,[Quan?] la vila té un sistema econòmic basat en el turisme i, en menor grau, l'agricultura. El desenvolupament d'una zona hotelera i turística propera a la vora del mar ha permès a la població del Maresme poder donar-se a conèixer a nivell internacional, i ha permès una gran millora en tot l'àmbit de la població.[cal citació] La bona gestió del sol ha permès una construcció endreçada. D'altra banda, hi trobem el sector agrícola, que ha perdut importància, tot i que és un sector de qualitat i innovació. Actualment[Quan?] s'hi construeixen més hotels i pàrquings per a autocars.[cal citació] Els dissabtes té lloc el mercat setmanal.

Cultura

modifica

El Festival Shakespeare de Santa Susanna és un festival de teatre que es celebrava anualment, des de 2003 fins al 2011, a la Masia de Can Ratés. Tots els espectacles que es programen giren a l'entorn de la figura del dramaturg anglès, ja siguin representacions d'obres seves com adaptacions, versions o reescriptures.[2]

Patrimoni arquitectònic i artístic

modifica

Torres de guaita

modifica
 
Can Ratés

Can Ratés. La torre de refugi de Can Ratés (l'antic mas Poch) és cilíndrica coronada amb una corsera amb merlets esglaonats. Està adossada a la masia, juntament en el vèrtex d'un angle creat per la galeria porticada, la zona que abans era la dels estables i les estances, al pis superior. Aquesta disposició permet deixar al centre un gran espai lliure on hi havia l'era. La topografia va permetre donar accés a l'estany en un nivell inferior a través de les escales d'aquest pati. Tot el conjunt amb l'estany que ara és una piscina i les habitacions i antics estables són equipaments municipals.[3]

Mas Galter. La torre del Mas Galter és de planta cilíndrica i escapçada per la part alta. Està situada al carrer del Bou, al costat de la plaça Lola Anglada i del parc del Colomer.

 
Masia de Can Bonet d'Avall

Can Bonet d'Avall. La torre de Can Bonet d'Avall, de planta quadrangular, segurament, fou construïda a final del segle xv. Amb les reformes de millora de l'any 1805 la van arrebossar i la van pintar de color ocre a més de modificar la part més alta. De l'exterior sembla un casal del segle xix, quatre segles posterior a l'època de la construcció.

Torre de Can Torrent de Mar. El Pla de la torre segueix el model cilíndric, però difereix de les altres en el diàmetre -el d'aquesta és major-, i en la situació: és la que queda situada més a prop del mar. Actualment, a l'interior hi ha les dependències de Renfe per la venda dels bitllets de tren. Les andanes queden al peu de la torre.[4]

 
La torre del Xirau

La Torre del Xirau. La Torre del Xirau, situada al carrer Formentor, és de planta circular i coronament amb restes dels permòdols de la corsera. Està annexa a una antiga masia reformada.[5]

Torre de Montagut. La torre de Montagut, de planta quadrangular, era una torre de telegrafia òptica.[6]

Església parroquial

modifica

L'església parroquial de Santa Susanna és un edifici senzill construït durant la postguerra amb l'esforç de tots els veïns, amb molt de treball gratuït. Destaquen les pintures del presbiteri fetes per Aurelio Crosiet, un deixeble de Josep Maria Sert, especialista a ornar grans espais pintant sobre una tela recoberta amb una fina capa d'or. La pintura central és una al·legoria a l'eucaristia: a la dreta està representat el martiri de Santa Susanna, mentre que la pintura de l'esquerra és una visió fantàstica de la seva arribada al cel. La cúpula dibuixa un cel de núvols amb un evangelista a cada racó.

Capelles

modifica

Capella de Sant Isidre. Afectada per la construcció de l'autopista del Maresme, es va desmuntar reconstruir a uns metres d'on s'alçava l'antiga. Ara és just a la plaça de Llillota. És d'estructura moderna, però conserva l'encant d'estar situada en un paratge natural de gran bellesa, idoni per passejar i descansar-hi. Precisament aquí, és on any rere any se segueix celebrant el dinar de germanor per la festa de Sant Isidre, el 15 de maig, tot i que se celebra el diumenge següent.

Capella de Sant Crist. La coneguda capella del Sant Crist és un petit oratori situat en un encreuament de camins on els viatgers s'encomanaven al sant per prosseguir amb èxit el seu camí. Encara avui s'hi poden veure ciris encesos, signe evident de la devoció que s'hi professa. Concretament, es troba al camí del mig, envoltada dels camps de conreu del pla de Santa Susanna.

 
Capella de Santa Susanna

Capella de Santa Susanna. L'antiga capella de Santa Susanna és la que donà nom a la localitat. No és com l'anterior una edificació exempta, sinó que es troba adossada a una altra edificació. Un escut de pedra recorda el de Can Ratés, cosa que significa que la masia i la capella pertanyien a la mateixa família. De fet, la capella es troba entre Can Ratés i Can Bonet, dos edificis històrics de Santa Susanna. La capella ha estat restaurada pels seus propietaris.

Ermita de la Mare de Déu de Gràcia. L'ermita de la Mare de Déu de Gràcia és administrativament dins del terme municipal de Santa Susanna, tot i que pertany a la parròquia de Pineda. Propera a les dues viles, tant els susannencs com els pinedencs solen anar-hi caminant, sigui per motius de devoció a la Mare de Déu o per descobrir els indrets d'itinerari pels boscos de la zona. El seu nom és molt vinculat Santa Susanna i per celebrar-ho l'esbart dansaire i la Colla de Geganters i Grallers batejaren la gegantona amb el nom de Gracieta. De la mateixa manera, recordant la capella de Sant Isidre i la de Santa Susanna van batejar els gegants com en Sidru i la Susanna. Per les mateixes raons, les noves campanes de l'església van rebre els noms de Susanna i Maria Gràcia.

 
Molí d'en Jordà

Molí d'en Jordà (Molí d'en Rufo). Aquest antic molí fariner, que data de final del segle xvii i principi del xviii, prenia aigua de la riera de Santa Susanna. De l'edifici moliner es conserven algunes parets, com les d'un aqüeducte, amb dues arcades, que conduïa l'aigua fins al molí.

Referències

modifica
  1. «L'agrupament – AEiG Montagut». AEiG Montagut. Arxivat de l'original el 2020-10-31. [Consulta: 3 maig 2020].
  2. Serra, Laura «El Festival Shakespeare 'tanca' definitivament per falta de recursos». Ara, 13-04-2015.
  3. «Masia de Can Ratés». Ajuntament de Santa Susanna.
  4. «Pla de la Torre». Ajuntament de Santa Susanna.
  5. «Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya». Generalitat de Catalunya.
  6. «Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya». Generalitat de Catalunya.

Bibliografia

modifica
  • Panareda Clopés, Josep Maria; Rios Calvet, Jaume; Rabella Vives, Josep Maria. Guia de Catalunya. Barcelona: Caixa de Catalunya, 1989. ISBN 84-87135-02-1. .

Enllaços externs

modifica