Festival d'escacs de Biel
torneig d'escacs suís
El Festival d'escacs de Biel és un torneig d'escacs que se celebra anualment durant el mes de juliol al municipi suís de Biel/Bienne. És el principal esdeveniment escaquístic que es fa a Suïssa, i el 3r festival d'escacs més antic d'Europa després del Torneig de Hastings[1] i el Torneig de Wijk aan Zee (la primera edició del torneig de Wijk aan Zee fou el 1938).
| Tipus | torneig d'escacs  |
|---|---|
| Localització i Dates | |
| Estat | Suïssa |
| Vigència | 1968 – |
| Freqüència | anual |
| Altres | |
| Lloc web | bielchessfestival.ch |
La primera edició del torneig de Biel/Bienne se celebrà el 1968, i fins a 1976 va ser organitzat com un obert per sistema suís a 11 rondes.
A partir de 1977 se celebra també en paral·lel al torneig obert un torneig reservat a Grans Mestres, per invitació, jugat per sistema round-robin, que ha anat variant de nombre de rondes; l'edició de 1977 va tenir 16 participants (i 15 rondes). El 1987 es va jugar un torneig a doble volta amb vuit participants, i des de llavors el torneig de mestres s'ha jugat diverses vegades a doble volta amb sis participants.
Torneigs interzonals (1976, 1985 i 1993) modifica
Tres de les edicions del torneig varen servir com a Torneig Interzonal, dins el cicle dels corresponents campionats del món, les dels anys 1976, 1985 i 1993.
- Palmarès dels torneigs interzonals de Biel/Bienne
- 1976 : Bent Larsen (
Dinamarca). - 1985 : Rafael Vaganian (
Unió Soviètica).[2] - 1993 : Borís Guélfand (
Belarús). Aquest torneig, el darrer interzonal organitzat per la FIDE, va ser probablement el torneig més fort mai organitzat sota el sistema suís, amb la presència de gran part de l'elit mundial del moment: Gata Kamsky, Vladímir Kràmnik, Viswanathan Anand, Michael Adams, Vassili Ivantxuk, Aleksei Xírov, Judit Polgár, Víktor Kortxnoi, Vassili Smislov, Vesselín Topàlov, Lajos Portisch, Aleksandr Khalifman.
Quadre d'honor del torneig modifica
# Any Torneig de GM Torneig Obert 1 1968 
Edwin Bhend (Suïssa)
2 1969 
Jan Timman (Països Baixos)
3 1970 
Predrag Ostojic (Iugoslàvia)
4 1971 Stanimir Nikolic (Iugoslàvia)
5 1972 Milan Vukic (Iugoslàvia)
6 1973 Milan Vukic (Iugoslàvia)
Janos Flesch (Hongria)
7 1974 
Bela Soos (Romania)
8 1975 Mišo Cebalo (Iugoslàvia)
John Pigott (Austràlia) David Parr (Austràlia)
9 1976 
Bent Larsen (Dinamarca) (Interzonal) Dragutin Sahovic (Iugoslàvia)
Radovan Govedarica (Iugoslàvia)
10 1977 
Tony Miles (Anglaterra)
Miguel Quinteros (Argentina)
11 1978 Charles Partos (Suïssa)
12 1979 Víktor Kortxnoi (Suïssa)
Yehuda Gruenfeld (Israel)
Jean Hebert (Canadà)
13 1980 Yehuda Gruenfeld (Israel)
Israel Zilber (Estats Units)
Josip Rukavina (Iugoslàvia)
Beat Züger (Suïssa)
Peter Scheeren (Països Baixos)
14 1981 
Eric Lobron (Alemanya) 
Vlastimil Hort (Txecoslovàquia) Nathan Birnboim (Israel)
Laszlo Karsa (Hongria)
Ron Henley (Estats Units)
Eduard Meduna (Txecoslovàquia)
15 1982 John Nunn (Anglaterra) Florin Gheorghiu (Romania) Ivan Nemet (Iugoslàvia)
16 1983 Tony Miles (Anglaterra) John Nunn (Anglaterra)
Jaan Eslon (Suècia)
17 1984 Vlastimil Hort (Alemanya) Robert Hübner (Alemanya) Carlos Garcia-Palermo (Argentina)
18 1985 
Rafael Vaganian (Unió Soviètica) (Interzonal) Ian Rogers (Austràlia)
Alon Greenfeld (Israel)
19 1986 Lev Polugaievski (Unió Soviètica) Eric Lobron (Alemanya) Daniel Campora (Argentina)
20 1987 Borís Gulko (Estats Units) Lev Gutman (Israel)
21 1988 Ivan Sokolov (Iugoslàvia) Borís Gulko (Estats Units) Gennadi Kuzmin (Unió Soviètica)
22 1989 Vassil Ivantxuk (Unió Soviètica) Matthias Wahls (Alemanya)
23 1990 Anatoli Kàrpov (Unió Soviètica) Víktor Gàvrikov (Unió Soviètica)
24 1991 
Aleksei Xírov (Espanya) Zurab Sturua (Unió Soviètica)
25 1992 
Anatoli Kàrpov (Rússia)
Alexander Shabalov (Letònia)
26 1993 Plantilla:Country data Belarús (Interzonal) Vadim Milov (Israel)
27 1994 Víktor Gàvrikov (Suïssa)
Utut Adianto (Indonesia)
28 1995 Alexei Dreev (Rússia) Ígor Glek (Alemanya)
29 1996 Anatoli Kàrpov (Rússia)
Zurab Sturua (Geòrgia)
30 1997 
Viswanathan Anand (Índia) Ildar Ibragimov (Rússia)
31 1998 
Mladen Palac (Croàcia) Miloš Pavlović (Iugoslàvia)
32 1999 Jeroen Piket (Països Baixos) Vadim Milov (Suïssa)
33 2000 Piotr Svídler (Rússia) Boris Avrukh (Israel)
34 2001 Víktor Kortxnoi (Suïssa) Boris Avrukh (Israel)
35 2002 Ilià Smirin (Israel) Miloš Pavlović (Iugoslàvia)
36 2003 Aleksandr Morozévitx (Rússia) Mikhail Ulibin (Rússia)
37 2004 Aleksandr Morozévitx (Rússia)
Christian Bauer (França)
38 2005[3] Borís Guélfand (Israel)
Andrei Volokitin (Ucraïna) Mikhail Kobalia (Rússia)
39 2006[4] Aleksandr Morozévitx (Rússia)
Bartosz Soćko (Polònia)
40 2007 
Magnus Carlsen (Noruega) Mikhail Ulibin (Rússia)
41 2008[5] Ievgueni Alekséiev (Rússia) Vladimir Belov (Rússia)
42 2009 Maxime Vachier-Lagrave (França) Boris Grachev (Rússia)
43 2010[6] 
Fabiano Caruana (Itàlia) Aleksandr Riazàntsev (Rússia)
44 2011 Magnus Carlsen (Noruega)
Ni Hua (Xina)
45 2012[7] Wang Hao (Xina) Igor Kurnosov (Rússia)
46 2013[8] Maxime Vachier-Lagrave (França) Pentala Harikrishna (Índia)
47 2014[9] Maxime Vachier-Lagrave (França) Baskaran Adhiban (Índia)
48 2015[10] Maxime Vachier-Lagrave (França) Emil Sutovsky (Israel)
49 2016[11] Maxime Vachier-Lagrave (França) Samuel Shankland (Estats Units)[12]
50 2017 Hou Yifan (Xina) Mateusz Bartel (Polònia)
51 2018[13] 
Xakhriar Mamediàrov (Azerbaijan) Suri Vaibhav (Índia)
52 2019 Santosh Gujrathi Vidit (Índia)
Amin Tabatabaei (IRI)
Notes i referències modifica
- ↑ La primera edició del Torneig de Hastings fou el 1895, tot i que no es va reprendre de manera regular fins al 1920.
- ↑ Sericano, C. «Interzonal de Biel 1985, quadre de classificació final» (en italià). La grande storia degli scacchi. [Consulta: 15 maig 2011].
- ↑ El torneig es jugà del 17 al 27 de juliol de 2005; hi participaren 6 jugadors, en una lliga a doble volta. La classificació fou: 1r i 2n, ex aequo, Borís Guélfand i Andrei Volokitin, 3r. Yannick Pelletier, 4t. Hikaru Nakamura, 5è Christian Bauer i 6è Magnus Carlsen.
- ↑ «The remarkable Alexander Morozevich wins Biel». ChessBase News, 04-08-2006. [Consulta: 10 novembre 2013].
- ↑ «Resultats, classificació final, i fotos, del Festival Internacional de Biel 2008» (en anglès). lloc web oficial, 20-06-2009. [Consulta: 30 abril 2011].[Enllaç no actiu]
- ↑ Crowther, Mark. «Biel Chess Festival 2010 » (en anglès). TWIC, 29-07-2010. Arxivat de l'original el 2012-07-30. [Consulta: 15 juny 2011].
- ↑ «45th Biel Chess Festival 2012». The Week in Chess, 02-08-2012. Arxivat de l'original el 2012-10-15. [Consulta: 2 novembre 2014].
- ↑ «46th Biel Chess Festival 2013». The Week in Chess, 22-07-2013. Arxivat de l'original el 2013-04-19. [Consulta: 23 agost 2014].
- ↑ «47th Biel Chess Festival 2014». The Week in Chess, 14-08-2014. Arxivat de l'original el 2013-04-19. [Consulta: 23 agost 2014].
- ↑ «48th Biel Chess Festival 2015». fide. [Consulta: 31 juliol 2015].
- ↑ In 2016 a match between Maxim Vachier-Lagrave and Piotr Svídler took place instead of the traditional round-robin Grandmaster Tournament.
- ↑ «Biel Main Open: resounding victory for Shankland». chessbase.com. [Consulta: 10 agost 2016].
- ↑ Doggers, Peter. «Carlsen Finishes 2nd Behind Mamedyarov in Biel» (en anglès). Chess.com, 01-08-2018. [Consulta: 27 gener 2020].
Enllaços externs modifica
- Festival d'escacs de Biel - Lloc web oficial
- «Històric de guanyadors del Torneig i dels Interzonals de Biel» (en anglès). bielchessfestival.ch. Arxivat de l'original el 2015-07-17. [Consulta: 19 juny 2013].
- «Històric campions Festival de Biel». Arxivat de l'original el 12 de març 2016. [Consulta: 25 gener 2016]. (anglès)