Festival d'escacs de Biel

El Festival d'escacs de Biel és un torneig d'escacs que se celebra anualment durant el mes de juliol al municipi suís de Biel/Bienne. És el principal esdeveniment escaquístic que es fa a Suïssa, i el 3r festival d'escacs més antic d'Europa després del Torneig de Hastings[1] i el Torneig de Wijk aan Zee (la primera edició del torneig de Wijk aan Zee fou el 1938).

Infotaula de competició esportivaFestival d'escacs de Biel
Tipustorneig d'escacs Modifica el valor a Wikidata
Esportescacs Modifica el valor a Wikidata
Lloc i data
EstatSuïssa Modifica el valor a Wikidata
Data1968 Modifica el valor a Wikidata - 
Més informació
Lloc webbielchessfestival.ch Modifica el valor a Wikidata

La primera edició del torneig de Biel/Bienne se celebrà el 1968, i fins a 1976 va ser organitzat com a un obert per sistema suís a 11 rondes.

A partir de 1977 se celebra també en paral·lel al torneig obert un torneig reservat a Grans Mestres, per invitació, jugat per sistema round-robin, que ha anat variant de nombre de rondes; l'edició de 1977 va tenir 16 participants (i 15 rondes). El 1987 es va jugar un torneig a doble volta amb vuit participants, i des de llavors el torneig de mestres s'ha jugat diverses vegades a doble volta amb sis participants.

Torneigs interzonals (1976, 1985 i 1993)Modifica

Tres de les edicions del torneig varen servir com a Torneig Interzonal, dins el cicle dels corresponents campionats del món, les dels anys 1976, 1985 i 1993.

Palmarès dels torneigs interzonals de Biel/Bienne

Quadre d'honor del torneigModifica

# Any Torneig de GM Torneig Obert
1 1968   Edwin Bhend (Suïssa)
2 1969   Jan Timman (Països Baixos)
3 1970   Predrag Ostojic (Iugoslàvia)
4 1971   Stanimir Nikolic (Iugoslàvia)
5 1972   Milan Vukic (Iugoslàvia)
6 1973   Milan Vukic (Iugoslàvia)
  Janos Flesch (Hongria)
7 1974   Bela Soos (Romania)
8 1975   Mišo Cebalo (Iugoslàvia)
  John Pigott (Austràlia)
  David Parr (Austràlia)
9 1976   Bent Larsen (Dinamarca) (Interzonal)   Dragutin Sahovic (Iugoslàvia)
  Radovan Govedarica (Iugoslàvia)
10 1977   Tony Miles (Anglaterra)   Miguel Quinteros (Argentina)
11 1978   Charles Partos (Suïssa)
12 1979   Víktor Kortxnoi (Suïssa)   Yehuda Gruenfeld (Israel)
  Jean Hebert (Canadà)
13 1980   Yehuda Gruenfeld (Israel)   Israel Zilber (Estats Units)
  Josip Rukavina (Iugoslàvia)
  Beat Züger (Suïssa)
  Peter Scheeren (Països Baixos)
14 1981   Eric Lobron (Alemanya)
  Vlastimil Hort (Txecoslovàquia)
  Nathan Birnboim (Israel)
  Laszlo Karsa (Hongria)
  Ron Henley (Estats Units)
  Eduard Meduna (Txecoslovàquia)
15 1982   John Nunn (Anglaterra)
  Florin Gheorghiu (Romania)
  Ivan Nemet (Iugoslàvia)
16 1983   Tony Miles (Anglaterra)
  John Nunn (Anglaterra)
  Jaan Eslon (Suècia)
17 1984   Vlastimil Hort (Alemanya)
  Robert Hübner (Alemanya)
  Carlos Garcia-Palermo (Argentina)
18 1985   Rafael Vaganian (Unió Soviètica) (Interzonal)   Ian Rogers (Austràlia)
  Alon Greenfeld (Israel)
19 1986   Lev Polugaievski (Unió Soviètica)
  Eric Lobron (Alemanya)
  Daniel Campora (Argentina)
20 1987   Borís Gulko (Estats Units)   Lev Gutman (Israel)
21 1988   Ivan Sokolov (Iugoslàvia)
  Borís Gulko (Estats Units)
  Gennadi Kuzmin (Unió Soviètica)
22 1989   Vassil Ivantxuk (Unió Soviètica)   Matthias Wahls (Alemanya)
23 1990   Anatoli Kàrpov (Unió Soviètica)   Víktor Gàvrikov (Unió Soviètica)
24 1991   Aleksei Xírov (Espanya)   Zurab Sturua (Unió Soviètica)
25 1992   Anatoli Kàrpov (Rússia)   Alexander Shabalov (Letònia)
26 1993   Borís Guélfand (Bielorússia) (Interzonal)   Vadim Milov (Israel)
27 1994   Víktor Gàvrikov (Suïssa)   Utut Adianto (Indonesia)
28 1995   Alexei Dreev (Rússia)   Ígor Glek (Alemanya)
29 1996   Anatoli Kàrpov (Rússia)   Zurab Sturua (Geòrgia)
30 1997   Viswanathan Anand (Índia)   Ildar Ibragimov (Rússia)
31 1998   Mladen Palac (Croàcia)   Miloš Pavlović (Iugoslàvia)
32 1999   Jeroen Piket (Països Baixos)   Vadim Milov (Suïssa)
33 2000   Piotr Svídler (Rússia)   Boris Avrukh (Israel)
34 2001   Víktor Kortxnoi (Suïssa)   Boris Avrukh (Israel)
35 2002   Ilià Smirin (Israel)   Miloš Pavlović (Iugoslàvia)
36 2003   Alexander Morozevich (Rússia)   Mikhail Ulibin (Rússia)
37 2004   Alexander Morozevich (Rússia)   Christian Bauer (França)
38 2005[3]   Borís Guélfand (Israel)
  Andrei Volokitin (Ucraïna)
  Mikhail Kobalia (Rússia)
39 2006[4]   Alexander Morozevich (Rússia)   Bartosz Soćko (Polònia)
40 2007   Magnus Carlsen (Noruega)   Mikhail Ulibin (Rússia)
41 2008[5]   Ievgueni Alekséiev (Rússia)   Vladimir Belov (Rússia)
42 2009   Maxime Vachier-Lagrave (França)   Boris Grachev (Rússia)
43 2010[6]   Fabiano Caruana (Itàlia)   Aleksandr Riazàntsev (Rússia)
44 2011   Magnus Carlsen (Noruega)   Ni Hua (Xina)
45 2012[7]   Wang Hao (Xina)   Igor Kurnosov (Rússia)
46 2013[8]   Maxime Vachier-Lagrave (França)   Pentala Harikrishna (Índia)
47 2014[9]   Maxime Vachier-Lagrave (França)   Baskaran Adhiban (Índia)
48 2015[10]   Maxime Vachier-Lagrave (França)   Emil Sutovsky (Israel)
49 2016[11]   Maxime Vachier-Lagrave (França)   Samuel Shankland (Estats Units)[12]
50 2017   Hou Yifan (Xina)   Mateusz Bartel (Polònia)
51 2018[13]   Xakhriar Mamediàrov (Azerbaijan)   Suri Vaibhav (Índia)
52 2019   Santosh Gujrathi Vidit (Índia)   Amin Tabatabaei (IRI)

Notes i referènciesModifica

  1. La primera edició del Torneig de Hastings fou el 1895, tot i que no es va reprendre de manera regular fins al 1920.
  2. Sericano, C. «Interzonal de Biel 1985, quadre de classificació final» (en italià). La grande storia degli scacchi. [Consulta: 15 maig 2011].
  3. El torneig es jugà del 17 al 27 de juliol de 2005; hi participaren 6 jugadors, en una lliga a doble volta. La classificació fou: 1r i 2n, ex aequo, Borís Guélfand i Andrei Volokitin, 3r. Yannick Pelletier, 4t. Hikaru Nakamura, 5è Christian Bauer i 6è Magnus Carlsen.
  4. «The remarkable Alexander Morozevich wins Biel». ChessBase News, 04-08-2006. [Consulta: 10 novembre 2013].
  5. «Resultats, classificació final, i fotos, del Festival Internacional de Biel 2008» (en anglès). lloc web oficial, 20-06-2009. [Consulta: 30 abril 2011].
  6. Crowther, Mark. «Biel Chess Festival 2010 » (en anglès). TWIC, 29-07-2010. [Consulta: 15 juny 2011].
  7. «45th Biel Chess Festival 2012». The Week in Chess, 02-08-2012. Arxivat de l'original el 19 d'abril de 2013. [Consulta: 2 novembre 2014].
  8. Error en arxiuurl o arxiudata46th Biel Chess Festival 2013». The Week in Chess, 22-07-2013. [Consulta: 23 agost 2014].
  9. Error en arxiuurl o arxiudata47th Biel Chess Festival 2014». The Week in Chess, 14-08-2014. [Consulta: 23 agost 2014].
  10. «48th Biel Chess Festival 2015». fide. [Consulta: 31 juliol 2015].
  11. In 2016 a match between Maxim Vachier-Lagrave and Piotr Svídler took place instead of the traditional round-robin Grandmaster Tournament.
  12. «Biel Main Open: resounding victory for Shankland». chessbase.com. [Consulta: 10 agost 2016].
  13. Doggers, Peter. «Carlsen Finishes 2nd Behind Mamedyarov in Biel» (en anglès). Chess.com, 01-08-2018. [Consulta: 27 gener 2020].

Enllaços externsModifica