Obre el menú principal

Festival d'escacs de Biel

El Festival d'escacs de Biel és un torneig d'escacs que se celebra anualment durant el mes de juliol al municipi suís de Biel/Bienne. És el principal esdeveniment escaquístic que es fa a Suïssa, i el 3r festival d'escacs més antic d'Europa després del Torneig de Hastings[1] i el Torneig de Wijk aan Zee (la primera edició del torneig de Wijk aan Zee fou el 1938).

Infotaula de competició esportivaFestival d'escacs de Biel
Tipus torneig d'escacs
Esport escacs
Lloc i data
Estat Suïssa
Data 1968 - 
Més informació
Lloc web Lloc web oficial
Modifica les dades a Wikidata

La primera edició del torneig de Biel/Bienne se celebrà el 1968, i fins a 1976 va ser organitzat com a un obert per sistema suís a 11 rondes.

A partir de 1977 se celebra també en paral·lel al torneig obert un torneig reservat a Grans Mestres, per invitació, jugat per sistema round-robin, que ha anat variant de nombre de rondes; l'edició de 1977 va tenir 16 participants (i 15 rondes). El 1987 es va jugar un torneig a doble volta amb vuit participants, i des de llavors el torneig de mestres s'ha jugat diverses vegades a doble volta amb sis participants.

Torneigs interzonals (1976, 1985 i 1993)Modifica

Tres de les edicions del torneig varen servir com a Torneig Interzonal, dins el cicle dels corresponents campionats del món, les dels anys 1976, 1985 i 1993.

Palmarès dels torneigs interzonals de Biel/Bienne

Quadre d'honor del torneigModifica

Torneig de Grans Mestres
Any Campió País
1977
 Anthony Miles   Anglaterra
1978
 Bent Larsen   Dinamarca
1979
 Víktor Kortxnoi   Suïssa
1980
 Yehuda Gruenfeld   Israel
1981
 Eric Lobron
 Vlastimil Hort
  Alemanya
  Txecoslovàquia
1982
 John Nunn
 Florin Gheorghiu
  Anglaterra
  Romania
1983
 Anthony Miles
 John Nunn
  Anglaterra
1984
 Vlastimil Hort
 Robert Hübner
  Txecoslovàquia
  Alemanya
1985
 Rafael Vaganian   Armènia
1986
 Lev Polugaievski   Unió Soviètica
1987
 Borís Gulkò   Estats Units
1988
 Ivan Sokolov   Iugoslàvia
1989
 Vassili Ivanchuk   Unió Soviètica
1990
 Anatoli Kàrpov   Unió Soviètica
1991
 Aleksei Xírov   Letònia
1992
 Anatoli Kàrpov   Rússia
1993
 Borís Guélfand   Bielorússia
1994
 Víktor Gàvrikov   Suïssa
1995
 Aleksei Dréiev   Rússia
1996
 Anatoli Kàrpov   Rússia
1997
 Viswanathan Anand   Índia
1998
 Mladen Palac   Croàcia
1999
 Jeroen Piket   Països Baixos
2000
 Piotr Svídler   Rússia
2001
 Víktor Kortxnoi   Suïssa
2002
 Ilià Smirin   Israel
2003
 Aleksandr Morozévitx     Rússia
2004
 Aleksandr Morozévitx   Rússia
2005[3]
 Borís Guélfand
 Andrei Volokitin
  Israel
  Ucraïna
2006[4]
 Aleksandr Morozévitx   Rússia
2007
 Magnus Carlsen   Noruega
2008[5]
 Ievgueni Alekséiev   Rússia
2009
 Maxime Vachier-Lagrave   França
2010[6]
 Fabiano Caruana
 Nguyen Ngoc Truong Son
 Maxime Vachier-Lagrave
  Itàlia
  Vietnam
  França
2011
 Magnus Carlsen   Noruega
2012[7]
 Wang Hao   Xina
2013[8]
Maxime Vachier-Lagrave   França
2014[9]
Maxime Vachier-Lagrave   França
2015[10] Maxime Vachier-Lagrave   França
Torneig obert
# Any Campió País
  1
1968
 Edwin Bhend   Suïssa
  2
1969
 Jan Timman   Països Baixos
  3
1970
 Predrag Ostojic   Iugoslàvia
  4
1971
 Stanimir Nikolic   Iugoslàvia
  5
1972
 Milan Vukic   Iugoslàvia
  6
1973
 Milan Vukic
 Janos Flesch
  Iugoslàvia
  Hongria
  7
1974
 Bela Soos   Romania
  8
1975
 Miso Cebalo
 John Pigott
 David Parr
  Iugoslàvia
  Austràlia
  Austràlia
  9
1976
 Dragutin Sahovic
 Radovan Govedarica
  Iugoslàvia
10
1977
 Miguel Quinteros   Argentina
11
1978
 Charles Partos   Suïssa
12
1979
 Yehuda Gruenfeld
 Jean Hebert
  Israel
  Canadà
13
1980
 Israel Zilber
 Josip Rukavina
 Beat Züger
 Peter Scheeren
  Estats Units
  Iugoslàvia
  Suïssa
  Països Baixos
14
1981
 Nathan Birnboim
 Laszlo Karsa
 Ron Henley
 Eduard Meduna
  Israel
  Hongria
  Estats Units
  Txecoslovàquia
15
1982
 Ivan Nemet   Iugoslàvia
16
1983
 Jaan Eslon   Suècia
17
1984
 Carlos Garcia-Palermo    Argentina
18
1985
 Ian Rogers
 Alon Greenfeld
  Austràlia
  Israel
19
1986
 Daniel Campora   Argentina
20
1987
 Lev Gutman   Israel
21
1988
 Gennadi Kuzmin   Unió Soviètica  
22
1989
 Matthias Wahls   Alemanya
23
1990
 Víktor Gàvrikov   Unió Soviètica
24
1991
 Zurab Sturua   Unió Soviètica
25
1992
 Alexander Shabalov   Letònia
26
1993
 Vadim Milov   Israel
27
1994
 Utut Adianto   Indonèsia
28
1995
 Ígor Glek   Alemanya
29
1996
 Zurab Sturua   Geòrgia
30
1997
 Ildar Ibragimov   Rússia
31
1998
 Milos Pavlovic   Iugoslàvia
32
1999
 Vadim Milov   Suïssa
33
2000
 Borís Àvrukh   Israel
34
2001
 Borís Àvrukh   Israel
35
2002
 Milos Pavlovic   Iugoslàvia
36
2003
 Mikhail Ulibin   Rússia
37
2004
 Christian Bauer   França
38
2005
 Mikhail Kobalia   Rússia
39
2006
 Bartosz Soćko   Polònia
40
2007
 Mikhail Ulibin   Rússia
41
2008
 Vladimir Belov   Rússia
42
2009
 Borís Gratxov   Rússia
43
2010[6]
 Aleksandr Riazàntsev
 Nadjeżda Kosincewa
 Leonid Kritz
 Sébastien Feller
 Christian Bauer
 Vitali Golod
 Sébastien Mazé
  Rússia
   Rússia
   Alemanya
   França
   França
   Israel
   França
44 2011 Ni Hua   Xina
45 2012 Igor Kurnosov   Rússia
46 2013 Pendyala Harikrishna   Índia
47 2014 Baskaran Adhiban   Índia
48 2015 Emil Sutovsky   Israel
49 2016[11] Sam Shankland   Estats Units

Notes i referènciesModifica

  1. La primera edició del Torneig de Hastings fou el 1895, tot i que no es va reprendre de manera regular fins al 1920.
  2. Sericano, C. «Interzonal de Biel 1985, quadre de classificació final» (en italià). La grande storia degli scacchi. [Consulta: 15 maig 2011].
  3. El torneig es jugà del 17 al 27 de juliol de 2005; hi participaren 6 jugadors, en una lliga a doble volta. La classificació fou: 1r i 2n, ex aequo, Borís Guélfand i Andrei Volokitin, 3r. Yannick Pelletier, 4t. Hikaru Nakamura, 5è Christian Bauer i 6è Magnus Carlsen.
  4. «The remarkable Alexander Morozevich wins Biel». ChessBase News, 04-08-2006. [Consulta: 10 novembre 2013].
  5. «Resultats, classificació final, i fotos, del Festival Internacional de Biel 2008» (en anglès). lloc web oficial, 20-06-2009. [Consulta: 30 abril 2011].
  6. 6,0 6,1 Crowther, Mark. «Biel Chess Festival 2010 » (en anglès). TWIC, 29-07-2010. [Consulta: 15 juny 2011].
  7. «45th Biel Chess Festival 2012». The Week in Chess, 02-08-2012. Arxivat de l'original el 19 d'abril de 2013. [Consulta: 2 novembre 2014].
  8. Error en arxiuurl o arxiudata46th Biel Chess Festival 2013». The Week in Chess, 22-07-2013. [Consulta: 23 agost 2014].
  9. Error en arxiuurl o arxiudata47th Biel Chess Festival 2014». The Week in Chess, 14-08-2014. [Consulta: 23 agost 2014].
  10. «48th Biel Chess Festival 2015». fide. [Consulta: 31 juliol 2015].
  11. «Biel Main Open: resounding victory for Shankland». chessbase.com. [Consulta: 10 agost 2016].

Enllaços externsModifica