Obre el menú principal

Festival de la Cançó d'Eurovisió 1957

El Festival de la Cançó d'Eurovisió 1957 fou la segona edició d'aquest esdeveniment musical. Tingué lloc el diumenge 3 de març de 1957 a Frankfurt del Main (Alemanya Occidental). El país guanyador va ser Països Baixos amb la cançó "Net als toen", interpretada per Corry Brokken.[1] Igual que en l'edició de 1956, aquest fou un esdeveniment principalment radiofònic, però ja hi va haver una part significativa de l'audiència que va seguir l'esdeveniment per televisió.

Festival de la Cançó d'Eurovisió 1957
ESC 1957 logo.jpg
Final 3 de març de 1957
Presentador(s) Anaïd Iplicjian
Conductor Willy Berking
TV amfitriona ARD logo.svg (organitzat per HR Logo.svg en el seu nom)
Lloc Großer Sendesaal des hessischen Rundfunks
Frankfurt del Main, Alemanya Occidental
Cançó guanyadora Països Baixos Països Baixos
"Net als toen", Corry Brokken
Sistema de votació
Cada país tenia 10 membres del jurat, que van atorgar cadascun 1 punt a la seva cançó favorita
Nombre de cançons 10
Debutants
Retorns cap
Retirats cap
Cronologia del Festival d'Eurovisió
Predecessor
Suïssa Lugano, Suïssa
Festival de la Cançó d'Eurovisió 1956
Successor
Països Baixos Hilversum, Països Baixos
Festival de la Cançó d'Eurovisió 1958

Durant algun temps va existir el rumor de què es va atorgar a Alemanya Occidental el dret d'organitzar l'edició de 1957 perquè aquest país va assolir el segon lloc l'any 1956 amb el tema "Im Wartesaal zum großen Glück" de Walter Andreas Schwarz. En realitat, no només no es van fer públiques les puntuacions finals de 1956, sinó que encara no s'havia establert la norma de què el país guanyador d'una edició organitzaria l'edició de l'any següent. En aquella època, la intenció era que hi hauria un sistema rotatiu de torns per designar el país organitzador. Tot i això, aquest sistema va esdevenir poc pràctic, a causa del nombre creixent de països participants.[1]

SeuModifica

Article principal: Frankfurt del Main
 
Estudis de la Großer Sendesaal des hessischen Rundfunks, Frankfurt del Main. Seu on se celebrà el Festival de la Cançó d'Eurovisió 1957

L'esdeveniment va tenir lloc a Frankfurt del Main, que en aquella època era una de les ciutats més grans d'Alemanya Occidental. La seu va ser la Großer Sendesaal des hessischen Rundfunks, un edifici, sala de concerts i anterior estudi de televisió. Anteriorment acollí els estudis centrals de la Hessischer Rundfunk. Avui en dia s'utilitza com a sala de concerts.[2][3]

Després de ser destruïda en la Segona Guerra Mundial durant la dècada del 1940, Frankfurt del Main es va reconstruir durant la dècada del 1950, fins a arribar a ser un dels centres financers més prominents d'Europa. Amb l'ajuda financera d'institucions nacionals i internacionals, Frankfurt del Main va construir el 1957, l'any del festival, el primer dels edificis de negocis que simbolitzaven la seva recuperació.[4][5]

FormatModifica

En l'edició d'aquest any, la cançó d'Itàlia tenia una durada de 5:09 minuts, mentre que la del Regne Unit tingué una durada de només 1:52 minuts. A causa d'això, posteriorment es va introduir una norma que limitava la durada de cada cançó a un màxim de 3 minuts; aquesta regla encara està vigent.[1]

En aquesta edició s'hi introduí una nova regla, segons la qual es permetia la participació de duets. Els representants de Dinamarca, Birthe Wilke i Gustav Winckler, van ser els primers a acollir-se a aquesta nova norma. A la finalització de la seva actuació, la parella es va fer el petó més llarg de la història del festival, encara que només el va poder apreciar l'audiència que seguia la competició per televisió. El motiu va ser que estava previst que un membre de l'equip de producció havia d'ensenyar un rètol indicant que s'havia d'acabar el petó, però se'n va oblidar.[1]

Aquest fou el primer any en què els jurats van emetre les seves votacions per telèfon. També fou la primera vegada que va guanyar Països Baixos. Un altre canvi significatiu va ser que els jurats nacionals no podien votar per la seva cançó, una norma que encara continua vigent.[1]

Països participantsModifica

 
  • Països participants
  • Bèlgica, França, Alemanya Occidental, Itàlia, Luxemburg, Països Baixos i Suïssa van participar en el festival per segon cop, després dels seus respectius debuts en 1956. Àustria, Dinamarca i Regne Unit hi van participar per primer cop; aquests països tenien la intenció de participar en l'edició de 1956, però van formalitzar les seves peticions a la Unió Europea de Radiodifusió després de vèncer el termini establert. Amb aquestes incorporacions el 1957, el nombre total de participants fou de 10, tres més que en la primera edició.[1]

    DirectorsModifica

    Cada actuació tingué un director d'orquestra.[6]

    Artistes reincorporatsModifica

    Dos artistes participants en l'edició inicial del festival van tornar el 1957: Corry Brokken per Països Baixos; i Lys Assia per Suïssa.[1]

    ResultatsModifica

    Ordre País Idioma[7] Artista Cançó Traducció al català Posició[8] Punts
    01   Bèlgica Neerlandès Bobbejaan Schoepen "Straatdeuntje" Cançó de carrer 8 5
    02   Luxemburg Francès Danièle Dupré "Amours mortes (tant de peine)" Amors morts (tanta pena) 5 8
    03   Regne Unit Anglès Patricia Bredin "All" Tot 7 6
    04   Itàlia Italià Nunzio Gallo "Corde della mia chitarra" Les cordes de la meva guitarra 6 7
    05   Àustria Alemany Bob Martin "Wohin, kleines Pony?" Cap a on, petit poni? 10 3
    06   Països Baixos Neerlandès Corry Brokken "Net als toen" Només com aleshores 1 31
    07   Alemanya Occidental Alemany Margot Hielscher "Telefon, Telefon" Telèfon, telèfon 4 8
    08   França Francès Paule Desjardins "La belle amour" L'amor bonic 2 17
    09   Dinamarca Danès Birthe Wilke i Gustav Winckler "Skibet skal sejle i nat" El vaixell salparà aquesta nit 3 10
    10   Suïssa Francès Lys Assia "L'enfant que j'étais" El nen que vaig ser 8 5

    PuntuacionsModifica

    Votacions
    Total                    
    Participants   Bèlgica 5 2 2 1
      Luxemburg 8 1 4 3
      Regne Unit 6 1 1 1 1 2
      Itàlia 7 1 1 2 2 1
      Àustria 3 2 1
      Països Baixos 31 5 3 1 1 6 1 4 3 7
      Alemanya 8 1 1 6
      França 17 2 4 2 1 6 2
      Dinamarca 10 2 3 5
      Suïssa 5 1 1 1 2

    Cobertura internacional i votacionsModifica

    La següent taula mostra l'ordre en què es van atribuir els vots durant el concurs de 1957, juntament amb el portaveu responsable d'anunciar els vots pel seu país respectiu. Cada emissora nacional va enviar també un comentarista al concurs, per tal de donar cobertura al desenvolupament del concurs en el seu propi idioma. A continuació es detallen els comentaristes i l'emissora que representaven.[9]

    Votacions i portaveusModifica

    1.   Suïssa - Mäni Weber
    2.   Dinamarca -
    3.   França - Claude Darget
    4.   Alemanya Occidental - Joachim Fuchsberger
    5.   Països Baixos - Willem Duys
    6.   Àustria -
    7.   Itàlia - Nunzio Filogamo
    8.   Regne Unit - David Jacobs
    9.   Luxemburg -
    10.   Bèlgica - Bert Leysen

    ComentaristesModifica

    ReferènciesModifica

    1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 «the show Eurovision Song Contest 1957». UER. [Consulta: 11 juny 2012].
    2. «Location database - Großer Sendesaal des hessischen Rundfunks». film-commission-hessen.de. [Consulta: 12 juny 2012].
    3. «Die singende Richterin: Corry Brokken» (en alemany). Eurovision.de. [Consulta: 12 juny 2012].
    4. «Reconstruction and the "Frankfurter Principle"». Messe Frankfurt. [Consulta: 20 octubre 2012].
    5. «Frankfurt City History». Tourist Information Offices Frankfurt. [Consulta: 20 octubre 2012].
    6. Tukker, Bas; van Gorp, Edwin; Španja, Tin. «And the conductor is... (a website dedicated to all conductors of the Eurovision Song Contest)» (en anglès), 2009. [Consulta: 26 octubre 2014].
    7. «Eurovision Song Contest 1957». The Diggiloo Thrush. [Consulta: 4 març 2012].
    8. «Scoreboard results». Eurovision Song Contest 1957. UER. [Consulta: 11 juny 2012].
    9. «Eurovision 1957 Cast and Crew». IMDb. [Consulta: 5 març 2012].
    10. «Concours Eurovision de la Chanson 1957» (en francès). Songcontest.free.fr, 18-09-2006. [Consulta: 5 març 2012].
    11. «Nederlandse televisiecommentatoren bij het Eurovisie Songfestival» (en neerlandès). Eurovision Artists.
    12. Thorsson, Leif; Verhage, Martin. Melodifestivalen genom tiderna : de svenska uttagningarna och internationella finalerna (en suec). Stockholm : Premium Publishing AB, 2006, p. 10. ISBN 91-89136-29-2. 

    Enllaços externsModifica