Festival de la Cançó d'Eurovisió Júnior
El Festival de la Cançó d'Eurovisió Júnior —Junior Eurovision Song Contest (anglès)— és un concurs organitzat per la Unió Europea de Radiodifusió, a imatge i semblança del Festival de la Cançó d'Eurovisió, però per a nens i nenes d'entre 9 i 14 anys.
Tipus | concurs anual de música programa de televisió | ||
---|---|---|---|
Vigència | 21 novembre 2003 - | ||
Interval de temps | 2003 - | ||
Durada | 120 min | ||
Estat | Dinamarca | ||
Llengua original | anglès i francès | ||
Gènere | concurs de talents de cant | ||
Mitjà de comunicació | |||
Emissora original | Eurovisió | ||
Altres | |||
Edicions del Festival de la Cançó d'Eurovisió Júnior | |||
Lloc web | junioreurovision.tv | ||
Seus
modificaAny | País | Ciutat | Lloc | Presentador | Participants |
---|---|---|---|---|---|
2003 | Dinamarca | Copenhaguen | Forum Arena | Camilla Ottesen i Remee | 16 |
2004 | Noruega | Lillehammer | Haakons Hall | Stian Barsnes Simonsen i Nadia Hasnaoui | 18 |
2005 | Bèlgica | Hasselt | Ethias Arena | Marcel Vanthilt i Maureen Louys | 16 |
2006 | Romania | Bucarest | Sala Polivalenta | Andreea Marin i Ioana Ivan | 15 |
2007 | Països Baixos | Rotterdam | Ahoy | Sipke Jan Bousema i Kim-Lian van der Meij | 17 |
2008 | Xipre | Limassol | Palais des Sports | Axel Michael i Sophia Paraskeva | 15 |
2009 | Ucraïna | Kíev | Palau dels Esports de Kíev | Ani Lorak, Timur Miroshnichenko i Dmytro Borodin | 13 |
2010 | Belarús | Minsk | Minsk Arena | Leila Ismailova i Dennis Kourian | 14 |
2011 | Armènia | Erevan | Complex Karen Demirchyan | Gohan Gasparyan i Garik Martirosyan | 13 |
2012 | Països Baixos[1] | Amsterdam | Heineken Music Hall | Ewout Genemans i Kim-Lian van der Meij[2][3] | 12 |
2013 | Ucraïna | Kíev | Palau dels Esports | Timur Miroshnychenko i Zlata Ognevich | 12 |
2014 | Malta | Malta | Malta Shipbuilding de Marsa | Moira Delia | 16 |
2015 | Bulgària | Sofia | Arena Armeec | Poli Genova | 17 |
2016 | Malta | La Valletta | Mediterranean Conference Centre | Ben Camille i Valerie Vella | 17 |
2017 | Geòrgia | Tbilisi | Palau Olímpic de Tbilissi | Helen Kalandadze i Lizi Japaridze | 16 |
2018 | Belarús | Minsk | Minsk Arena | Eugene Perlin, Zinaida Kupriyanovich i Helena Meraai | 20 |
2019 | Polònia | Gliwice | Gliwice Arena | Ida Nowakowska, Aleksander Sikora i Roksana Węgiel | 19 |
2020 | Polònia | Varsòvia | Estudis de Telewizja Polska | Ida Nowakowska, Małgorzata Tomaszewska i Rafał Brzozowski | 12 |
2021 | França | París | La Seine Musicale | Carla Lazzari, Élodie Gossuin i Olivier Minne | 19 |
2022 | Armènia | Erevan | Complex Karèn Demirtxian | Ivetà Mukutxian, Garik Papoyan, Karina Ignatyan i Robin, el robot | 16 |
2023 | França | Niça | Palais Nikaïa | Olivier Minne, Laury Thilleman i Ophenya | 16 |
2024 | Espanya | Madrid | Caja Mágica | Ruth Lorenzo, Marc Clotet i Melani García | 17 |
Participació
modificaFins a 2020, quan es va realitzar la divuitena edició, 40 països han participat almenys una vegada. A diferència de la versió adulta, el nombre de països participants canvia dràsticament en cada edició. L'edició amb el major nombre de participants va ser la de 2018, quan 20 països es van inscriure per participar a Minsk, Belarús. Per contra, el nombre més baix registrat va ser el de 12 participants a Amsterdam 2012 i a Kíev 2013. L'únic país que ha participat en totes les edicions del concurs és Països Baixos.
Any | Països segons el seu debut |
---|---|
2003 | Bèlgica, Belarús, Xipre, Croàcia, Dinamarca, Espanya, Grècia, Letònia, Macedònia del Nord, Malta, Noruega, Països Baixos, Polònia, Regne Unit, Romania, Suècia |
2004 | França, Suïssa |
2005 | Rússia, Sèrbia i Montenegro |
2006 | Portugal, Sèrbia, Ucraïna |
2007 | Armènia, Bulgària, Geòrgia, Lituània |
2010 | Moldàvia |
2012 | Albània, Azerbaidjan, Israel |
2013 | San Marino |
2014 | Eslovènia, Itàlia, Montenegro |
2015 | Austràlia, Irlanda |
2018 | Gal·les, Kazakhstan |
2020 | Alemanya |
2023 | Estònia |
Any | Països segons es retiren |
---|---|
2005 | Xipre, França, Polònia, Suïssa |
2006 | Dinamarca, Letònia, Noruega, Regne Unit, Sèrbia i Montenegro |
2007 | Croàcia, Espanya |
2008 | Portugal, Suècia |
2009 | Bulgària, Grècia, Lituània |
2010 | Xipre, Romania |
2011 | Malta, Sèrbia |
2012 | Bulgària, Letònia, Lituània, Macedònia del Nord |
2013 | Albània, Bèlgica, Israel |
2014 | Azerbaidjan, Macedònia del Nord, Moldàvia |
2015 | Xipre, Croàcia, Suècia |
2016 | Eslovènia, Montenegro, San Marino |
2017 | Bulgària, Israel |
2018 | Xipre |
2019 | Azerbaidjan, Israel |
2020 | Albània, Armènia, Austràlia, Gal·les, Irlanda, Itàlia, Macedònia del Nord, Portugal |
2021 | Belarús |
2022 | Alemanya, Azerbaidjan, Bulgària, Rússia |
2023 | Kazakhstan, Sèrbia |
2024 | Regne Unit |
Any | Països segons retornen |
---|---|
2006 | Xipre |
2009 | Suècia |
2010 | Letònia, Lituània |
2011 | Bulgària |
2013 | Macedònia del Nord, Malta |
2014 | Bulgària, Xipre, Croàcia, Sèrbia |
2015 | Albània, Macedònia del Nord |
2016 | Xipre, Israel, Polònia |
2017 | Portugal |
2018 | Azerbaidjan, França, Israel |
2019 | Espanya |
2021 | Albània, Armènia, Azerbaidjan, Bulgària, Irlanda, Itàlia, Macedònia del Nord, Portugal |
2022 | Regne Unit |
2023 | Alemanya |
2024 | San Marino, Xipre |
Guanyadors
modificaPer edició
modificaPer país
modificaVictòries | País | Any/s |
---|---|---|
4 | Geòrgia | 2008, 2011, 2016, 2024 |
3 | França | 2020, 2022, 2023 |
2 | Armènia | 2010, 2021 |
Polònia | 2018, 2019 | |
Rússia | 2006, 2017 | |
Malta | 2013, 2015 | |
Belarús | 2005, 2007 | |
1 | Itàlia | 2014 |
Ucraïna | 2012 | |
Països Baixos | 2009 | |
Espanya | 2004 | |
Croàcia | 2003 |
Diferències amb el festival d'adults
modificaA diferència del que ocorre al Festival de la Cançó d'Eurovisió tradicional, la seu del festival no es determina pel país guanyador de l'any anterior, sinó que es tria de bestreta d'entre els països que s'ofereixen a organitzar-lo. No obstant això, des de 2013, es va establir que el país guanyador tindrà preferència per organitzar-lo si ho desitgés.
D'altra banda, els països participants han de cantar obligatòriament en una de les seves llengües oficials, mentre que en el festival tradicional existeix llibertat d'idioma des de 1999. No obstant això, hi poden introduir fragments en altres idiomes. A més a més, al festival d'Eurovisió Júnior, la cançó ha d'estar escrita per almenys un dels membres que actuïn representant el seu país i no pot haver estat publicada abans de la seva elecció per al festival.
Una altra diferència notable és que un mateix artista no pot repetir la seva participació més d'una vegada en aquest festival, però malgrat això, la Unió Europea de Radiodifusió va concedir un permís especial perquè Ekaterina Ryabova (segon lloc per Rússia en 2009) tornés a representar el seu país en l'edició (2011), fet que va suposar la primera vegada que això es produeix en la història del concurs. Segons Sietse Bakker, supervisor de l'esdeveniment, aquesta regla podria deixar d'aplicar-se. En 2010, Ekaterina va ser prèviament desqualificada quan es va presentar a la preselecció russa per al certamen a causa de l'existència d'aquesta norma.[4]
Vegeu també
modifica- Albània al Festival de la Cançó d'Eurovisió Júnior
- Alemanya al Festival de la Cançó d'Eurovisió Júnior
- Armènia al Festival de la Cançó d'Eurovisió Júnior
- Austràlia al Festival de la Cançó d'Eurovisió Júnior
- Azerbaidjan al Festival de la Cançó d'Eurovisió Júnior
- Bèlgica al Festival de la Cançó d'Eurovisió Júnior
- Belarús al Festival de la Cançó d'Eurovisió Júnior
- Bulgària al Festival de la Cançó d'Eurovisió Júnior
- Croàcia al Festival de la Cançó d'Eurovisió Júnior
- Dinamarca al Festival de la Cançó d'Eurovisió Júnior
- Eslovènia al Festival de la Cançó d'Eurovisió Júnior
- Espanya al Festival de la Cançó d'Eurovisió Júnior
- Estònia al Festival de la Cançó d'Eurovisió Júnior
- França al Festival de la Cançó d'Eurovisió Júnior
- Gal·les al Festival de la Cançó d'Eurovisió Júnior
- Geòrgia al Festival de la Cançó d'Eurovisió Júnior
- Grècia al Festival de la Cançó d'Eurovisió Júnior
- Irlanda al Festival de la Cançó d'Eurovisió Júnior
- Israel al Festival de la Cançó d'Eurovisió Júnior
- Itàlia al Festival de la Cançó d'Eurovisió Júnior
- Kazakhstan al Festival de la Cançó d'Eurovisió Júnior
- Letònia al Festival de la Cançó d'Eurovisió Júnior
- Lituània al Festival de la Cançó d'Eurovisió Júnior
- Macedònia del Nord al Festival de la Cançó d'Eurovisió Júnior
- Malta al Festival de la Cançó d'Eurovisió Júnior
- Moldàvia al Festival de la Cançó d'Eurovisió Júnior
- Montenegro al Festival de la Cançó d'Eurovisió Júnior
- Noruega al Festival de la Cançó d'Eurovisió Júnior
- Països Baixos al Festival de la Cançó d'Eurovisió Júnior
- Polònia al Festival de la Cançó d'Eurovisió Júnior
- Portugal al Festival de la Cançó d'Eurovisió Júnior
- Regne Unit al Festival de la Cançó d'Eurovisió Júnior
- Romania al Festival de la Cançó d'Eurovisió Júnior
- Rússia al Festival de la Cançó d'Eurovisió Júnior
- San Marino al Festival de la Cançó d'Eurovisió Júnior
- Sèrbia al Festival de la Cançó d'Eurovisió Júnior
- Sèrbia i Montenegro al Festival de la Cançó d'Eurovisió Júnior
- Suècia al Festival de la Cançó d'Eurovisió Júnior
- Suïssa al Festival de la Cançó d'Eurovisió Júnior
- Ucraïna al Festival de la Cançó d'Eurovisió Júnior
- Xipre al Festival de la Cançó d'Eurovisió Júnior
Referències
modifica- ↑ «Netherlands to host Junior 2012» (en anglès). JuniorEurovision.tv, 12-10-2011.
- ↑ «Junior Eurovision: Ewout Genemans and Kim-Lian to host 2012 edition» (en anglès). ESCDaily. Arxivat de l'original el 2013-06-18. [Consulta: 26 gener 2012].
- ↑ «Ewout Genemans in heel Europa op televisie» (en neerlandés). Metronieuws.nl. Arxivat de l'original el 2013-01-17. [Consulta: 4 desembre 2011].
- ↑ http://esckaz.com/jesc/2011/rus.htm#ebu