Fiódor Xaliapin

Fiódor Ivànovitx Xaliapin (en rus Фёдор Ива́нович Шаля́пин) (Kazan, Imperi Rus, 13 de febrer de 1873 - París, 12 d'abril de 1938) fou un baix rus. Començà a cantar en el cor de l'església de la ciutat en què va néixer, als catorze anys. Realitzà el seu debut com a cantant d'òpera en una companyia itinerant tres anys més tard.

Infotaula de personaFiódor Xaliapin
Feodor Chaliapin signed.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Nom original(ru) Фёдор Ива́нович Шаля́пин Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1r febrer 1873 (Julià) Modifica el valor a Wikidata
Kazan (Imperi Rus) Modifica el valor a Wikidata
Mort12 abril 1938 Modifica el valor a Wikidata (65 anys)
París Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortCauses naturals Modifica el valor a Wikidata (Leucèmia Modifica el valor a Wikidata)
Lloc d'enterramentCementiri de Novodévitxi (1984–)
Cementiri des Batignolles, 25 (–1984) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióCantant, cantant d'òpera i actor Modifica el valor a Wikidata
GènereÒpera Modifica el valor a Wikidata
ProfessorsDmitri Usatov (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
VeuBaix Modifica el valor a Wikidata
InstrumentVeu Modifica el valor a Wikidata
Segell discogràficVictor Talking Machine Company Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeIola Tornagi (en) Tradueix (1898–) Modifica el valor a Wikidata
FillsBoris Chaliapin
Fédor Chaliapine fils Modifica el valor a Wikidata
Premis
Signatura
Chaliapin Feodor Ivanovich signature 1908.jpg Modifica el valor a Wikidata

IMDB: nm0149924 Allocine: 3358 Allmovie: p349899
Musicbrainz: 0ffcc552-fc9d-4b79-a6d5-b78912a7cdfb Discogs: 852710 Find a Grave: 8048614 Modifica els identificadors a Wikidata

El 1892 estudià cant amb el professor Dmitri Ussàtov a la ciutat de Tbilissi i després continuà alternant el repertori de baix i el de baríton, fins que el 1896 canta a Sant Petersburg. Gràcies a l'ajuda del mecenes Savva Màmontov, inicià una brillant carrera a Moscou.

Debutà amb l'òpera Una vida pel tsar. A Moscou coneix en Serguei Rakhmàninov, Nikolai Rimski-Kórsakov i diversos pintors. De 1901 a 1904, canta a Itàlia, Mefistofele a Milà i Faust a Roma. De 1908 a 1909, actua a París amb la companya de Serguei Diàguilev i assoleix un gran èxit en el rol de Boris.

Debuta en el Covent Garden de Londres amb la mateixa companyia russa. A més a Sant Petersburg canta diverses òperes i realitza treballs de regidor. Es trasllada novament a Europa, on rep grans elogis i també debuta als Estats Units, en el Metropolitan, cantarà en les temporades d'òpera de 1921 a 1929. El 21 de desembre de 1929 va participar en l'estrena al Gran Teatre del Liceu de l'opera Don Quichotte de Jules Massenet.[1] Entre les dues guerres mundials (1933-36), fou l'estrella del Châtelet de París on era dirigit per Anatol Fistulari, abans de la segona guerra mundial realitza una gira pel Japó.

Entre les seves companyes de cant, fou molt amic i admirador de la soprano Valéria Bàrsova. Es retirà dels escenaris el 1937 i el seu comiat fou amb el seu rol més emblemàtic, el Boris, a Montecarlo.

Discografia seleccionadaModifica

  • Aleksandr Borodín: El príncep Ígor, (extractes) amb Tsessévitx, Zbrúieva, Sóbinov, Smirnov; amb diverses orquestres russes
  • Nikolai Rimski-Kórsakov: Mozart i Salieri, amb Rich i l'Orchestra Royal Albert Hall dirigida per Albert Coates
  • Recitals: Aries d'òpera, enregistraments dels anys 1925-1934
  • Àries d'òperes russes
  • Música russa, volum 1 i 2

ReferènciesModifica

  1. «Gran Teatro del Liceo - Don Quichotte, por Chaliapin». La Vanguardia, 22-12-1929, pàg. 29.

BibliografiaModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Fiódor Xaliapin