Fi2 d'Orió

estel de la constel·l'acció d'Orió

Fi² d'Orió (φ² Orionis) és un estel a la constel·lació d'Orió de magnitud aparent +4,09.[8][9] S'hi troba a 118 anys llum del sistema solar.

Infotaula objecte astronòmicFi2 d'Orió
Tipusestel, font d'infrarojos, estrella amb alt moviment propi i font propera a infrarrojos Modifica el valor a Wikidata
Tipus espectral (estel)G8III-IV[1] Modifica el valor a Wikidata
Constel·lacióOrió Modifica el valor a Wikidata
ÈpocaJ2000.0 Modifica el valor a Wikidata
Característiques físiques i astromètriques
Distància de la Terra34,877 pc [2] Modifica el valor a Wikidata
Magnitud aparent (V)4,09 (banda V)[3] Modifica el valor a Wikidata
Temperatura efectiva4.734 K[4] Modifica el valor a Wikidata
Paral·laxi28,6722 mas[2] Modifica el valor a Wikidata
Moviment propi (declinació)−305,022 mas/a [2] Modifica el valor a Wikidata
Moviment propi (ascensió recta)98,301 mas/a [2] Modifica el valor a Wikidata
Velocitat de rotació estel·lar2,47 km/s[5] Modifica el valor a Wikidata
Velocitat radial99,083 km/s[6] Modifica el valor a Wikidata
Gravetat superficial equatorial440 cm/s²[7] Modifica el valor a Wikidata
Ascensió recta (α)5h 36m 54.3886s[2] Modifica el valor a Wikidata
Declinació (δ)9° 17' 26.4165''[2] Modifica el valor a Wikidata
Metal·licitat−0,58[7] Modifica el valor a Wikidata
Part dePhi Orionis (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Catàlegs astronòmics
Regió de Lambda Orionis, amb Fi2 Orionis en groc.

Fi² d'Orió és una gegant taronja de tipus espectral K0IIIb, catalogada també com a possible subgegant de tipus G8III-IV.[8][9] Té una temperatura efectiva d'aproximadament 4710 K[10][11] i llueix amb una lluminositat 28 vegades major que la lluminositat solar.[12] El seu diàmetre angular, una vegada corregit per l'enfosquiment de limbe, és de 2,20 ± 0,02 mil·lisegons d'arc.[13] Aquest valor permet avaluar el seu diàmetre real, resultant ser aquest 8,4 vegades més gran que el del Sol. Gira sobre si mateixa molt lentament, fins al punt que la velocitat de rotació mesurada és pràcticament zero.[12]

Fi² d'Orió té un contingut metàl·lic netament inferior al solar, amb un valor comprès entre el22 % i el 30% del mateix.[14][15] A diferència del Sol, probablement és un antic estel del disc gruixut.[10] La seva massa estimada és un 8% major que la massa solar[11] i té una edat aproximada de 9.210 milions d'anys.[10]

Referències modifica

  1. «Abundances of metals, CN and CH in giant stars» (en anglès). Letters of the Astrophysical Journal, 1958, pàg. 172–190. DOI: 10.1086/146449.
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 Afirmat a: Gaia Early Data Release 3. Indicat a la font segons: SIMBAD. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: 3 desembre 2020.
  3. Afirmat a: Catalogue of Stellar Photometry in Johnson's 11-color system. Indicat a la font segons: SIMBAD. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: 2002.
  4. Andrzej Niedzielski «The Penn State - Torun Centre for Astronomy Planet Search stars. IV. Dwarfs and the complete sample» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 2018, pàg. 31–31. DOI: 10.1051/0004-6361/201731696.
  5. Giuseppina Micela «Catalog for the ESPRESSO blind radial velocity exoplanet survey». Astronomy and Astrophysics, setembre 2019, pàg. 27. DOI: 10.1051/0004-6361/201834729.
  6. Caroline Soubiran «Gaia Data Release 2. The catalogue of radial velocity standard stars» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, agost 2018, pàg. 7–7. DOI: 10.1051/0004-6361/201832795.
  7. 7,0 7,1 Grzegorz Nowak «The Penn State - Torun Centre for Astronomy Planet Search stars. III. The sample of evolved stars» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 22-12-2015, pàg. 73–73. DOI: 10.1051/0004-6361/201527362.
  8. 8,0 8,1 «LTT 11688 -- High proper-motion Star» (en anglès). SIMBAD (Centre de Dades astronòmiques d'Estrasburg). [Consulta: 24 desembre 2020].
  9. 9,0 9,1 Phi2 Orionis Arxivat 2016-03-04 a Wayback Machine. (The Bright Star Catalogue)
  10. 10,0 10,1 10,2 Soubiran, C.; Bienaymé, O.; Mishenina, T. V.; Kovtyukh, V. V. «Vertical distribution of Galactic disk stars. IV. AMR and AVR from clump giants». Astronomy and Astrophysics, 480, 1, 2008. pp. 91-101 (Tabla consultada en CDS).
  11. 11,0 11,1 Takeda, Y.; Sato, B.; Murata, D. «Stellar Parameters and Elemental Abundances of Late-G Giants». Publications of the Astronomical Society of Japan, 60, 4, 2008. pp. 781 - 802.
  12. 12,0 12,1 Massarotti, Alessandro; Latham, David W.; Stefanik, Robert P.; Fogel, Jeffrey «Rotational and Radial Velocities for a Sample of 761 HIPPARCOS Giants and the Role of Binarity». The Astronomical Journal, 135, 1, 2008. pp. 209-231.
  13. Richichi, A.; Percheron, I.; Khristoforova, M. «CHARM2: An updated Catalog of High Angular Resolution Measurements». Astronomy and Astrophysics, 431, 4, 2005. pp. 773-777 (Taula consultada en CDS).
  14. Takeda, Y.; Sato, B.; Murata, D. «Stellar Parameters and Elemental Abundances of Late-G Giants». Publications of the Astronomical Society of Japan, 60, 4, 2008. pp. 781 - 802.
  15. Soubiran, C.; Bienaymé, O.; Mishenina, T. V.; Kovtyukh, V. V. «Vertical distribution of Galactic disk stars. IV. AMR and AVR from clump giants». Astronomy and Astrophysics, 480, 1, 2008. pp. 91-101 (Taula consultada en CDS).