Fibril·lació auricular
La fibril·lació auricular és una arrítmia cardíaca molt freqüent que cursa amb taquicàrdia.
| Tipus | trastorn de la conducció cardíaca, fibril·lació cardíaca i malaltia  |
|---|---|
| Especialitat | cardiologia |
| Clínica-tractament | |
| Símptomes | palpitació |
Medicació (RS)-metoprolol, Warfarina, disopiramida, dofetilida, diltiazem, procainamide (en)  , ibutilide (en) , digoxina, deslanòsid, quinidina, digitoxina, atenolol, sotalol, propafenona, verapamil (en) , fondaparinux (en) , atenolol/chlorthalidona, clopidogrel, dabigatran, edoxaban, dabigatran etexilat, amiodarona, dronedarona, bisoprolol / hydrochlorothiazide (en) , rivaroxaban, carvedilol, apixaban, Flecainida, àcid acetilsalicílic, vanoxerine hydrochloride (en) i indobufen sodium (en) | |
| Patogènia | |
| Associació genètica | SCN4B (en) , SCN3B (en) i NUP155 (en) |
| Classificació | |
| CIM-11 | BC81.3 |
| CIM-10 | I48 |
| CIM-9 | 427.31 |
| CIAP | K78 |
| Recursos externs | |
| DiseasesDB | 1065 |
| MedlinePlus | 000184 |
| eMedicine | med/184 emerg/46 |
| Patient UK | atrial-fibrillation-pro |
| MeSH | D001281 |
| UMLS CUI | C0004238, C0004238 i C0235480 |
| DOID | DOID:0060224 |
Diagnòstic per electrocardiogramaModifica
La fibril·lació auricular es caracteritza per presentar:
- Absència d'ones P.
- Línia de base vibrada (ones f).
- Complex QRS normal, però apareix en intervals de temps irregulars.
- Taquicàrdia de 150-160 batecs per minut.
ComplicacionsModifica
- Insuficiència cardíaca, deguda al mal funcionament del cor.
- Tromboembolisme pulmonar, ja que al no contreure's les aurícules és més fàcil que es formin trombes al seu interior.
Factors desencadenantsModifica
- Augment de la mida de l'aurícula
- Valvulopaties, sobretot de la vàlvula mitral.
- Cor pulmonale, perquè la hipertensió pulmonar provoca un augment de les aurícules.
- Hipertensió arterial.
- Hipertiroïdisme: produeix taquicàrdia.
- Alcoholisme: pot produir una miocardiopatia dilatada.
- Hipertonia vagal
TractamentModifica
Fibril·lació auricular agudaModifica
- Cal frenar la freqüència cardíaca.
- Blocadors beta: són la millor opció.
- Digoxina: retarda el període refractari.
- Blocadors dels canals de calci no dihidropiridínics (verapamil o diltiazem).
- Antiarítmics, per intentar revertir la fibril·lació.
- Flecaïnida: quan no hi hagi cardiopatia de base.
- Amiodarona: quan tingui una cardiopatia.
- Cardioversió elèctrica, quan el tractament farmacològic no té èxit o es vol recuperar el ritme sinusal immediatament.
- Cal anticoagular el malalt abans de cardiovertir-lo.
Fibril·lació auricular crònicaModifica
- Anticoagulació, habitualment, i sobretot quan hi ha criteris de risc (cardiopatia estructural, edat avançada i antecedents d'embòlia); rarament sols tractament antitrombòtic (àcid acetil salicílic).
- Frenar la freqüència cardíaca amb blocadors beta o digoxina.
- Ablació de la fibril·lació auricular: quirúrgicament s'intenta aïllar la zona que permet entrades elèctriques anòmales.
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Fibril·lació auricular |