Obre el menú principal

Una ficció legal o ficció jurídica és una tècnica jurídica consistent a atribuir legalment a determinades persones o coses una qualitat o una condició que no tenen per tal de poder atorgar-los per raons d'equitat uns efectes determinats.[1] Així, per exemple, una persona jurídica no és realment una persona, però davant la llei, és tractada «com si fos una». El concepte fictio legis eix del dret romà.[2]

Unes ficcions legals comunes són, entre d'altres:

La filiació

El dret civil estableix la ficció de considerar nat el fill concebut a tots els efectes que li siguin favorables, per exemple un heretatge.[3] L'estatut dels fills adoptius, tractat «com si fossin» fills biològics.

L'extraterriorialitat

Pel concepte d'extraterritorialitat es consideren certs llocs dins d'un estat estranger, com si fossin sotmesos a les lleis d'un altre estat, per exemple les ambaixades.

A ningú no li és lícit ignorar la llei

Tot i que tothom sap que el ciutadà mitjà, ni tampoc un advocat expert no pot conèixer tots els milers de pàgines dels corpus de les lleis, el principi implica que el desconeixement de la llei, no eximeix del seu compliment. En dret romà es deia«Nemini licet ignorare ius» (a ningú no li és lícit ignorar la llei).[4] Cada ciutadà té la responsabilitat d'informar-se sobre la legalitat de les seves activitats. El corol·lari d'aquest principi és que una llei només pot vigir si és pública, per exemple per un diari oficial accessible a tots, o antany, per afixació pública, i en una llengua comprensible. Ja el 1916, Antoni Maria Alcover i Sureda reprotxava a l'estat espanyol d'incomplir aquest principi en no publicar per tot arreu les lleis en la llengua nativa dels ciutadans.[5] Una altra conseqüència és que ningú pot ser inculpat amb efecte retroactiu d'un acte que encara no era delictiu segons les lleis vigents al moment del cometre.

Persona jurídica

La persona jurídica d'entitats (amb ànim de lucre o sense), que el dret tracta «com si fossin una persona». A l'estat espanyol, fins al 2010, això només s'aplicava al dret civil. Uns escàndols de catàstrofes de medi ambient, de manca de respecte de la protecció dels treballadors o de la venda deliberada de productes avariats, van pujar el legislador a canviar l'antic principi societas delinquere non potest (una societat no pot cometre un delicte). Per a contenir aquests actes o prevaricacions danyosos intuïts com criminals, comesos per societats, se li va atribuir personalitat jurídica penal, per tal d'evitar que l'entitat en sortís impune quan no és possible identificar indivudualment les persones físiques dins de l'entitat, responsables del dany. A més de la reparació civil, poden ser sotmeses a sancions penals com multes, confiscacions o en casos extrems la liquidació.[6]

La mort

Tot i la mort pot ésser una ficció jurídica al cas de persones desaparegudes, que després d'un cert lapse de temps poden ser considerades com jurídicament mortes. Quan reapareixen, necessiten una «resurrecció jurídica».[7]

BibliografiaModifica

  • Del Mar, Maksymilian; Twining, William. Legal Fictions in Theory and Practice (en anglès). volum 110 de Law and Philosophy Library. Heidelberg, Londres: Springer, 2015, p. 413. ISBN 9783319092324. 

ReferènciesModifica

  1. «Ficció legal». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. Guerrier, Oliver «Les fictions juridiques et leurs avatars humanistes» (en francès). Pallas, revue d'études antiques, volum 13, 2013.
  3. Maluquer de Motes Bernet, Carlos J. «La protecció del concebut». A: Dret civil. Volume 11 de Temes Universitaris Bàsics: Empresarials. Universitat Oberta de Catalunya (UOC), 1997, p. 23-24. 
  4. Trcilla. «Dites llatines». El rincón del vago. [Consulta: 16 agost del 2015].
  5. Alcover, Antoni Maria. Maria-Pilar Perea. Bolletí del Diccionari de la Llengua Catalana (pdf). tom IX. Reedició del 2011. Ciutat de Mallorca: Estampa de N’Amengual y Muntaner, 1916-1917, p. 96 ss.. «Con la forma actual de promulgación realizada única y exclusivamente en idioma castellano, los españoles que no hablan ni entienden este idioma, no tienen medio legal de conocer la ley y sin embargo deben cumplirla. Respecto de ellos, este sistema de publicar las leyes tanto vale como no promulgarlas y con él, puede decirse, empleando la enérgica frase de nuestro Juan Luis Vives, que se traman insidias y emboscadas a la sencillez del pueblo.» 
  6. Costa i Villaró, Haidé «La responsabilitat penal de les persones jurídiques: el «Compliance Penal»». Diari de Girona, 23 juliol 2015 (2015-07-23).
  7. Departament d'Interior. «Persones desaparegudes». Generalitat de Catalunya,  (). [Consulta: 16 agost del 2015]. «En cas de reaparició de la persona declarada morta per un jutge, i també quan hi hagi proves de la seva existència, cal comunicar aquest fet al jutge per demanar que deixi sense efecte la resolució que la declarava morta.»