Fidel Castro Díaz-Balart

Físic nuclear; fill de Fidel Castro

Fidel Castro Díaz-Balart, conegut popularment com a «Fidelito», (L'Habana, 1 de setembre de 1949 - L'Habana, 1 de febrer de 2018) va ser un físic nuclear cubà, fill primogènit del president de Cuba Fidel Castro.[1][2]

Infotaula de personaFidel Castro Díaz-Balart
Fidel Castro Díaz-Balart.jpg
Biografia
Naixement(es) Fidel Ángel Castro Díaz-Balart
1r de setembre de 1949
l'Havana (Cuba)
Mort1r de febrer de 2018 (68 anys)
l'Havana (Cuba)
Causa de mortSuïcidi
FormacióUniversitat Estatal de Moscou
Universitat Estatal de Vorónej
Activitat
Camp de treballFísica nuclear
OcupacióFísic, polític i físic nuclear
Família
ParesFidel Castro RuzMirta Díaz-Balart
GermansAlina Fernández i Mirta Núñez
Premis
Modifica les dades a Wikidata

BiografiaModifica

Fill primogènit de l'expresident de Cuba Fidel Castro i l'únic fill del matrimoni amb qui fou la seva primera esposa, Mirta Díaz-Balart, que pertanyia a una de les famílies més benestants de l'illa i amb la qual va estar casat entre 1948 i 1955. Els seus pares es van divorciar abans de la Revolució Cubana en la qual Castro va arribar al poder en aquest país, i Mirta es va traslladar juntament amb el seu fill a Miami, als Estats Units, amb la família Díaz-Balart. Posteriorment s'exiliaria a Espanya. Fidel fill va tornar a Cuba quan era nen per visitar el seu pare, però aquest va retenir-lo allà durant tota la seva infantesa. El seu oncle Rafael Díaz Balart va ser funcionari del govern de Fulgencio Batista (1952-1959) i també crític del govern de Castro. Tenia cinc germanastres reconeguts, fills de Castro amb la seva segona esposa, la mestra Dalia Soto del Valle, i una altra germanastra, Alina Fernández Revuelta, filla de Fidel Castro amb Naty Revuelta.[3][4]

Castro Díaz-Balart estava casat amb Maria Victòria Barreiro i tenia tres fills, fruit del seu primer matrimoni amb la russa Olga Smirnova. Era cosí de Mario Díaz-Balart, congressista republicà per Florida, i del germà d'aquest, l'excongressista Lincoln Díaz-Balart.[3]

L'1 de febrer de 2018 es va suïcidar a l'Havana, probablement fruit de l'estat de depressió profund que patia des de feia un temps i que fins i tot havia requerit la seva hospitalització en algun moment del procés.

Formació i trajectòria professionalModifica

Castro Díaz-Balart, que va passar la major part de la seva vida fent tasques científiques i mai va ocupar un càrrec polític en el govern de l'illa, en el moment de la seva mort era el vicepresident de l'Acadèmia de Ciències de Cuba i assessor científic del Consell d'Estat, l'òrgan de govern de Cuba.

Després de realitzar estudis al seu país, es va traslladar a la Unió Soviètica on es va convertir en doctor en Ciències Físiques i Matemàtiques per l'Institut d'Energia Atòmica I. V. Kurchatov de Moscou. El 1994 es va graduar en Física Nuclear per la Universitat Estatal de Moscou. De retorn a Cuba va obtenir un segon doctorat en Ciències per l'Institut Superior de Ciències i Tecnologia Nuclears de l'Havana. Va estar a càrrec del desenvolupament de la Planta Nuclear de Juraguá, un projecte del seu pare per portar l'energia atòmica a l'illa que mai va prosperar, i també s'ocupà del programa d'energia nuclear de Cuba, sent secretari executiu de la Comissió d'Energia Atòmica de Cuba i de la Secretaria Executiva d'Afers Nuclears entre 1980 i 1992, abans de ser destituït pel seu pare per "ineficiències" en les seves funcions. Es va mantenir en un relatiu anonimat fins a 1999, quan va ser nomenat assessor del Ministeri de la Indústria Bàsica,[5] càrrec que va compatibilitzar amb la divulgació científica com físic nuclear.[6]

Va escriure diversos llibres i nombrosos articles sobre temes de ciència i educació, especialment centrats en la seva especialitat. Així, destaquen Elements i reflexions al voltant de la Política Científica Nacional (1985); l'assaig Nuclear Energy in the national economy of the Republic of Cuba (1986); Energia nuclear i desenvolupament (1990), o El gran desafiament del Tercer Mil·lenni. Energia nuclear: perill ambiental o solució per al futur (1997).[6]

Durant més d'una dècada va ser enviat com a representant de delegacions científiques i educatives del govern de Cuba a diversos països. Així, ja en els darrers anys, el 2015 va estar a Kazakhstan, on va visitar centres de desenvolupament tecnològic i científic, i el 2016 a Moscou, per assistir a la Conferència Mundial de l'Associació Internacional de Parcs Tecnològics. No obstant això, les seves idees per desenvolupar projectes d'energia renovable no van ser incorporades a les polítiques estatals. També va participar en investigacions internacionals sobre energia nuclear i el 2013 va ser investit doctor honoris causa per la Universitat Estatal de Moscou, on durant la seva joventut s'havia especialitzat en Física Nuclear.[6][4]

ReferènciesModifica

  1. Sanchez, Juan Reinaldo «Hidden wives, mistresses and kids: Fidel Castro’s secret life». New York Post, 20-03-2016 [Consulta: 3 febrer 2018].
  2. Valencia, Robert «Who Was Fidel Castro Díaz-Balart? Oldest Son of Deceased Leader Fidel Castro Committed Suicide». Newsweek, 01-02-2018 [Consulta: 3 febrer 2018].
  3. 3,0 3,1 «Se suicida Fidel Castro Díaz-Balart, hijo mayor del expresidente de Cuba». BBC, 02-02-2018 [Consulta: 3 febrer 2018].
  4. 4,0 4,1 Llano, Pablo de «Fidel Castro Díaz-Balart, el hijo mayor de Fidel Castro, se suicida en La Habana». El País, 02-02-2018 [Consulta: 3 febrer 2018].
  5. «"Fidelito": el primogénito científico del líder de la revolución cubana». Emol, 02-02-2018 [Consulta: 3 febrer 2018].
  6. 6,0 6,1 6,2 «Muere Fidel Castro Díaz-Balart, el hijo mayor de Fidel Castro». El Mundo, 02-02-2018 [Consulta: 3 febrer 2018].