Fidel García Berlanga

polític espanyol

Fidel García Berlanga (Camporrobles, Plana d'Utiel, 24 d'abril de 1859 - Utiel, 2 de gener de 1914) fou un advocat, polític i terratinent valencià, pare de José García-Berlanga Pardo i avi del director de cinema Luis García Berlanga.

Infotaula de personaFidel García Berlanga
Biografia
Naixement24 abril 1859 Modifica el valor a Wikidata
Camporrobles (la Plana d'Utiel-Requena) Modifica el valor a Wikidata
Mort2 gener 1914 Modifica el valor a Wikidata (54 anys)
Utiel Modifica el valor a Wikidata
Diputat a Corts
13 maig 1910 – 3 gener 1914
Circumscripció electoral: Districte electoral de Requena

Diputat a Corts
27 abril 1907 – 14 abril 1910
Circumscripció electoral: Districte electoral de Requena

Diputat a Corts
16 setembre 1905 – 30 març 1907
Circumscripció electoral: Districte electoral de Requena

Diputat a Corts
30 juliol 1901 – 29 octubre 1901 – Francisco Javier Lamo de Espinosa y de la Cárcel →
Circumscripció electoral: Districte electoral de Requena

Alcalde d'Utiel
1884 – Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat de València Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Madrid Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciópolític, advocat Modifica el valor a Wikidata
PartitPartit Liberal Fusionista Modifica el valor a Wikidata
Família
FillsJosé García-Berlanga Pardo Modifica el valor a Wikidata

Find a Grave: 217564095 Modifica el valor a Wikidata

Biografia modifica

Estudià dret a la Universitat de València i el 1884 fou escollit alcalde d'Utiel pel Partit Liberal. Mercè les seves bones relacions amb Práxedes Mateo Sagasta, el 1888 fou diputat provincial pel districte de Sueca-Gandia, el 1892 pel de Requena-Aiora i el 1894 fou nomenat president de la Diputació de València, càrrec en el qual es distingí per les seves campanyes en defensa dels interessos dels viticultors valencians.

La seva popularitat li facilità ser elegit diputat a les Corts a les eleccions generals espanyoles de 1901, 1905, 1907 i 1910 pel districte de Requena, distingint-se sempre per defensar els interessos dels vinyataires i oposar-se a la llei d'alcohols industrials de 1909. També formà part de la Junta d'Aranzels i Valoracions que va aprovar l'aranzel de 1906.

Durant les disputes internes del Partit Liberal es decantà per la fracció demòcrata, dirigida primer per José Canalejas i després per Manuel García Prieto. Va morir d'una peritonitis mentre feia un míting electoral a la Venta del Moro (Utiel)

Referències modifica