Obre el menú principal

Figueroles de Domenyo

municipi del País Valencià

Figueroles de Domenyo (en castellà i oficialment, Higueruelas) és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca dels Serrans.

Infotaula de geografia políticaFigueroles de Domenyo
Higueruelas (es)
Escut de Figueroles de Domenyo
Escut de Figueroles de Domenyo
Higueruelas 01.JPG

Localització
Localització de Figueroles respecte del País Valencià.png
 39° 47′ 24″ N, 0° 51′ 42″ O / 39.7900911°N,0.8617383°O / 39.7900911; -0.8617383
EstatEspanya
AutonomiaPaís Valencià
ProvínciaValència
ComarcaSerrans

Capital Higueruelas
Població
Total 508 (2018)
• Densitat 27,02 hab/km²
Gentilici Figuerolà, figuerolana
Predomini lingüístic Castellà
Geografia
Superfície 18,8 km²
Altitud 725 m
Limita amb
Partit judicial Llíria
Festa major Del 14 al 16 de setembre
Organització política
• Alcalde Melanio Esteban Martínez (17 octubre 2013)
Identificador descriptiu
Codi postal 46170
Codi de municipi INE 46141
Codi ARGOS de municipis 46141
Altres

Lloc web Lloc web oficial
Modifica les dades a Wikidata

GeografiaModifica

La superfície del terme és muntanyenca i predomina el Juràssic. L'altitud es manté sempre per sobre dels 600 m i arriba a cims de 1.000 m. Per la part nord se succeïxen el Cerro Carnoso, Cerro Gordo, Cerro Picayo i Peñas de Dios, el cim de les quals queda ja fora del terme.

Cap a l'oest s'alcen las Peñas de las Estacas i el Rodeno; cap al sud el Puntal de la Cruz i l'Alt de la Buitrera. Travessen el terme municipal el barranc de la Lloma, la rambla Salceda i la de Villar.

La població està edificada en el vessant d'una muntanya, contrafort de las Peñas de Dios.

LímitsModifica

Figueroles de Domenyo limita amb els termes municipals d'Andilla, Calles, Xelva, Domenyo i el Villar.

AccésModifica

Es té accés, des de València, a través de la carretera CV-35 per a enllaçar amb la CV-345.

HistòriaModifica

Figueroles va començar sent una masia que, per les figueres plantades en els seus voltants, va ser denominada Masia de les Figueroles de Domenyo. En estar enclavada entre muntanyes i tenint un difícil accés en els seus orígens, es va convertir en un refugi de lladres. A principis del segle XVIII encara no havia arribat a major categoria com a entitat de població. Posteriorment, i coincidint amb la política fisiocràtica dels Borbó, va començar a ser habitada per colons i es va convertir en un llogaret dependent del municipi de Domenyo. El territori estava dintre de la jurisdicció de Xelva, per la qual cosa va ser propietat dels senyorius successius de Jaume de Xèrica, Vilanova i duc de Vilafermosa. Al juny de 1852, per real provisió de Ferran VII, es va constituir en municipi independent.

Els vestigis més antics de poblament humà que es coneixen al terme de Figueroles es remunten a l'època ibèrica, de la qual es troben restes ceràmiques en la partida de Barcelón, despoblat amb bona defensa natural situat en la confluència dels barrancs de Barcelón i de la Majada Profunda.

Al salt de las Rochas han aparegut ceràmiques, anells de ferro i pedres de molí, i a Villapardo, a uns dos quilòmetres al sud de Figueroles de Domenyo, al cim del turó queden visibles restes d'habitacions i edificis que hagueren de tenir una relativa importància si s'ha de jutjar pels grans carreus i les restes de les cornises que es veuen, cosa que, unit als fragments ceràmics que hi apareixen, indica l'existència d'un poblat ibèric posteriorment romanitzat. Uns cinc-cents metres al sud es va trobar un forn ceràmic ja d'època romana. D'aquella època es troben vestigis d'una vila rústica a las Mazorras, on s'han recollit trossos de paviments de maó romboïdal i altres elements.

Rafael Gil Cortés (Higueruelas, 1952) és autor del volum Higueruelas en tiempos revueltos. República, guerra y represión franquista (Paiporta: Denes, 2016, 400 p.), una obra fruit d'un rigorós treball d'investigació històrica, oral, documental i en arxius, que permet conéixer i comprendre amb un gran sentit històric l'amplitud del període de domini franquista a Figueroles. A més d'això, és igualment remarcable la síntesi històrica que hi fa l'autor del municipi sobre els seus orígens com a llogaret separat de Domenyo, el context del segle XIX i el període que va fins a la Segona República.

DemografiaModifica

Evolució demogràfica
1990 1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2006 2007
595 593 582 556 559 560 557 519 537 531

EconomiaModifica

Basada tradicionalment en l'agricultura i en la ramaderia, va començar a tenir-hi un fort creixement durant el segle XX la indústria de la fusteria i l'explotació minera. Té mines de caolí.

Política i governModifica

 
Eleccions municipals de 24 de maig de 2015 - Figueroles de Domenyo

Candidatura Cap de llista Vots Regidors
Partit Popular de la Comunitat Valenciana   Melanio Esteban Martínez 206 59,71% 4 ( 0)
Partit Socialista del País Valencià   Rafael Díaz Solaz 139 40,29% 3 ( 0)
Vots en blanc   12 3,4%
Total vots vàlids i regidors 357 100 % 7
Vots nuls 16 4,29%**
Participació (vots vàlids més nuls) 373 84,4%**
Abstenció 69* 15,6%**
Total cens electoral 442* 100 %**
Alcalde: Melanio Esteban Martínez (PP) (13/06/2015)
Per majoria absoluta dels vots dels regidors (4 vots: 4 de PP)
Fonts: Junta Electoral de la Zona de Llíria.[1] ARGOS. Generalitat Valenciana.[2] Periòdic Ara.[3]
(* No són vots sinó electors. ** Percentatge respecte del cens electoral.)
Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Alcalde o alcaldessa Partit polític Data de possessió Observacions
1979 - 1983 Francisco Gil García AIH 19/04/1979 --
1983 - 1987 Francisco Gil García OIV 28/05/1983 --
1987 - 1991 Benjamín Cortés Gil PSPV-PSOE 30/06/1987 --
1991 - 1995 Benjamín Cortés Gil PSPV-PSOE 15/06/1991 --
1995 - 1999 Rosendo Moreno Balaguer
Juan José Solaz Cortés
PP Dimissió
15/11/97
--
1999 - 2003 Juan José Solaz Cortés PP 03/07/1999 --
2003 - 2007 Juan José Solaz Cortés PP 14/06/2003 --
2007 - 2011 Juan José Solaz Cortés PP 16/06/2007 --
2011 - 2015 Juan José Solaz Cortés
Melanio Esteban Martínez
PP Dimissió
17/10/13
--
2015 - 2019 Melanio Esteban Martínez PP 13/06/2015 --
Des de 2019 n/d n/d 15/06/2019 --

MonumentsModifica

  • Església de Santa Bàrbara: del segle XVII, l'edifici consta d'una nau amb volta a mitjan canó sobre arcs que es recolzen en pilastres compostes flanquejant tot a banda i banda per sengles sèries de capelles laterals entre els contraforts en nombre de tres per cada costat. El temple parroquial és de planta rectangular; fou en principi una antiga ermita quan la població estava vinculada a Domenyo i es va ampliar el 1901 i 1910; conservà l'arquitectura principal a excepció de la teulada del campanar (actualment s'està portant a terme un estudi per retornar la torre al seu estat originari).

Llocs d'interésModifica

  • Àrea recreativa de la Fuente Ladrón. Zona d'acampada lliure, a quilòmetre i mig del poble, al paratge del barranc de la Hoz.
  • Viga del Horcajo. Pi monumental d'uns 20 metres d'alçada i una edat estimada en 200 anys. Es troba al paratge de la Pineda de Higueruelas.
  • Cerro de la Viña. Conjunt etnoarqueològic declarat Bé d'Interés cultural. És un jaciment que està excavat parcialment.

Festes localsModifica

  • Festes Patronals. Se celebren en honor al Crist de la Pietat i Santa Bàrbara del 14 al 16 de setembre. Té una reconeguda tradició la processó del Crist, amb més de 200 anys d'antiguitat.
  • Sant Antoni. Se celebra al mes de gener. Tradicionalment, la gent del lloc es reunix en colles amb les seues respectives fogueres.

ReferènciesModifica

Enllaços externsModifica