Obre el menú principal

Filòstrat d'Atenes

escriptor grec

Filostrat d'Atenes (en llatí Lucius Flavius Philostratus, en grec Φιλόστρατος (vers 175- vers 250) va ser un escriptor grec, conegut per ser el biògraf d'Apol·loni de Tiana.

Infotaula de personaFilòstrat d'Atenes
Biografia
Naixement c. 170 (Gregorià)
Lemnos
Mort dècada del 250 (79/89 anys)
Atenes
Activitat
Ocupació Escriptor, sofista, orador i filòsof
Període Imperi Romà
Gènere Pintura mitològica
Obra
Obres destacables
Família
Pare Filòstrat
Modifica les dades a Wikidata

Entre els seus mestres hi havia Procle de Naucratis i Antípater de Hieràpolis. Va escriure diverses obres que porten el seu nom, però els erudits estan dividits sobre si realment les va escriure totes, ja que la sintaxi del nom no és idèntica i en algun cas es diu que era atenenc quan Eunapi diu que era de Lemnos i Foci diu que era de Tir. Probablement era de Lemnos, que en certa manera era ser atenenc, i va estudiar retòrica amb Procle de Naucratis a l'escola d'Atenes. Amb el mateix nom, Filòstrat, hi ha almenys cinc sofistes o filòsofs que sovint es confonen a les fonts.

Suides diu que va tenir com a rival a Atenes Frontó d'Emisa, i Apsines de Gadara com a amic i col·lega. Suides el situa encara viu en el regnat de Filip l'Àrab (244-249). No se sap ben bé en quin moment Filòstrat es va traslladar d'Atenes a Roma, però era membre del cercle selecte de literats i filòsofs que havia atret l'emperadriu Júlia Domna, esposa de Septimi Sever. Sembla que la vida d'Apol·loni va ser un encàrrec de l'emperadriu, però el fet de què no li va dedicar el llibre significa que Júlia Domna ja havia mort a l'acabar l'obra.

Les seves obres conegudes són:

  • Vida d'Apol·loni de Tiana en vuit llibres (Τὰ ἐς τὸν Τυανέα ̓Απολλώνιον). Escrita abans del 217, probablement a Roma.
  • Vida dels sofistes (Βίοι Σοφιστω̂ν). Va escriure-la probablement abans del 238 i es considera probable la data del 237. Al pròleg de l'obra fa una acurada distinció entre filòsofs i sofistes.
  • Heroïca o Heroïcus (̔Ηρωικὰ o ̔Ηρωικὸς). Un diàleg entre un comerciant i un viticultor sobre els herois de la Guerra de Troia.
  • Imagines (εἰκόνες). L'autor presenta figures de diferents escriptors i filòsofs de l'antiguitat, donant mostra de la seva erudició.
  • Epistolae (ἐπιστολαί). Un recull de setanta-tres cartes, que Suides anomena έρωτικάς, perquè en la seva majoria tracten temes amatoris.[1]

ReferènciesModifica