Fiord de Geiranger

Fiord de Geiranger
	Fiord de Geiranger, una de les vistes més belles del món
Tipus	Fiord
Part de	Storfjorden (en)
Localització
País de la conca	Noruega
Entitat territorial administrativa	Stranda (Noruega)
	62° 05′ 40″ N, 7° 04′ 50″ E / 62.0944°N,7.0806°E
Afluent	Cascada de les Set Germanes
Dades i xifres
Lloc component de Patrimoni de la Humanitat
Data	2005 (29a Sessió)
Identificador	1195-001

El fiord de Geiranger (en noruec: Geirangerfjorden) és un fiord de la regió de Sunnmøre, situat al sud del comtat de Møre og Romsdal a Noruega. Es localitza al municipi de Stranda. És una branca d'una quinzena de quilòmetres de l'lysefjorden, que és una branca del Storfjorden. En el fons del fiord es troba el poble de Geiranger.

El fiord modifica

El fiord de Geiranger, patrimoni de la Humanitat per la UNESCO

Aquest fiord és una de les atraccions turístiques principals del país, i és accessible per als vaixells d'alta mar. Està inscrit amb el Nærøyfjord en la llista del Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO des del 2005.^[1]

Un ferri d'automòbils, que funciona com un vaixell de turisme, opera per l'empresa Fjord1 Nordvestlandske. S'executa longitudinalment al llarg del fiord entre els petits pobles de Geiranger i Hellesylt.

Al llarg de les ribes del fiord, s'hi troben una sèrie de granges abandonades, algunes de les quals han estat restaurades per l'associació Venner Storfjordens. Les més visitades són Skageflå, Knivsflå, i Blomberg. A Skageflå, també s'hi pot arribar a peu des de Geiranger, mentre que per arribar-ne a les altres és necessari anar-hi en vaixell. Al fiord hi ha cascades impressionants com la cascada Søstre.

Cascades modifica

Les dues cascades més destacades del fiord de Geiranger són la cascada Søstre (literalment 'les set germanes'; en noruec De Syv Søstrene i Dei Sju Systrene) i la cascada Friaren (literalment 'el pretendent'). Ambdues es troben davant per davant, una a cada costat del fiord.

«El vel nupcial» (en noruec, Brudesløret) és una altra important cascada, anomenada així perquè cau de forma delicada sobre una vora rocosa, i quan es veu il·luminada des de darrere pel sol té l'aparença d'un vel fi.