La firangi (/fəˈrɪŋɡiː/; derivat del terme àrab (al- faranji) en referència als europeus occidentals [els "Francs"]), (Marathi:फिरंगाना) era un tipus d'espasa hindú muntada amb fulles fabricada a Europa Occidental, particularment a Solingen, i importades pels portuguesos, o fabricades localment imitant les fulles europees.[1][2]

Infotaula d'armaFirangi
Peshwa Baji Rao I riding horse.jpg
Tipusespasa Modifica el valor a Wikidata
País d'origenÍndia Modifica el valor a Wikidata

Característiques físiquesModifica

 
Típica espasa firangi

L'espasa firangi característica tenia una llargària de 89 a 96 centímetres, una fulla recta amb dos fils o, més comunament, només un. La fulles sovint incorporava una, dues o tres canaladures i tenia la punta en forma de llança de tal manera que es podia fer servir per tallar i estocar. S'han trobat exemplars amb fulles llargues i estretes de rapiére, encara que poques. L'empunyadura era del tipus sovint anomenat "cistell indi" ("Indian basket-hilt") i era idèntic al d'una altra espasa índia, la khanda. L'empunyadura proporcionava una protecció considerable per a la mà i tenia un espigó prominent que sobresortia del pom que es podia agafar per fer servir la espasa amb les dues mans. Igual que altres espases índies contemporànies, l'empunyadura de la firangi era generalment de ferro i l'espiga s'hi unia mitjançant una resina molt forta, a més, la connexió de l'empunyadura a la fulla es reforçava amb projeccions des de l'empunyadura cap a les dues cares del terç fort de la fulla que es reblaven juntes, tot i que la fulla estava foradada. Els millors exemples d'aquest tipus d'espasa podien ser finament decorats amb d'or "koftigari" tant a l'empunyadura com a la fulla.

ÚsModifica

 
L'emperador mogol Xa Jahan de peu, portant un lliri i una espasa de firangi com a símbol de poder marcial.

Per la seva longitud, la firangi sol considerar-se principalment una arma de cavalleria. Les il·lustracions suggereixen que es va desenvolupar a primers del segle XVI, tot i que els primers exemplars semblen haver tingut guarnicions amb forma de creu més simples, semblants a les dels talwar. L'espasa ha estat especialment associada amb els Marathas, famosos per la seva cavalleria. No obstant, les firangi van ser àmpliament utilitzats pels mogols i aquells pobles que es trobaven sota el seu domini, incloent sikhs i rajputs. Imatges de potentats mogol portant firangis, o acompanyats de servents que porten les armes dels seus mestres, suggereixen que l'espasa es va convertir en un símbol de la virtut i el poder marcials.[3] Les fotografies dels oficials indis a cavall mostren que la firangi encara estava en ús actiu durant la Rebel·lió índia de 1857.[4]

Vegeu tambéModifica

NotesModifica

  1. Com que el Regne Franc (Francia, l'origen del nom de "França") va dominar Europa Occidental durant segles, es van utilitzar molts termes derivats de "Franc" a Europa Oriental, Orient Mitjà, i més enllà com a sinònim de "catòlics" (p.ex., al-Faranj en àrab, farangi en persa i urdu, Frenk en turc, Feringhi en Hindi, i Frangos en grec). Vegeu també en thai ฝรั่ง Farang.ฝรั่ง fa rang, thai-language.com, 2008
  2. Stone and LaRocca, p. 229
  3. Evangelista and Gaugler, p. 247
  4. David, ill. 29, showing British and Indian Officers of Hodson's Horse March 1858. One Indian officer is armed with a firangi.

ReferènciesModifica

  • David, S. (2002) The Indian Mutiny 1857 Viking. ISBN 0-670-91137-2 
  • Evangelista, N. I Gaugler, W.M. (1995) The encyclopedia of the sword. Greenwood Publishing Group. ISBN 0-313-27896-2 
  • Stone, G.C. I LaRocca, D.J. (1999) A glossary of the construction, decoration and use of arms and armor in all countries and in all times. Courier Dover Publications. ISBN 0-486-40726-8