Flashdance

Flashdance és una pel·lícula estatunidenca del 1983, dirigida per Adrian Lyne i protagonitzada per Jennifer Beals com una jove ballarina apassionada que aspira a ser professional ballarina (Alex), al costat de Michael Nouri interpretant el seu pretendent més gran que ella i el propietari de la siderúrgica on treballa de dia a Pittsburgh. Va ser la primera col·laboració entre els productors Don Simpson i Jerry Bruckheimer, i la presentació d'algunes seqüències a l'estil de vídeo musical va influir en altres pel·lícules dels anys vuitanta, incloent Footloose, Purple Rain, i Top Gun, la producció més famosa de Simpson i Bruckheimer. Va ser també una de les primeres estrenes cinematogràfiques importants de Lyne, basant-se en la reputació de fer populars anuncis de televisió.[1] Les elaborades seqüències de ball d'Alex van ser rodades amb dobles (el doble principal de Beals va ser l'actriu francesa Marine Jahan no acreditada,[2] mentre que un moviment de breakdance va ser duplicat pel ballarí masculí Crazy Legs.[3]

Infotaula de pel·lículaFlashdance
Fitxa
DireccióAdrian Lyne Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
ProduccióDon Simpson, Jerry Bruckheimer, Lynda Obst, Peter Guber i Jon Peters Modifica el valor a Wikidata
Dissenyador de produccióCharles Rosen Modifica el valor a Wikidata
GuióThomas Hedley i Joe Eszterhas Modifica el valor a Wikidata
MúsicaGiorgio Moroder Modifica el valor a Wikidata
FotografiaDonald Peterman Modifica el valor a Wikidata
MuntatgeWalt Mulconery Modifica el valor a Wikidata
VestuariMichael Kaplan Modifica el valor a Wikidata
ProductoraPolyGram Filmed Entertainment i Don Simpson Modifica el valor a Wikidata
DistribuïdorParamount Pictures, Netflix i FandangoNow Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenEstats Units d'Amèrica Modifica el valor a Wikidata
Estrena15 abril 1983 Modifica el valor a Wikidata
Durada95 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalanglès Modifica el valor a Wikidata
RodatgePittsburgh Modifica el valor a Wikidata
Coloren color Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gènerecinema romàntic, cinema musical, drama i videodansa Modifica el valor a Wikidata
Lloc de la narracióPittsburgh Modifica el valor a Wikidata
Premis i nominacions
Nominacions

IMDB: tt0085549 Filmaffinity: 669395 Allocine: 2763 Rottentomatoes: m/flashdance Mojo: flashdance Allmovie: v17749 TCM: 4572 Metacritic: movie/flashdance TV.com: movies/flashdance Modifica el valor a Wikidata

Va ser un èxit de taquilla sorpresa, convertint-se en la tercera pel·lícula amb més ingressos del 1983 als Estats Units.[4] la recaptació bruta mundial va superar els 200 milions de dòlars.[5] La banda sonora, compilada per Giorgio Moroder, va generar diverses cançons d’èxit, inclosa Maniac (interpretada per Michael Sembello), i la guanyadora de l'Oscar Flashdance ... What a Feeling, que va ser escrita per a la pel·lícula per Moroder, amb lletres de Keith Forsey i la cantant Irene Cara.

A més de l'Oscar, va obtenir premis als BAFTA, Globus d'Or i Grammy.

ArgumentModifica

L'Alexandra Alex Owens (Jennifer Beals) és una noia que somnia a arribar a ser una ballarina professional. Per finançar la seva vida i els seus somnis treballa en una indústria d'acer durant el dia, i de nit balla en un bar cabaret, on la majoria dels clients també treballen a la indústria d'acer. El seu cap és en Nick Hurley (Michael Nouri), qui no coneix l'Alexandra personalment. Una nit la veu que balla al cabaret i se n'enamora.[6]

RepartimentModifica

 
Jennifer Beals a Suècia durant la promoció de Flashdance al juliol de 1983.

Banda SonoraModifica

La musicalització de la pel·lícula va anar a càrrec de Giorgio Moroder. El disc de la banda sonora conté 10 cançons i té una durada aproximada de 36 minuts.

Les cançons incloses a la banda sonora són:


N.º Títol Escriptor(es) Intèrpret Duració
1. «Flashdance... What a Feeling»   Giorgio Moroder, Keith Forsey, Irene Cara Irene Cara 3:53
2. «He's a Dream»   Shandi Sinnamon, Ronald Magness Shandi Sinnamon 3:28
3. «Love Theme from Flashdance»   Giorgio Moroder Helen St. John 3:27
4. «Manhunt»   Doug Cotler, Richard Gilbert Karen Kamon 2:36
5. «Lady, Lady, Lady»   Moroder, Forsey Joe Esposito 4:09
6. «Imagination»   Michael Boddicker, Jerry Hey, Phil Ramone, Michael Sembello Laura Branigan 3:35
7. «Romeo»   Pete Bellotte, Sylvester Levay Donna Summer 3:13
8. «Seduce Me Tonight»   Moroder, Forsey Cycle V 3:31
9. «I'll Be Here Where the Heart Is»   Kim Carnes, Duane Hitchings, Craig Krampf Kim Carnes 4:36
10. «Maniac»   Sembello, Dennis Matkosky Michael Sembello 4:04

PremisModifica

  • Oscar 1984: a la millor música original (Giorgio Moroder, Keith Forsey i Irene Cara)
  • Premi BAFTA 1984: al mejor muntatge
  • Premi Globus d'Or 1984: a la millor música per a cinema (Giorgio Moroder)
  • Premi Globus d'Or 1984: a la millor cançó original (Flashdance...What a Feeling) Giorgio Moroder, Keith Forsey i Irene Cara
  • Premi Grammy 1984: al millor àlbum original per a pel·lícula o televisió
  • Premi Image 1984: a l'actriu més destacada (Jennifer Beals)
  • Premi People's Choice 1984: a la cançó preferida (Flashdance...What a Feeling)
  • Premi National Music Publisher's Association 1984: a la millor cançó en cinema (Flashdance...What a Feeling)
  • Premi Blue Ribbon 1984: a la millor pel·lícula en idioma estranger (Adrian Lyne)
  • Premi Hochi Film 1983: a la millor pel·lícula en idioma estranger
  • Premi Golden Screen 1984: a Universal International Pictures (distribuïdora)

ReferènciesModifica

  1. Delaney, Sam «The British admen who saved Hollywood» (en anglès). The Guardian, 23-08-2007.
  2. «Marine Jahan» (en anglès). IMDb. Arxivat de l'original el 2 maig 2018. [Consulta: 1r maig 2021].
  3. DeFrantz, Thomas F. «Hip-Hop in Hollywood: Encounter, Community, Resistance». A: Melissa Blanco Borelli. The Oxford Handbook of Dance and the Popular Screen (en anglès). Oxford University Press, 2014, p. 117. ISBN 978-0-19-989783-4. 
  4. «1983 Yearly Box Office Results» (en anglès). Box Office Mojo. Arxivat de l'original el 15 febrer, 2013. [Consulta: 1r maig 2021].
  5. «Flashdance (1983)» (en anglès). The Numbers. [Consulta: 1r maig 2021].
  6. «Flashdance». The New York Times.