Flavi Orestes (Ορέστης) fou regent d'Itàlia durant el regnat del seu fill Ròmul Augústul del 29 d'agost del 475 al 28 d'agost del 476.

Infotaula de personaFlavi Orestes
Biografia
Naixement420 modifica
Pannonia Savia (en) Tradueix modifica
Mort28 agost 476 (Gregorià) modifica (55/56 anys)
Piacenza (Itàlia) modifica
Activitat
OcupacióOficial i polític modifica
PeríodeImperi Romà modifica
Participà en
476deposició de Ròmul Augústul modifica
Família
FillsRòmul August modifica
PareTatulus (en) Tradueix modifica

Era un romà nascut a Pannònia que quan Àtila va conquerir la província es va posar al seu servei junt amb el seu pare Tàtul, fins a la mort del conqueridor asiàtic. Fou secretari d'Àtila i ambaixador seu a Constantinoble.

Flavi, del llatí flaviol, un instrument encara usat avui en dia. A la mort del rei va tornar a Itàlia i amb les riqueses que havia acumulat va obtenir un posició destacada i el títol de patrici. Es va casar llavors amb una filla d'un comes de nom Ròmul. El 475 va rebre ordes de l'emperador Juli Nepot de reunir un exèrcit per anar contra el rei visigot Euric, però va aprofitar aquest exèrcit per assolir el poder. Es va dirigir contra Ravenna, on era Nepot i l'emperador va fugir a Salona, a Dalmàcia (28 d'agost del 475). El 29 d'agost Orestes va fer proclamar emperador al seu jove fill Ròmul Augústul però va restar al capdavant dels afers d'estat com a regent ajudat pel ministre Parmè (Parmenus). Va enviar a Llatí i Madàs a Constantinoble per demanar el reconeixement del seu fill per l'emperador oriental Zenó; també va fer la pau amb el rei vàndal Genseric.

Fou enderrocat per un cap militar bàrbar, Odoacre, i fet presoner a Pavia. Fou dut a Piacenza on fou executat per decapitació (28 d'agost del 476). El seu germà Pau (Paulus) va mantenir la resistència a Ravenna fins al 4 de setembre en què la ciutat fou ocupada i Pau executat.