Flor Natural
premi dels jocs florals
La Flor Natural era un dels tres premis ordinaris dels Jocs Florals de Barcelona junt amb l'Englantina d'or i la Viola d'or i d'argent. La Flor Natural era el premi a la millor composició poètica de tema lliure, anomenat tradicionalment "d'honor i cortesia". Segons el costum el qui obtenia aquest premi havia de regalar la flor a una dama de la seva elecció, la qual, proclamada Reina de la Festa, entregaria els altres premis als guanyadors.
| Tipus | guardó  |
|---|---|
| Part de | Jocs Florals |
El 2006 es va operar un canvi en els guardons dels Jocs Florals de Barcelona, passant de tres o més guardons a concentrar-ho tot en un de sol, que des d'aleshores es dirà el "Premi de Poesia Jocs Florals de Barcelona", i el guardonat passa a anomenar-se "Poeta de la Ciutat de Barcelona".[1][2][3]
Guardonats amb la Flor NaturalModifica
- 1859 "Clemència Isaura", Isabel de Villamartín
- 1860 "Amor és vida", Silví Thos i Codina
- 1861 "Los tres sospirs de l'arpa", Antoni Camps i Fabrés
- 1862 "Lo castell de l'armonia", Jeroni Rosselló i Ribera
- 1863 "Los aires de la patria", Damas Calvet i de Budallès
- 1864 "Esperança", Marià Aguiló i Fuster
- 1865 "Benhaja la Primavera", Francesc Pelagi Briz i Fernández
- 1866 "Això rai!", Marià Aguiló i Fuster
- 1867 "La montanya catalana", Josep Lluís Pons i Gallarza
- 1868 "Lo castell feudal", Adolf Blanch i Cortada
- 1869 "Amor", Francesc Pelagi Briz i Fernández
- 1870 "Montserrat", Jaume Collell i Bancells
- 1871 "La cançó de Mestre Jan", Francesc Pelagi Briz i Fernández
- 1872 "Lo baster del Esquirol", Frederic Soler i Hubert
- 1873 "Les noces de l'Infant", Tomàs Forteza i Cortès
- 1874 "Lo combat de Cadaqués", Francesc d'Assís Ubach i Vinyeta
- 1875 "La cançó dels aucells", Frederic Soler i Hubert
- 1876 "Cleopatra", Àngel Guimerà
- 1877 "L'any mil", Àngel Guimerà
- 1878 "Lo criat major", Martí Genís i Aguilar
- 1879 "La gallinaire", Frederic Soler i Hubert
- 1880 "La pubilla", de Josep Franquesa i Gomis
- 1882 "La musa popular", Joaquim Riera i Bertran
- 1883 "La cigala i la formiga", Apel·les Mestres[4]
- 1884 "Primavera", Francesc Matheu i Fornells[5]
- 1886 "Aniversari", de Francesc Bartrina
- 1887 "Lo Cant del Pi", Ferran Agulló i Vidal
- 1888 "L'absoluta", Jaume Collell i Bancells[6]
- 1889 "Joguina", de Jacint Torres i Reyató
- 1890 "La mar y la montanya", de Josep Martí i Folguera
- 1891 "Lo plany de la fulla", Jaume Novellas i de Molins[7]
- 1893 "L'eixut", Ferran Agulló i Vidal
- 1896 "Resignació", Anicet de Pagès i de Puig
- 1897 "Tardania", Francesc Matheu i Fornells[8]
- 1898 "Sinfonies poemátiques", Antoni Bori i Fontestà
- 1899 "Amor sens fruit", Lluís Bertran Nadal i Canudas
- 1900 "Enfilall", Guillem August Tell i Lafont
- 1901 "Lo comte Garí", Anicet de Pagès i de Puig
- 1902 "Creixensa", Miquel Costa i Llobera
- 1903 "Idilis", Francesc Pujols
- 1904 "Glosa", Joan Maragall
- 1905 "La serra", Joan Alcover
- 1906 "Elegia", Xavier Viura i Rius
- 1907 "Salobroses", Josep Maria Tous i Maroto
- 1908 "Egloga", Joan Maria Guasch i Miró
- 1909 "A la vora del Tàmesi", Joan Alcover
- 1910 "L'estranya amor", Josep Carner i Puig-Oriol
- 1911 "Idilis lluminosos", Antoni Navarro i Grauger
- 1912 "Exode", Jaume Bofill i Mates
- 1913 "El magnífich col·loqui", Manuel Folch i Torres
- 1914 "Humanals", Eveli Dòria i Bonaplata[9]
- 1915 "Filemon i Baucis", Frederic Rahola i Trèmols[10]
- 1916 "De la vida al camp", Fidel Riu i Dalmau[11]
- 1917 "El darrer llop", Eveli Dòria i Bonaplata
- 1918 "Estances a l'infermera", Josep Massó i Ventós
- 1919 "L'amor que torna", Joan Maria Guasch i Miró
- 1920 "Branca florida", Joan Maria Guasch i Miró
- 1921 "La casa vella", Ramon Garriga i Boixader
- 1922 "Quan les pomeres floriran", Antoni Navarro i Grauger
- 1923 "La balada del caminant", Josep Maria de Sagarra i de Castellarnau
- 1924 "La Flor vermella", Joan Maria Guasch i Miró
- 1925 No se celebren
- 1926 "Sonets d'amor", Joan Arús i Colomer
- 1927 "La flor aparaulada", Josep Estadella i Arnó
- 1928 "Petits poemes nocturnals", Josep Estadella i Arnó
- 1929 "Oda Dionisíaca", Josep Maria Casas i de Muller
- 1930 "Passa l'amor", Joan Maria Guasch i Miró
- 1931 "La mort de Dòrcon", Joan Arús i Colomer
- 1932 "Figures del camí", Roser Matheu i Sadó
- 1933 "El branc de les vuit fulles", Josep Carner i Puig-Oriol
- 1934 "Tu", Josep Janés i Olivé
- 1935 "Mimosa, flor de febrer", Salvador Perarnau i Canal
- 1936 "Geòrgica tardoral", Felip Graugés i Camprodon
- 1984 "Ronda dels dies", Jordi Pàmies
- 1985 "L'illa del tresor", Joan Margarit i Consarnau
- 1986 "Els dies perdurables", Pere Font
- 1987 "Vitralls de Maiernigg", Jacint Sala
- 1988 "Tardor", Jaume Pomar
- 1989 Premi desert
- 1990 "El vast desert", Carles M. Sanuy
- 1991 "Vens del passat", Jaume Pomar
- 1992 "Davant d'un claustre", Alex Susanna
- 1993 "Sonata Efímera", Jacint Sala
- 1994 "Bandera blanca", Antoni Vidal Ferrando
- 1995 "Estigma", Ponç Pons
- 1996 "La llum dins l'aigua", J.N. Santaeulàlia
- 1997 "Hivernacle", Antoni Puigverd
- 1998 "L'arbre de la innocència", Quim Espanyol
- 1999 "Lítúrgia del fang", Raimon Àvila
- 2000 "Corint", Manuel Forcano
- 2001 "La revolució silenciosa", Hèctor Bofill
- 2002 "El buit i la medusa", Lluís Calvo
- 2003 "El benestar", Sebastià Alzamora
- 2004 "La degradació natural dels objectes", Joan-Elies Adell
- 2005 "Hiverns suaus", Jordi Julià
Guardonats amb el Premi de Poesia Jocs Florals de BarcelonaModifica
- 2006 Violència gratuïta, Jordi Valls i Pozo (Barcelona, 1970)[12]
- 2007 Flors a casa, Maria Josep Escrivà (Gandia, 1968)[13]
- 2008 Llunari, Josep Lluís Aguiló (Manacor, Mallorca, 1967)[14]
- 2009 Triacant, Jaume Bosquet (Salt, 1956)[15]
- 2010 Nadir, Lluís Roda (València, 1961)[16]
- 2011 Tempesta, Albert Roig (Tortosa, 1959).[17]
- 2012 Dietari del pic d'estiu Carles Hac Mor (Lleida, 1940)[18]
- 2013 Quan érem divendres Àngels Gregori (Oliva, 1985)[19]
- 2014 Illes lligades Melción Mateu (Barcelona, 1971)[20]
- 2015 Dos cors per una bèstia Miquel de Palol (Barcelona, 1953)[21]
- 2016 Eduard Sanahuja
- 2017 Pau Vadell
- 2018 Hilari de Cara
- 2019 David Caño
- 2020 Txema Martínez
ReferènciesModifica
- ↑ Introducció sobre els Jocs Florals, Ajuntament de Barcelona.
- ↑ Bases dels Jocs Florals 2007, Ajuntament de Barcelona.
- ↑ «Jocs Florals de Barcelona». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Llista de premis d'Apel·les Mestres a l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana.
- ↑ "La Vanguardia" dilluns, 5 maig 1884, pàgina 4 i diumenge, 27 abril 1884, pàgina 18
- ↑ "La poesia de Jaume Collell", de Ramon Pinyol, Anuari Verdaguer. Revista d'estudis literaris del segle XIX, número 10, 2001, enllaçat a Racó Català: Revistes catalanes amb accés obert.
- ↑ "Jocs Florals de Barcelona. MDCCCXCI", publicació oficial amb els resultats dels Jocs Florals de Barcelona del 1981, escanejat a Google. Consultat el 21 de setembre del 2011.
- ↑ "La Vanguardia" dilluns, 7 maig 1897, pàgina 1
- ↑ "La Vanguardia" dilluns, 4 maig 1914, pàgina 6 i pàgina 7
- ↑ "La Vanguardia" dilluns, 3 maig 1915, pàgina 4
- ↑ "La Vanguardia" dilluns, 8 maig 1916, pàgina 2
- ↑ "El poeta colomenc Jordi Valls guanya els Jocs Florals de Barcelona", VilaWeb, recopilat a EUiA Gramenet, 18 de maig del 2006.
- ↑ "Maria Josep Escrivà guanya els Jocs Florals de Barcelona", VilaWeb, 7 de maig del 2007.
- ↑ Pòrtic de Josep Lluís Aguiló a l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana.
- ↑ "El poeta saltenc Jaume Bosquet guanya els Jocs Florals", Diari de Girona, 21 de maig del 2009.
- ↑ "Lluís Roda, poeta de la Ciutat de Barcelona", a Bromera de Lletres el bloc d'Edicions Bromera, 30 de novembre de 2010.
- ↑ "Jocs Florals de Barcelona 2011", a Lo Càntic, revista digital de literatura, art i cultura.
- ↑ «El lleidatà Carles Hac Mor recull el Premi de Poesia Jocs Florals 2012 per l'obra 'Dietari del pic de l'estiu'». Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals.
- ↑ «Gregori, Àngels». Editorial Meteora.
- ↑ «Melcion Mateu presenta "Illes lligades", el Premi de Poesia Jocs Florals de Barcelona 2014». Institut de Cultura.
- ↑ «Miquel de Palol guanya els Jocs Florals d'enguany amb el poemari Dos cors per una bèstia».