Fluorbritholita-(Y)

mineral nesosilicat

La fluorbritholita-(Y) és un mineral de la classe dels silicats, que pertany al grup de la britholita. Rep el nom per la seva relació amb els minerals del grup i pel seu contingut en fluor i itri.

Infotaula de mineralFluorbritholita-(Y)
Fórmula química(Y,Ca)5(SiO4)3F
Epònimbritholita-(Y), solució sòlida mineral i fluor Modifica el valor a Wikidata
Localitat tipusMount Vyuntspakhk (en) Tradueix, Kråkmo, Nordland (en) Tradueix i Hamarøy Modifica el valor a Wikidata
Classificació
Categoriasilicats
Nickel-Strunz 10a ed.9.AH.25
Dana52.4.12.8
Propietats
Sistema cristal·líhexagonal
Estructura cristal·linaa = 9,4437(2) Å; c = 6,8192(2) Å;
Simetria6/m - dipiramidal
Colorrosat-amrró clar a rosa marronós; marró clar; marró fosc
Exfoliacióno observada
Fracturairregular, desigual, concoidal
Tenacitatfràgil
Duresa5,5
Lluïssorvítria, resinosa, grassa
Color de la ratllamarronós clar a gairebé blanc
Diafanitattransparent
Densitat4,609 g/cm3 (calculada)
Propietats òptiquesuniaxial (+)
Índex de refracciónω = 1,784() nε = 1,789(3)
Birefringènciaδ = 0,005
Més informació
Estatus IMAaprovat Modifica el valor a Wikidata
Codi IMAIMA2009-005
Referències[1][2]

CaracterístiquesModifica

La fluorbritholita-(Y) és un silicat de fórmula química (Y,Ca)5(SiO4)3F. Va ser aprovada com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional l'any 2009. Cristal·litza en el sistema hexagonal. La seva duresa a l'escala de Mohs és 5,5. És una espècie isostructural amb la britholita-(Y), la fluorbritholita-(Ce) i la fluorcalciobritholita.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la fluorbritholita-(Y) pertany a "9.AH - Nesosilicats amb CO3, SO4, PO4, etc." juntament amb els següents minerals: iimoriïta-(Y), tundrita-(Ce), tundrita-(Nd), spurrita, ternesita, britholita-(Ce), britholita-(Y), ellestadita-(Cl), fluorbritholita-(Ce), fluorellestadita, hidroxilellestadita, mattheddleïta, tritomita-(Ce), tritomita-(Y) i fluorcalciobritholita.

Formació i jacimentsModifica

Aquesta espècie va ser descrita gràcies a mostres obtingudes en tres indrets: Lagmannsvik i Kråkmo, a la localitat noruega de Hamarøy, al comtat de Nordland, i el mont Vyuntspakhk, al massís Western Keivy, a la Província de Múrmansk, a Rússia. A banda d'aquestes localitats, també ha estat descrita a la pegmatita Reiersda, a Øvrebø, al comtat de Vest-Agder (Noruega); a Stupné, a la regió de Trenčín, Eslovàquia; i a la mina Östanmossa, a Norberg, al comtat de Västmanland (Suècia).

ReferènciesModifica

  1. «Fluorbritholite-(Y)» (en anglès). Mindat. [Consulta: 21 octubre 2017].
  2. «The New IMA List of Minerals – A Work in Progress – Updated: May 2017» (en anglès). International Mineralogical Association. [Consulta: 21 octubre 2017].