Fogars de la Selva
Fogars de la Selva és un municipi de la comarca de la Selva. El 1998 la Generalitat acceptà el canvi de nom del municipi de Fogars de Tordera per Fogars de la Selva.
Localització | |||||
---|---|---|---|---|---|
| |||||
Estat | Espanya | ||||
Comunitat autònoma | Catalunya | ||||
Àmbit funcional territorial | Comarques gironines | ||||
Comarca | Selva | ||||
Capital | Fogars de la Selva | ||||
Població humana | |||||
Població | 1.632 (2023) (50,84 hab./km²) | ||||
Llars | 16 (1553) | ||||
Idioma oficial | català | ||||
Geografia | |||||
Superfície | 32,1 km² | ||||
Banyat per | la Tordera i riera de Santa Coloma | ||||
Altitud | 45 m | ||||
Limita amb | |||||
Organització política | |||||
• Alcalde | Josep Vilà Camps (1979–) | ||||
Identificador descriptiu | |||||
Codi postal | 08495 | ||||
Fus horari | |||||
Codi INE | 08082 | ||||
Codi IDESCAT | 080826 | ||||
Lloc web | fogarsdelaselva.cat |
Altres noms antics són: Fogás y Ramino (1842), Fogás de Tordera (1857-1980), Fogars de Tordera (1980-1998). El topònim deriva del plural de falgar, «lloc de falgueres», o de fogar, «llars».[1] Està format per dues parròquies: Sant Cebrià de Fogars i Sant Andreu de Ramió.
De la mateixa manera que succeeix amb els termes d'Espinelves, Viladrau, Vidrà, Gósol o Mequinensa, aquest té també una particularitat administrativa: pertànyer a una província diferent de la de la majoria dels municipis de la seva comarca. Així, malgrat que Fogars forma part de la Selva, pertany a la província de Barcelona.
Geografia
modifica- Llista de topònims de Fogars de la Selva (Orografia: muntanyes, serres, collades, indrets..; hidrografia: rius, fonts...; edificis: cases, masies, esglésies, etc).
Demografia
modifica1497 | 1515 | 1553 | 1787 | 1887 | 1900 | 1920 | 1950 | 1970 | 2010 | 2023 |
27 | 29 | 16 | 315 | 497 | 485 | 456 | 443 | 244 | 1.513 | 1.632 |
Galeria
modifica-
L'Església de Sant Cebrià des de la vessant Nord
-
Cementiri antic de l'Església de Sant Cebrià, avui (2010) ja no està en ús
-
El riu La Tordera a l'hivern al seu pas per l'Església de Sant Cebrià
-
El carrer de la Mare de Déu de Montserrat
Referències
modifica- ↑ Bofarull i Terrades, Manuel. Origen dels noms geogràfics de Catalunya: Pobles, rius, muntanyes, etc.. Barcelona: Millà, 1991, p.102. ISBN 84-7304-186-0.