Fogueres de Sant Joan

festa folklòrica
Aquest article tracta sobre la festa major d'Alacant (País Valencià). Si cerqueu la nit on es tradició cremar fogueres fetes a partir de diversos materials de fusta, vegeu «Nit de Sant Joan».

Les Fogueres de Sant Joan són la festa major d'Alacant, declarades oficialment d'Interés Turístic Internacional des de 1984. Els seus orígens són molt remots, ja que deriva del costum de cremar objectes ballant entorn d'una foguera amb l'arribada del solstici d'estiu, com és comú en totes les celebracions de la Nit de Sant Joan.

Infotaula d'esdevenimentFogueres de Sant Joan
Hogueras de san juan de alicante.jpg
Foguera de les Carolines Altes, guanyadora de 2005
Tipusfesta patronal Modifica el valor a Wikidata
Data1928 Modifica el valor a Wikidata –
LocalitzacióAlacant Modifica el valor a Wikidata
EstatEspanya Modifica el valor a Wikidata
Patrimoni cultural
Festa d'Interès Turístic Internacional
Crema de la Foguera del Port de 2011.

Aquestes festes organitzades amb les peculiaritats actuals daten del 1928, i tingueren per impulsor José María Py, basades en les Falles de València, en les quals havia participat anteriorment.[1] Amb el pregó es donen per iniciats els festejos, es planten les fogueres, monuments artístics policromats de cartó pedra i fusta de profunda càrrega satírica, en la nit del 20 de juny, i es cremen al cap de quatre dies després de llançar-se des del puig del Benacantil una monumental palmera de focs artificials que és visible des de gran part de la ciutat i la major part de la Costa Blanca.[2] Tot i l'origen inspirat en les Falles de València, les Fogueres tindran la seua evolució estètica paral·lela amb l'aparició de l'estètica alacantina.[3]

Al llarg dels dies de festa hi ha una extensa programació d'actes com cercaviles, cavalcades, ofrenes, corregudes de bous, actuacions musicals, campionats esportius, entre d'altres. La festa es viu al carrer, on la gent pot menjar, sopar i ballar a les barraques i racons on també hom pot degustar la típica coca de tonyina i les bacores. La festa compta amb la seua reina, la Bellea del Foc elegida entre les que foren 'Belleses' de cadascun dels 90 districtes i és la representació viva de la festa. En els dies posteriors a la cremà de les fogueres se celebra un concurs de focs artificials i traques lluminoses que es disparen des de la platja del Postiguet.

En l'actualitat, a banda de la ciutat d'Alacant, se celebren les fogueres de Sant Joan amb monuments artístics policromats de cartó pedra i fusta i amb profunda càrrega satírica com es fa a Alacant, a altres ciutats del sud del País Valencià, com ara Torrevella, Guardamar del Segura, Xàbia, Sant Joan d'Alacant,[4] Sant Vicent del Raspeig, Dénia, Benidorm, Calp i el Raval de Sant Joan d'Elx.

ReferènciesModifica

  1. José María Py Arxivat 2014-07-03 a Wayback Machine. biografia al web de les Fogueres (castellà)
  2. Explicació de la festa Arxivat 2010-06-10 a Wayback Machine. al web de les Fogueres (castellà)
  3. Vizcaíno Martínez, Juan Carlos «L'estil alacantí: entre el dubte i la vigència». Revista d'Estudis Fallers, pàg. 2-5. Arxivat 2015-09-24 a Wayback Machine.
  4. «foguera». enciclopèdia.cat. [Consulta: 2 setembre 2020].

Vegeu tambéModifica

Enllaços externsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Fogueres de Sant Joan