Folgueroles

municipi de Catalunya

Folgueroles és un municipi de la comarca d'Osona, lloc de naixement de mossèn Cinto Verdaguer. Està situat al centre-est de la regió de l'Alt Ter. Al poble hi han edificis d'interès en són l'església romànica de Santa Maria i la Casa Museu Verdaguer.[1]

Plantilla:Infotaula geografia políticaFolgueroles
Imatge

Localització
Modifica el valor a Wikidata Map
 41° 56′ 24″ N, 2° 18′ 59″ E / 41.940116°N,2.316349°E / 41.940116; 2.316349
EstatEspanya
Comunitat autònomaCatalunya
Àmbit funcional territorialCatalunya Central
ComarcaOsona Modifica el valor a Wikidata
CapitalFolgueroles Modifica el valor a Wikidata
Població humana
Població2.268 (2023) Modifica el valor a Wikidata (216 hab./km²)
Llars18 (1553) Modifica el valor a Wikidata
GentiliciFolguerolenc, folguerolenca Modifica el valor a Wikidata
Idioma oficialcatalà Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Part de
Superfície10,5 km² Modifica el valor a Wikidata
Altitud552 m Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Organització política
• Alcalde Modifica el valor a WikidataMiquel Serra Malats Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Codi postal08519 Modifica el valor a Wikidata
Fus horari
Codi INE08083 Modifica el valor a Wikidata
Codi IDESCAT080832 Modifica el valor a Wikidata

Lloc webfolgueroles.cat Modifica el valor a Wikidata
Instagram: ajuntamentfolgueroles Modifica els identificadors a Wikidata

Història

modifica

Les primeres empremtes humanes daten del període calcolític o eneolític (2100 – 1500 aC), també conegut com a edat de bronze inicial. Un notable testimoni de la seva presència es troba al turó de Sant Jordi, on s'ubica el dolmen de Puigseslloses, enterrament en sepulcre megalític. No és en va que just al seu costat, l'any 1477 s'hi edifiqués la capella de Sant Jordi, reformada i ampliada el 1833.

Del període protohistòric, s'han excavat les restes del poblat fortificat del Casol de Puigcastellet, construïda i habitada pels ausetans (poble ibèric) durant el segle iii aC situat en els primers turons que marquen el límit entre la Plana i les Guilleries (sobre el Mas d'en Coll). La fortalesa està formada per un gran pany de muralla de 64 metres de llargada i 3 d'amplada construïda en pedra seca. A la part massissa s'hi adossa una torre quadrangular, en talús.

El terme fou repoblat durant l'alta edat mitjana a l'entorn de l'església de Sta. Maria (documentada ja des del 967). El segle xv es constituí en una petita batllia i quadra autònoma. El nucli del poble es va formar a partir de la fi del segle xvi dins de la sagrera. Durant el segle xviii es van crear els barris de la Ricardera i el carrer de la Font.

 
Església i monument a Jacint Verdaguer en primer pla, obra de Josep Maria Pericas

Fill il·lustre de Folgueroles és Mossèn Cinto Verdaguer (1845 – 1902), poeta i avantguardista del catalanisme. La seva presència es respira arreu del poble i del seu entorn a través de làpides amb fragments de poesies, monuments com el pedró, la casa-museu, el jardí del poeta situat a la Damunt, i els monòlits que marquen la ruta verdagueriana.

L'activitat principal dels seus habitants sempre ha estat relacionada amb les tasques agrícoles. Durant l'edat moderna i fins al segle xix, aquesta estava complementada per indústria tèxtil, rural i domèstica (putting-out). També destaca, per la seva importància i difusió, l'ofici de picapedrer sorgit arran de les abundants pedreres de gres tou, material molt apreciat en la construcció per la seva docilitat i emprat en bona part dels edificis i escultures de la comarca.

Etimologia

modifica

El nom de Folgueroles és una variant de falgueroles, diminutiu de falgueres.[2] En la forma oficial s'ha mantingut el radical del nom en la varietat antiga (Folg-), però en la pronúncia local és normal sentir a dir "fugaróles" (oït a Vic, Casac. 1920) on es dona una reducció que també es troba en "Fogars". Històricament s'ha escrit amb diverses variants: Felgeirolas (898 i 908), Felcarioles (899), Feleceroles (915), Felgaroles (930), Felgarolis (1067), Folguerolis (segle xii), Ste.Marie de Folgeroles, Falgeroles (principi segle xiii), Folguiroles (1330), Folgaroles (1359).

Ubicació

modifica

El terme municipal de Folgueroles (10,99 km², 1.500 habitants i 552 m d'altitud) a la comarca d'Osona (Barcelona), es troba a l'extrem est de la plana de Vic, a l'inici de les Guilleries. Té el veïnatge dels termes de Tavèrnoles i Gurb (N), Sant Sadurní d'Osormort (E), Calldetenes i Sant Julià de Vilatorta (S), i Vic (O) a 5 km de distància, 37 km de Ripoll, 60 km de Girona i 75 km de Barcelona.

Geografia i història natural

modifica

El petit municipi de Folgueroles es troba en una raconada de la Plana. A la vora de Vic (i les principals vies de comunicació) i alhora allunyada del brogit del món urbà, el seu paisatge presenta una gran varietat de matisos. Pel seu cantó de ponent, el relleu és suau i esquitxat de masies (destaquen Pou de Vida, el Prat, el Raurell, Puigsec, Palou, Puigseslloses, Focs, el Pou, el Godaiol i al bell mig del poble la Sala) i camps de conreu de secà. Solament el trenquen alguns petits turons de marges griso-blaboses de l'eocè mitjà com el de Puigseslloses o Sant Jordi (531 m) i el turó de les Mentides (525 m). En canvi, pel cantó de llevant (ne la línia imaginària formada pels masos de can Garbells, l'Arumí, i Mas d'en Coll), el relleu és abrupte, amb barrancs i fondalades (per on hi discorren torrents com els de Folgueroles, Lledoner, de Pi i les Vall), i cobert de vegetació. Aquí, la presència humana com a element transformador del paisatge és pràcticament inexistent. Solament a les artigues abandonades la flora natural ha estat substituïda per pins pinyers (Pinus pinea) o pinastres (Pinus pinaster). La vegetació és abundant i rica en varietat.

El sotabosc és de boixos, arboç, ginestars i brucs. A la vora dels torrents s'hi pot veure algun trèmol, vern i tortellatge. A les latituds mitjanes hi predomina el bosc d'alzina muntanyenca, esquitxat de rouredes, avellanoses, tremolades i vernedes, hi és omnipresent el roure martinenc (Quercus pubescens) i el roure de fulla gran (Quercus petraea).

El règim de pluviositat correspon al d'un país mediterrani. La mitjana anual és de 650 a 700 mm repartits de manera irregular al llarg de l'any. Plou sobretot a la primavera (mesos de maig i juny) i a la tardor (mesos de setembre i octubre). Per contra els mesos més secs són els d'hivern (gener i febrer) i els d'estiu (juliol i agost), si bé els estius són més plujosos que a la costa.

Com exemplifiquen les dites populars la pluja la porten els vents de llevant, per contra els de ponent són secs ("quan les boires de ponent van a llevant hi van rient i se'n tornen plorant").

Demografia

modifica
Evolució demogràfica
1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 1910
19 18 18 301 567 960 936 709 735 751

1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 1992 1994
837 996 964 918 980 977 1.010 1.115 1.167 1.167

1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014
1.322 1.404 1.598 1.724 1.833 1.983 2.154 2.216 2.230
2.259

2016 2018 2020 2022 2024 2026 2028 2030 2032 2034
2.298
2.276
2.265
2.254 - - - - - -

1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info. 

Política

modifica
Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Nom de l'alcalde/-essa Partit polític Data de possessió
1979 - 1983 Miquel Carrera i Freixa GiF 19/04/1979
1983 - 1987 Miquel Carrera i Freixa CiU 28/05/1983
1987 - 1991 Miquel Masramon Tenas CiU 30/06/1987
1991 - 1995 Gil Orriols Puig IPMO (Independents pel progres municipal d'osona) 15/06/1991
1995 - 1999 Gil Orriols Puig Partit dels Socialistes de Catalunya PSC 17/06/1995
1999 - 2003 Gil Orriols Puig Partit dels Socialistes de Catalunya PSC 03/07/1999
2003 - 2007 Antoni Noguer Carvellada PSC 14/06/2003
2007 - 2011 Carles Baronet Aldabó Independents per Folgueroles 16/06/2007
2011 - 2015 Carles Baronet Aldabó Independents per Folgueroles 11/06/2011
2015 - 2019 Carles Baronet Aldabó n/d 13/06/2015
2019 - 2023 Xavier Roviró i Alemany n/d 15/06/2019
Des del 2023 n/d n/d 17/06/2023

Personatges

modifica

Referències

modifica
  1. AADD. Museus i Centres de Patrimoni Cultural a Catalunya. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 2010, p. 43. ISBN 84-393-5437-1. 
  2. Bofarull i Terrades, Manuel. Origen dels noms geogràfics de Catalunya: Pobles, rius, muntanyes, etc.. Barcelona: Millà, 1991, p.102. ISBN 84-7304-186-0. 

Vegeu també

modifica

Enllaços externs

modifica