Foneria
La foneria és la indústria o una fàbrica on es treballaven els metalls pel procediment de colar metalls i aliatges fosos en motlles per obtenir la forma desitjada.[1]
Existeix en una forma artesanal o artística, com per fer peces úniques estàtues, campanes o prototips en petites sèries, i en una forma industrial força automatitzada en gran nombres, com per exemple els blocs dels motors de combustió.[2] Abans l'ús del carbó i altres combustibles fòssils, i els forns elèctric més moderns, la indústria necessitava molt carbó vegetal i això va ser un factor important en la desforestació de moltes zones.[3] En la foneria contemporània, es fa encara fosa de ferro colat al cubilot com que és energèticament més rendible que el forn elèctric d'inducció. El sistema de depuració de fums ans al contrari és molt més car al cubilot que al forn elèctric.[4]
Referències modifica
- ↑ «Foneria». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «Foneria Condals destina 28 milions a construir una foneria a Eslovàquia». La Vanguardia, 12-08-2015.
- ↑ Baig i Aleu, Marià «L'impacte de la Reial Foneria de Sant Sebastià de la Muga sobre els boscos empordanesos a finals del segle XVIII» (pdf). Annals Empordanesos, volum 2 d'Actes Congrés sobre el Paisatge (Vol. II), 2007.
- ↑ Tartera, Jordi. Eficiència energètica en el subsector de la transformació de metalls i Situació a Catalunya. Universitat Politècnica de Catalunya & Institut Català d'Energia, maig 2005, p. 2.[Enllaç no actiu]
Enllaços externs modifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Foneria |
- Casals i Ariet, Josep Maria. «Taller de foneria de Barcelona» (foto), 1930. Col·lecció del Museu Nacional d'Art de Catalunya.
- Tartera i Barrabeig, Jordi. «És un art la foneria?» (Audiovisual). Societat Catalana de Tecnologia, 12-03-2008.