Fonologia àrab

L'àrab estàndard només té tres vocals, /i, a, u/, en les seves varietats llarga i curta. Naturalment hi ha al·lofonies. Aquesta pot ser la raó que a la premsa hi hagi tantes versions diferents a l'hora de transcriure els noms de gent com en Bin Ladin/Ben Laden/Bin Laden o en Iàssir/Iàsser Arafat.

Fonemes consonàntics de l'àrab

		Bilabials	Inter- dentals	Dental	Dentals emfàtiques	(Alveolo-) Palatals	Velars	Uvulars	Farin- geals	Glotals
Oclusius	Sords	(p)		t	t̴		k	q		ʔ
	Sonors	b		d	d̴	dʒ¹	(g)
Fricatius	Sords	f	θ	s	s̴	ʃ	x		ħ	h
	Sonors	(v)	ð	z	ð̴		ɣ		ʕ
Nasals		m		n
Laterals				l²
Vibrants				r
Semi-vocals		w				j

1. [dʒ] és [g] per a alguns parlants (oclusiva). És sobretot característic del dialecte egipci. A molts llocs del nord d'Àfrica i al Líban, és [ʒ] (no africada).
2. [l] es pronuncia [l̴] només al mot /ʔallaːh/, el nom de Déu (Al·là).

[ ̴] s'usa per a indicar velarització i faringalització (consonants emfàtiques).

Als dialectes hi ha més fonemes. Al Magrib i al llenguatge escrit (normalment en noms) existeix la [v].

Les vocals poden ser (fonològicament) llargues o curtes.

Vegeu també

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Fonologia àrab

• Convenis de transliteració àrab a català.