Obre el menú principal

Font de les Tres Gràcies

font a Barcelona

La Font de les Tres Gràcies es troba a la plaça Reial de Barcelona, al districte de Ciutat Vella. Va ser creada el 1867 per Antoine Durenne sobre un disseny de Louis-Tullius-Joachim Visconti, i instal·lada el 1876 amb un projecte arquitectònic d'Antoni Rovira i Trias. Aquesta obra està inscrita com a Bé Cultural d'Interès Local (BCIL) a l'Inventari del Patrimoni Cultural català amb el codi 08019/646.[1]

Infotaula d'obra artísticaFont de les Tres Gràcies
Font de les Tres Gràcies - Durenne.JPG
Tipus font
Creador Antoine Durenne
Creació 1867
Moviment Academicisme
Material Ferro colat sobre base de pedra
Dimensions 562 (Alçada) × 851  (Llargada) cm
Ubicació
EstatEspanya
AutonomiaCatalunya
Provínciaprovíncia de Barcelona
ComarcaBarcelonès
MunicipiBarcelona
 41° 22′ 48″ N, 2° 10′ 31″ E / 41.380095°N,2.175275°E / 41.380095; 2.175275
Modifica les dades a Wikidata

Història i descripcióModifica

 
Projecte de la font d'Antoni Rovira i Trias (1876).

La Plaça Reial, així anomenada en honor als Reis Catòlics, es va començar a construir el 1850 al solar deixat per un antic convent de caputxins, amb un projecte d'urbanització de Francesc Daniel Molina. Al centre es va decidir posar un monument dedicat a Ferran el Catòlic, encarregat a l'escultor valencià Josep Piquer. Però el 1856, amb motiu d'una visita de la reina Isabel II, com encara no estava fosa l'estàtua en bronze es va decidir instal·lar un primer model que tenia fet l'escultor en guix, que no va ser de l'agrat dels ciutadans, que poc després ho van trencar a pedrades. Tan sols va quedar el pedestal, obra dels germans Baratta, que va ser enderrocat el 1868 en el trancurs de la revolució que va originar la I República.[2]

Llavors, el 1876 es va plantejar la col·locació d'altre monument a la plaça, i per iniciativa de l'arquitecte Antoni Rovira i Trias es va decidir la instal·lació d'aquesta font, copiada d'un model francès elaborat deu anys abans per Antoine Durenne sobre un disseny de Louis-Tullius-Joachim Visconti. La font està composta per un estany circular al centre del qual s'aixeca una tassa amb sis mascarons que vessen aigua, sobre la qual s'ubiquen les estàtues de les Càrites, rematades per altra tassa superior. Antigament estava rodejada d'un parterre circular de gespa tancat per una barana baixa de ferro, i l'estany de la font quedava arran de terra; posteriorment es va eliminar aquest parterre i es va circumdar l'estany amb un mur baix de pedra.[3]

Les figures d'Aglaia, Eufròsine i Talia, deesses de l'encant, la creativitat i la fertilitat, estan representades en forma de triple Hècate, esquena amb esquena i amb les mans entrellaçades, com en una dansa. Aquest model estava inspirat en unes estàtues de Germain Pilon elaborades cap al 1560 per a l'església parisenca dels Celestins, conservades actualment al Museu del Louvre, les quals estaven al seu temps influïdes per un dibuix de Primaticcio. Aquesta iconografia tenia un origen neoplatònic, en què les tres Gràcies representarien l'amor, la bellesa i el plaer, al mateix temps que és una al·legoria de les tres accions liberals d'origen estoic: oferir, acceptar i tornar els beneficis. De la sèrie elaborada per Durenne va sorgir altra font homònima instal·lada a la plaça de la Borsa de Burdeus.[4]

Aquesta font va ser substituïda el 1892 per un brollador lluminós i traslladada a la Rambla del Poblenou, però el 1926 va ser retornada al seu lloc original per decisió de Nicolau Maria Rubió i Tudurí, director de Parcs i jardins de Barcelona.

La font va ser restaurada el 1983, en el conjunt d'una reforma de la plaça en què es va eliminar el trànsit de vehicles. A prop es troben els fanals dissenyats per Antoni Gaudí per a la plaça.

Vegeu tambéModifica

ReferènciesModifica

  1. «Font de les Tres Gràcies». [Consulta: 28 setembre 2014].
  2. Lecea et al., 2009, p. 114.
  3. Lecea et al., 2009, p. 115.
  4. Jaume Fabre, Josep M. Huertas i Vicente Maestre. «Font de les Tres Gràcies». [Consulta: 28 setembre 2014].

BibliografiaModifica

  • Fabre, Jaume; Huertas, Josep M.; Bohigas, Pere. Monuments de Barcelona. Barcelona: L'Avenç, 1984. ISBN 84-85905-21-0. 
  • Lecea, Ignasi de; Fabre, Jaume; Grandas, Carme; Huertas, Josep M.; Remesar, Antoni Art públic de Barcelona. Barcelona: Ajuntament de Barcelona i Àmbit Serveis Editorials, 2009. ISBN 978-84-96645-08-0. 

Enllaços externsModifica