Obre el menú principal

Fonts del dret a l'ordenament jurídic espanyol

Conjunt de normes jurídiques que afecten a l'Espanya democràctica iniciada el 1978

Fonts directes primàriesModifica

Les fonts s'ordenen jeràrquicament. En el punt més alt es troben les directives de la Unió Europea, seguida de la Constitució Espanyola,[1] posteriorment les lleis i les disposicions normatives amb rang de llei són jeràrquicament superiors als reglaments. a més a més, els reglaments estan subordinats a la llei pel principi de jerarquia i pel principi de reserva de llei de manera que la constitució Espanyola i els Estatuts d'Autonomia reserven a les lleis en exclusiva la regulació d'algunes matèries.

La Constitució EspanyolaModifica

Article principal: Constitució espanyola

La Constitució esdevé, amb el text articulat de 1978, la norma jurídica amb eficàcia directa i jurídica immediata. el seu text ho determina clarament en l'article 9.1 Els ciutadans i els poders públics estan subjectes a la Constitució i a la resta de l'ordenament jurídic. D'aquest fet se'n deriva:

  • La llei que contradigui la Constitució és declarada inconstitucional per Tribunal Constitucional.
  • La constitució reconeix drets i en garanteix l'exercici directament, sense necessitat d'una altra norma inferiorque els desenvolupi o precisi (Article 53.1).
  • És la norma suprema de l'ordenament jurídic espanyol.

La lleiModifica

quan parlem de font de dret, parlem de dos tipus de llei, les lleis en sentit estricte i les disposicions normatives amb rang de llei-

Lleis OrgàniquesModifica

Article principal: Llei Orgànica (Espanya)

Lleis OrdinàriesModifica

Article principal: Llei Ordinària (Espanya)

Són aquelles lleis que no regulen les matèries recollides a l'article 81 de la Constitució, per tant aquelles que no estan subjectes a la reserva de llei. Pel que fa als tràmits de la seva aprovació, cal recordar que s'aproven per majoria simple en cadascuna de les cambres, ja sigui a través de l'aprovació en comissió o en el Ple de cambres respectives. Aquestes lleis poden ser:

  • Aprovades en ple: És el ple de les cambres qui aprova les lleis
  • Aprovades en comissió:El ple delega en una comissió legislativa el dret d'aprovar la llei, reservant-se el dret de recuperar-ne la tramitació quan ho cregui convenient. En cap cas es podrà aprovar en comissió les lleis que es refereixin a la reforma constitucional, a assumptes internacionals, a lleis orgàniques, a lleis de bases i als Pressupostos Generals de l'Estat.

Lleis de l'article 150 de la Constitució espanyolaModifica

Lleis de basesModifica

Són un tipus de norma amb rang de llei, que han de ser sempre aprovades en ple, configurada expressament en el text constitucional per a una funció concreta. S'emmarquen en la facultat de delegació legislativa de què disposa el Congrés dels Diputats a favor del govern. com disposa l'article 82 de la Constitució permet al Congrés delegar la potestat legislativa al Govern, que a partir d'un Reial decret legislatiu articula la norma de rang legal.

És important assenyalar que una llei de bases no pot en cap cas:

  • Autoritzar la modificació de la mateixa llei de bases
  • Facultar per dictar normes amb caràcter retroactiu

Les lleis de bases han de ser respectades també per les comunitats autònomes a l'hora de regular aquestes matèries. Un exemple seria, la Llei 30/1992 de 26 de novembre de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú[2]

Lleis AutonòmiquesModifica

Les comunitats Autònomes de l'estat espanyol gaudeixen de la possibilitat legal de la potestat legislativa. La regulació de les mateixes vénen emmarcades pels articles del 149 al 153 de la Constitució Espanyola. Un fet a destacar, és el principi de competències, sota el qual ni les normes amb força de llei de les Comunitats autònomes, ni els reglaments que aquestes desenvolupin es troben jerarquitzats en relació a les disposicions normatives de l'Estat. No hi ha relació de jerarquia, sinó relació de competències i territoris.

Decret LleiModifica

Article principal: Decret llei

Els decret llei es troben regulats a l'article 86 de la Constitució, i responen a casos d'urgència. Cal esmentar que aquelles comunitats autònomes que ho haguessin previst en els seus Estatuts d'Autonomia poden disposa de la facultat de dictat decrets llei. Catalunya ho preveu des de l'entrada en vigor de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006 i també ho han fet, la País Valencià i Andalusia.

Decret LegislatiuModifica

Article principal: Decret legislatiu

ReglamentModifica

Article principal: Reglament

Fonts directes subsidiàriesModifica

El costumModifica

Article principal: costum

Els principis Generals del DretModifica

Els principis general del dret són:

  • De caràcter bàsic i són suports primaris estructurals del sistema sencer de l'ordenament jurídic.
  • Transcedeixen d'un precepte concret i organitzen i donen sentit a molts. Allò que és general és allò que és propi del món jurídic.
  • Són fórmules tècniques del món jurídic i no simples criteris morals o directives o intencions.

Cal dir, però, que l'article 1 del Codi civil especifica que les fonts directes de l'ordenament jurídic són la llei, el costum i els principis generals del dret.

Fonts indirectesModifica

Tractats Internacionals no publicats al BOEModifica

Article principal: Tractat internacional

JurisprudènciaModifica

L'article 1.6 del Codi Civil determina que la jurisprudència complementarà l'ordenament jurídic amb la doctrina que de manera reiterada, estableixi el Tribunal Suprem, en interpretar i aplicar la llei, el costum i els principis generals del dret.

DoctrinaModifica

Article principal: Doctrina jurídica

ReferènciesModifica