Forca (estri)
Una forca és un estri amb un mànec llarg i amb llargues puntes en nombre generalment de 2 a 6 separades. S'utilitza per aixecar i llençar materials lleugers com palla, fulles i altres materials agrícoles. Les forques poden ser fetes de fusta o metall o la combinació de tots dos.
Als Països Catalans les forques es fan tradicionalment amb fusta de lledoner a través d'un llarg procés que comença amb donar-li la forma amb les branques encara unides de l'arbre i acaba amb un procés d'adobat que implica la immersió en aigua de la forca.[1][2][3] Encara que sigui una eina amb una certa decadència es comercialitzen forques de lledoner com objecte ornamental. També es fabrica amb fusta de pi.[4]
A Catalunya la fabricació de forques de lledoner és una indústria tradicional del poble d'Alentorn dins el municipi d'Artesa de Segre a la comarca de la Noguera.[5]
No s'ha de confondre amb un dels tipus de fanga que té una altra utilitat, la de remoure la terra.
Moltes colles de diables usen les forques modificades per a sostenir-hi productes pirotècnics durant els correfocs.
Tipus de forquesModifica
- Forca clara. Eina de fusta amb mànec llarg de dues mans amb tres forcons –també anomenats pues o pollegons- en la punta. S'utilitza per a regirar i ventar la collita.[4] Per al mateix ús també es fa servir la forca de dos pollegons, que només té dos forcons.[6]
- Forca espessa. Es diferencia de la forca clara per tenir sis o set forcons. Serveix per ventar la collita. Per ventar la palla barrejada amb el gra i el boll s'usa la forca de triança, de cinc o sis forcons.[4]
- Forca pallera. Aquesta varietat és més grossa, té un mànec més llarg (2 m), cinc o sis forcons també de llargària major que en altres forques (50 a 60 cm) i més separats (8 o 10 cm). serveix per alçar la palla, ficar-la en el paller, en el carro o embalar-la.[7]
- Forca de fem. Esta eina consisteix en una canó o canut del qual eix en el mateix plànol una barra amb cinc forcons. El mànec és llarg per a fer servir dues mans. L'ús principal de la forca de fem és carregar fem del femater en les sàries posades als matxos o altres bèsties de càrrega.[4]
- Forca fementera o femera.[8] Aquesta eina és molt diferent de la forca de fem, tot i tenir noms semblants. La forca fementera és un pal amb cinc o sis puntes de ferro que es fa servir per regirar, escampar i apilotonar el fem.[6]
- Forca de mànec de fusta. És una eina de fusta i ferro. El mànec de fusta suporta dos pollegons de ferro. Serveix per a carregar feixos de llenya.[6]
ReferènciesModifica
| Vegeu forca en el Viccionari, el diccionari lliure. |
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Forca |
- ↑ Zurriaga, Ferran «El lledoner, l'arbre de les forques» (pdf). Mètode, 16-05-2005, pàg. 39-45.
- ↑ Compendio de historia natural: escrito para uso de los maestros. Librería de Juan Bastinos é Hijo, 1868, p. 562–.
- ↑ Duhamel de Monceau, Henri Louis. Tratado del cuidado y aprovechamiento de los montes y bosques: Corta, poda, beneficio y uso de sus maderas y leñas. D. Joachin Ibarra, 1773, p. 211–.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 Gregori Berenguer, Joan J. «Benafigos: un estudi de l'utillatge agrícola preindustrial». La memòria d'abans. Museu d'Etnologia, Diputació de València [València], 4, 1990, pàg. 36.
- ↑ Francesc Gurri Serra; Francesc Gurri Catalunya de poble en poble. L'Abadia de Montserrat, 1998, p. 62–. ISBN 978-84-7826-974-7.
- ↑ 6,0 6,1 6,2 Pont, Miquel. Vocabulari del pagès. Barcelona: Pòrtic, 2009. ISBN 978-84-8437-592-0.
- ↑ Pont, p. 107.
- ↑ Carranza, A. Anjub.: Confessions d'un bandoler. Grup 62, 2010, p. 15. ISBN 978-84-297-6653-0.