Obre el menú principal

Formit de Perpinyà era un trobador del qual no se sap absolutament res. Va viure possiblement al segle XIII. El seu nom apareix en un Cançoner en el qual se li atribueix una única cançó. El seu nom, Formit, significa "perfecte, àgil, llest", i pot indicar l'origen joglaresc d'aquest personatge de Perpinyà.

Infotaula de personaFormit de Perpinyà
Biografia
Naixement data desconeguda
Perpinyà
Mort data desconeguda
Activitat
Ocupació Trobador, escriptor i compositor
Modifica les dades a Wikidata

En aquesta peça seua ens trobem un enamorat en el primer estadi del seu desig amorós. Es tracta d'un fenhedor (enamorat tímid) que no s'atreveix a confessar directament l'amor a la dama que estima per por que ella no li correspongui; tot i pensar que hi poden haver altres dames que li concedirien el seu amor, el trobador manifesta que només pensa en ella, malgrat les poques esperances que té de ser correspost.

I
Un dolz deszirs amoros
s'es e mon fin cor assis,
dompna, qe·m ven devers vos,
a cui sui del tot aclis,
q'en pensan vei noich e dia
lo vostre cors car e gen
e·l bel dolz esgard plazen
e vostr'avinen coindia.

II
Anc pos vi vostra faissos
non aic poder qe partis
mon cor ni mos pens de vos
per engun'autr q'eu vis.
Doncs, dompna, per merce us sia
qe·us plassa, qar mon enten
hai en vos tan fermamen
qe partir no m'en poria.

III
Anz vos voil mais en perdos
amar q'autra dos jauzis,
pos Amors me diz qe vos
conqerra, pos m'a conquis,
e·m diz qez ha seignoria
qe m'en pot dar jauzimen,
pero cella e suffren
vos amarai tota via.

IV
E si eu·s ausav'a rescos
dir com vos sui del tot fis,
assatz auria de vos,
dompna; mas aisso m'es vis,
qe s'ieu ren vos en disia
qe·l vostre cors car e gen
m'en fos loignatz, per q'aten
qe merces tot vos lo dia.
I
Un dolç desig amorós
ha pres possessió de mon cor lleial,
senyora, que em ve de vós,
a qui estic del tot obligat,
que en pensament veig nit i dia
el vostre cos estimat i gentil
i el bell dolç esguard plaent
i vostra amable condició.

II
D'ençà que vaig veure les vostres faccions
no vaig tenir poder que allunyés
mon cor i mos pensaments de vós
per cap altra que jo vegés.
Així, senyora, feu la mercè
que us plagui, perquè el meu enteniment
tinc amb vós tan firmament
que allunyar-me'n no podria.

III
Ans us vull sense compensació
estimar que a una altra de la qual gaudís,
perquè Amor em diu que us
conquerirà, ja que m'ha conquerit,
i em diu que té el domini
que em pot donar goig,
però callant i sofrint
us estimaré tota la vida.

IV
I si jo gosés d'amagat
dir com us sóc del tot fidel,
prou obtindria de vós,
senyora; però em sembla
que si jo alguna cosa us digués
el vostre cos estimat i gentil
se m'allunyaria, pel que espero
que la pietat tot us ho digui.



BibliografiaModifica

ReferènciesModifica

Vegeu texts en català sobre Formit de Perpinyà a Viquitexts, la biblioteca lliure.

La informació per fer aquest article s'ha extret de Els trobadors catalans amb la seua autorització.