La forsterita (Mg₂SiO₄) és un mineral de la classe dels silicats. És també el terme magnèsic de la sèrie isomorfa de l'olivina, l'altre, el terme fèrric, s'anomena faialita, la fórmula de la qual és Fe₂SiO₄. Entre ambdós extrems tenen lloc totes les composicions intermèdies sense que l'estructura del cristall se'n vegi gaire afectada. Forma part de la classe dels silicats, de la subclasse dels nesosilicats i del grup de l'olivina. Rep el nom del naturalista alemany Johann Forster.[1]

Infotaula de mineralForsterita

Modifica el valor a Wikidata
Fórmula químicaMg₂SiO₄ (silicat de magnesi)
EpònimAdolarius Jacob Forster (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Localitat tipusMount Somma (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Classificació
Categoriasilicats > nesosilicats
Nickel-Strunz 10a ed.9.AC.05 Modifica el valor a Wikidata
Nickel-Strunz 9a ed.9.AC.05 Modifica el valor a Wikidata
Nickel-Strunz 8a ed.VIII/A.03 Modifica el valor a Wikidata
Dana51.3.1.2 Modifica el valor a Wikidata
Propietats
Sistema cristal·líortoròmbic
Grup espacialgrup espacial Pbnm Modifica el valor a Wikidata
Colorde verd a groc
Exfoliació{010}, {100} - imperfecta
Fracturaconcoidal
Duresa7
Lluïssorvítria
Color de la ratllablanc Modifica el valor a Wikidata
Densitat3,222
Índex de refraccióα = 1,635, β = 1,651, γ = 1,670
Estatus IMAmineral heretat (G) Modifica el valor a Wikidata
SímbolFo Modifica el valor a Wikidata

Classificació

modifica

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la faialita pertany a «9.AC - Nesosilicats sense anions addicionals; cations en coordinació octaèdrica [6]» juntament amb els següents minerals: faialita, glaucocroïta, kirschsteinita, laihunita, liebenbergita, tefroïta, monticel·lita, brunogeierita, ringwoodita i chesnokovita.

Característiques

modifica

Pel seu contingut en magnesi, la forsterita és més lleugera, de color més clar i amb menor índex de refracció que no pas la faialita, més rica en ferro. Tot i això la distinció entre ambdós termes no és pas fàcil sense recórrer a les anàlisis químiques. Per altra banda la forsterita o la faialita pures són rares, essent el més normal de trobar-ne composicions intermèdies, a què s'anomena olivina de forma genèrica. Olivina és el nom pel qual el públic general coneïx els minerals d'aquesta sèrie.

S'utilitza com a gemma, com a sorres refractàries i abrasives en la indústria i com a mena de magnesi.

Peridota

modifica

La peridota és el nom que rep la varietat d'olivina apreciada com a gemma. És una pedra transparent de color verd groguenc, que difícilment es confon amb la maragda pel color verd més fosc d'aquesta darrera. Generalment la peridota és més rica en forsterita que no pas en faialita. El seu color és degut a la presència de ions de ferro. Per altra banda, la faialita, pel seu contingut molt més alt en ferro dona lloc a uns espècimens més foscos i menys atractius que no tenen ús com a pedra preciosa. El contingut en ferro de les peridotes més vistoses és del 15%. Pel que sembla la presència de crom i de níquel en quantitats traça contribueix a la coloració. Bona part de les forsterites més usades en gemmologia provenen de formacions basàltiques, tot i que també algunes tenen el seu origen en formacions de marbres metamòrfics.

Formació i jaciments

modifica

La forsterita s'associa amb les roques ígnies i també s'ha trobat en alguns meteorits de ferro. El 2005 es va trobar també en la pols cometària portada a la Terra per la sonda Stardust i el telescopi espacial Spitzer la va localitzar en el disc de pols que es creu que envolta l'estrella HD 69830. Sovint es troba en roques ígnies ultramàfiques i en marbres dolomítics.[2]

A Catalunya s'ha descrit al volcà de Sant Corneli de Fogars de la Selva (Maresme, Barcelona), a les pedreres de Gualba (Vallès Occidental, Barcelona), al volcà Croscat d'Olot (Garrotxa, Girona) i al meteorit de Nulles (Alt Camp, Lleida).[3]

Referències

modifica
  1. «Forsterite: Forsterite mineral information and data.». [Consulta: 25 juny 2017].
  2. Barthelmy, Dave. «Forsterite Mineral Data». [Consulta: 25 juny 2017].
  3. «Mineral Location Search». [Consulta: 25 juny 2017].

Enllaços externs

modifica