Fortalesa Dimea

jaciment arqueològic situat a prop del cap Áraxo, Grecia

La fortalesa Dimea, fort Dimeo o Kastro de Kalogria (en grec, Τείχος Δυμαίων) és un jaciment arqueològic situat a prop del cap Áraxo, a la rodalia de les localitats d'Áraxo i Kalogria, a Èlide, Grècia.

Infotaula de geografia físicaFortalesa Dimea
Imatge
TipusFortalesa i jaciment arqueològic Modifica el valor a Wikidata
Localització
Entitat territorial administrativaWest Achaea Municipality (Grècia) (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióDime Modifica el valor a Wikidata
 38° 09′ 23″ N, 21° 24′ 10″ E / 38.156526°N,21.402853°E / 38.156526; 21.402853Coord.: 38° 09′ 23″ N, 21° 24′ 10″ E / 38.156526°N,21.402853°E / 38.156526; 21.402853
Dades i xifres
Jaciment arqueològic catalogat de Grècia

HistòriaModifica

Aquest llogaret existeix des del període neolític, i es feu més important durant l'hel·làdic primerenc i l'hel·làdic mitjà. La construcció de la fortificació mitjançant murs ciclopis es feu en època micènica, al 1300 ae. Una llegenda deia que havia estat construït per Hèracles quan lluità contra els elis.[1][2] S'ha suggerit que podria identificar-se amb la ciutat de Larisa, Mírsino, o Nérico, mentre que la denominació de fortalesa Dimea o fort Dimeo es degué adoptar en el període hel·lenístic.[3][4][5][6]

Entre el final de l'edat del bronze i l'època protogeomètrica no s'ha provat que el lloc continuara habitat.[7] Després fou escenari d'alguns fets històrics. Pertanyia a la ciutat acaia de Dime quan, durant la guerra social, fou ocupada pels elis, dirigits per Eurípides al 220 ae, després d'haver derrotat Micos de Dime, comandant segon dels aqueus.[2] Després la recuperà Filip V de Macedònia i la retornà a Dime (219 ae). En època romana era part de la colònia Iulia Augusta Dumaeorum.[8] Durant l'època bizantina un mur dividia l'acròpoli en dues parts i s'hi construí una torre. El lloc, l'ocuparen també els venecians en dues ocasions. Durant el segon període venecià, entre 1685 i 1715, l'envaïren 1.000 colons procedents de Lidoriki, una població de Fòcida. És possible que fora en aquest període quan s'usà com a cementeri la part nord de l'acròpoli.

Al s. XIX estava deserta, però al s. XX l'utilitzà l'exèrcit italià com a campament durant la Segona Guerra mundial i causà grans danys a les restes antigues.[1]

Restes arqueològiquesModifica

 
Detall del mur septentrional

El jaciment arqueològic, l'excavà Efthymios Mastrokostas en la dècada de 1960. S'hi han trobat restes que van des del període neolític fins a l'època romana.[9]

La fortificació fa uns 250 m de llarg, té una alçada de 8,40 m i una grossària de 4,5 i 5,5 m. S'hi accedia a l'interior per tres portes.[1] És l'única acròpoli micènica fortificada que s'ha trobat en l'oest de Grècia.[6] Tres dels quatre costats de l'acròpoli estan envoltats per aquest mur. El costat meridional no es fortificà perquè és el vessant més abrupte i devia estar protegit per la mar en l'hel·làdic recent (després els sediments d'un riu provocaren que a l'indret es formara una llacuna que s'està dessecant a poc a poc).

Entre les restes trobades hi ha un altar del període geomètric, situat al costat de la porta principal, al nord-est. S'hi descobriren moltes ofrenes votives de diversos períodes, des de l'època arcaica fins al període hel·lenístic. També hi havia dues inscripcions datades dels s. IV i II ae, en què apareixen dues parelles de déus que probablement eren venerats ací: Afet i Afrodita en una d'aquestes i Eniali i Àrtemis en l'altra.[10]

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 1,2 Ministeri de Cultura de Grècia: Fortalesa Dimea (història) (en grec).
  2. 2,0 2,1 Polibi, IV, 59.
  3. Ignacio Miguel Pascual Valderrama, Un estudio topográfico e histórico de Acaya entre los siglos VIII y III a.C., p.328, tesis doctoral, Madrid: Universidad Autónoma de Madrid (2010)
  4. Homero, Ilíada, edición de José García Blanco y Luis M. Macía Aparicio p.79, nota complementaria, Madrid: CSIC, 1991.
  5. Francesca Crema, Le Isole Ionie dall'arcaismo all'età classica: tradizioni epiche e strutture storiche fra centralità e periferia nel mondo greco. Prospettive storiografiche, p. 167, tesi doctoral, Universitat de Nanterre i Universitat de Venècia Ca' Foscari (2014) (en italià).
  6. 6,0 6,1 Ministeri de Cultura de Grècia: fortalesa Dimea (descripció) (en grec).
  7. Ignacio Miguel Pascual Valderrama, Un estudio topográfico e histórico de Acaya entre los siglos VIII y III a.C., p.323.
  8. Polibi, IV, 83.1-5.
  9. Ignacio Miguel Pascual Valderrama, Un estudio topográfico e histórico de Acaya entre los siglos VIII y III a.C., p.322.
  10. Ignacio Miguel Pascual Valderrama, Un estudio topográfico e histórico de Acaya entre los siglos VIII y III a.C., pp.322-323. Probablemente Afeto sea un epíteto de Apolo, mientras Enialio era una divinidad guerrera que se sincretizó con Ares.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Fortalesa Dimea