Obre el menú principal

Fortanet (en castellà i oficialment, Fortanete) és un municipi d'Aragó situat a la província de Terol i enquadrat a la comarca del Maestrat (Aragó). Al nord limita amb Pitarc i Cañada de Benatanduz, a l'est amb Cantavella, al sud amb Mosquerola i Valdelinares i a l'oest amb Villarroya de los Pinares.

Infotaula de geografia política
Fortanete (es)
Fortanete desde la ermita de Loreto (Teruel, Aragón).jpg
Fortanet des de l'ermita de Loreto

Localització
 40° 30′ 21″ N, 0° 31′ 15″ O / 40.505833333333°N,0.52083333333333°O / 40.505833333333; -0.52083333333333
EstatEspanya
AutonomiaAragó
ProvínciaTerol
ComarcaMaestrat aragonès

Capital Fortanete
Població
Total 205 (2018)
• Densitat 1,22 hab/km²
Predomini lingüístic Castellà
Geografia
Part de Mancomunitat Turística del Maestrat turolenc
Superfície 168,211058 km²
Altitud 1.353 m
Limita amb
Organització política
• Alcalde Jose Luis Monserrate Gil
Identificador descriptiu
Codi postal 44143
Prefix telefònic 978
Codi de municipi INE 44106
Altres

Lloc web www.fortanete.net
Modifica les dades a Wikidata

Contingut

SituacióModifica

 
Vista del Maestrat aragonès des del port de Cuarto Pelado

Fortanet és una vila de la província de Terol al peu de la serra de Canyada, al costat de la rambla de Mal Burg, a la conca del riu Guadalop. És a uns quilòmetres de port Pelat, a la zona nord de la Serra de Gúdar, l'abric de la serra Frontó. Fortanet és considerat com la joia oculta del Maestrat, a 70 km de Terol i 180 de Saragossa. El conjunt d'aquestes cases s'alça a 1353 m sobre el nivell del mar, encara que al terme municipal es poden trobar pics més elevats com el de Tarrascón, 1995 m, i el Pairón de la Capellanía.

HistòriaModifica

Al terme es trobà una arracada d'or, segurament de la primera Edat de Ferro,[1] que és considerada com una troballa única a l'Aragó.

Fortanet fou escenari el 4 d'agost de 1836, durant la primera guerra carlina, de la derrota dels carlins de Joaquín Quilez i els liberals del general Soria.[2]

Edificis d'interèsModifica

 
Casa dels marquesos de Medinaceli
 
Ermita de Santa Bàrbara

La localitat fou antigament una plaça forta resguardada per dos sumptuosos castells. Del primer, de manufactura àrab, encara queden restes sobre un tossal del nucli urbà; el segon va ser construït per ordre del Cid Campeador sobre el turó dels Mercadals. El nom prové de fort, que significa fortalesa, i anete, deformació del nom del pic dels Pirineus Aneto, que significa 'altura màxima'. També pertanyents al terme hi ha dos poblats ibers, Villaseix i Ontilles. S'ha arribat a la conclusió que l'antiga població s'instal·là a la font Major, a uns quilòmetres de l'actual nucli urbà, i en aquest indret s'han trobat restes de ceràmica. Hi ha a més altres fonts d'excel·lents aigües, com les del Mosquit, la Canaleta i el Tosco.

Repartits pel poble es poden trobar alguns edificis de construcció noble: el dels marquesos de Villasegura (on està actualment instal·lada la caserna de la Guàrdia Civil); el dels marquesos de Medinaceli; la casa també coneguda com la del marqués, situada en el carrer Benón; la mansió dels Llorca, i la casa que servia de presó durant les guerres carlines. L'edifici destinat a la casa consistorial està decorat amb interessants cassetonats. L'església parroquial és enorme i es va construir a mitjans del segle XVI, encara que s'acabà a finals del XVII. En la construcció participaren tots el veïns. L'edifici és de tres naus, amb el cor sobre l'absis i els dos púlpits. Entre les riqueses artístiques es compta un calze gòtic d'orfebreria de plata.

Resten dues ermites, la de Santa Bàrbara, situada a l'entrada del poble, i la de Sant Joan, actualment en ruïnes. Al terme es trobà una arracada d'or, segurament de la primera Edat de Ferro, que és considerada com una troballa única a l'Aragó.

DemografiaModifica

Evolució demogràfica de Fortanet
1900 1910 1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1991 2000 2006 2007 2008 2011 2014
1.570 1.406 1.355 1.301 1.095 944 756 506 325 212 190 203 208 240 223 201

AdministracióModifica

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Alcalde o alcaldessa Partit polític Data de possessió Observacions
1979 - 1983 19/04/1979 --
1983 - 1987 28/05/1983 --
1987 - 1991 30/06/1987 --
1991 - 1995 15/06/1991 --
1995 - 1999 17/06/1995 --
1999 - 2003 Lucía Domingo Monserrate PP 03/07/1999 --
2003 - 2007 Lucía Domingo Monserrate PAR 14/06/2003 --
2007 - 2011 José Luis Monserrate Gil PSOE 16/06/2007 --
2011 - 2015 José Luis Monserrate Gil PSOE 11/06/2011 --
2015 - 2019 n/d n/d 13/06/2015 --
Des de 2019 n/d n/d 15/06/2019 --

FestesModifica

 
Benedicció de les "tortas"
  • Patró: sant Cristòfol
  • Patrona: Nostra Senyora del Roser
  • Altres festes: Sant Lambert i Santa Bàrbara

La Benedicció de les tortesModifica

La missa en honor al patró de la localitat, sant Cristòfol, se celebra a l'ermita de Sant Llorenç. Després de la cerimònia, es duu a terme la benedicció de les tortas, que després són repartides per les membres del santoral, vestides amb davantals blancs orlats de puntetes. El repartiment té la particularitat que es fa damunt de cavalls, engalanats amb vistosos aparells i ramatges. També es beneeixen els vehicles dels veïns. Resten dues ermites, la de Santa Bàrbara, situada a l'entrada del poble, i la de Sant Joan, actualment en ruïnes.

ReferènciesModifica

  1. «Arte y Artistas» (en castellà). ABC, 15-07-1936. [Consulta: 27 agost 2015].
  2. Calbo y Rochina de Castro, Damaso; Cabrera y Griñó, Ramón. Historia de Cabrera y de la guerra civil en Aragon, Valencia y Murcia (en castellà), 1843, p. 208. 

Enllaços externsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Fortanet